Azida de sodi
Substància química | tipus d'entitat química |
---|---|
Massa molecular | 64,999 Da |
Rol | inhibidor enzimàtic, mutagen i vasodilatador |
Estructura química | |
Fórmula química | NaN₃ |
SMILES canònic | |
Identificador InChI | Model 3D |
Propietat | |
Densitat | 1,85 g/cm³ (a 20 ℃) |
Solubilitat | 42 g/100 g (aigua, 17 ℃) |
Punt de descomposició | 275 ℃ |
Perill | |
Límit d'exposició sostre | 0,3 mg/m³ (cap valor) |
NFPA 704: Standard System for the Identification of the Hazards of Materials for Emergency Response () Regulació europea de productes químics (GHS06: calavera i tíbies, GHS09: medi ambient) | |
Identificador Kemler | 60 |
Codi de classificació ONU | T5 |
Classe de perill ONU | 6.1 |
Grup d'embalatge ONU | II |
L'azida de sodi és el compost inorgànic amb la fórmula química NaN₃. és una sal química azida incolora i és el component del sistema del coixí de seguretat de molts automòbils. Es fa servir per preparar altres compostos d'azida. És una substància iònica molt soluble en aigua i extremadament tòxica.
Estructura
[modifica]L'azida de sodi és un sòlid iònic. Se’n coneixen dues formes cristallines, la rombohèdrica i l'hexagonal.[1]
Preparació
[modifica]El mètode comú de la seva síntesi és el procedimen t de "Wislicenus"que té dos etapes a partir de l'amoníac. En el primer pas l'amoníac es converteix en amida de sodi:
- 2 Na + 2 NH₃ → 2 NaNH₂ + H₂
L'amina de sodi es combina després amb òxid de dinitrogen:
- 2 NaNH₂ + N₂O → NaN₃ + NaOH + NH₃
Alternativament aquesta sal es pot obtenir per la reacció del nitrat de sodi amb amida de sodi.[2]
Usos en bioquímica i medicina
[modifica]L'azida de sodi és un reactiu útil en les anàlisis, mutagen, i conservant. En hospitals i laboratoris, es fa servir com un biocida; és un bacteriostàtic,[3] i també es fa servir contra les plagues de l'agricultura.
Lazida inhibeix la citocrom oxidasa en una acció similar a la del monòxid de carboni. L'azida de sodi afecta principalment als òrgans amb altes taxes de respiració com són el cor i el cervell.
Reaccions
[modifica]El tractament de l'azida de sodi amb àcids forts dona àcid hidrazoic, que també és molt tòxic:
- H+
+ N−
3 → HN
3
Les solucions aquoses contenen petites quantitats d'azida d'hidrogen, com es descriu en el següent equilibri:
L'azida de sodi es pot destruir pel tractament amb una solució d'àcid nitrós:[4]
- 2 NaN₃ + 2 HNO₂ → 3 N₂ + 2 NO + 2 NaOH
Referències
[modifica]- ↑ Plantilla:Wells1984
- ↑ Plantilla:Holleman&Wiberg
- ↑ Lichstein, Herman C.; Malcolm H. Soule «Studies of the Effect of Sodium Azide on Microbic Growth and Respiration: I. The Action of Sodium Azide on Microbic Growth». Journal of Bacteriology, 47, 3, 1943, pàg. 221–230. PMC: 373901. PMID: 16560767.
- ↑ Committee on Prudent Practices for Handling, Storage, and Disposal of Chemicals in Laboratories, Board on Chemical Sciences and Technology, Commission on Physical Sciences, Mathematics, and Applications, National Research Council.. Prudent practices in the laboratory: handling and disposal of chemicals. Washington, D.C.: National Academy Press, 1995. ISBN 0309052297.
Enllaços externs
[modifica]- International Chemical Safety Card 0950.
- NIOSH Pocket Guide to Chemical Hazards.
- European Chemicals Bureau Arxivat 2011-07-22 a Wayback Machine..
- Straight Dope on Sodium Azide Arxivat 2008-08-21 a Wayback Machine.