Vés al contingut

Azzun Atma

Plantilla:Infotaula geografia políticaAzzun Atma
عزّون
Imatge
Tipuspoble Modifica el valor a Wikidata

Localització
Map
 32° 07′ 23″ N, 35° 00′ 58″ E / 32.1231°N,35.0161°E / 32.1231; 35.0161
Vila
Graella palestina152/169
Geografia
Altitud165 m Modifica el valor a Wikidata
Organització política
GovernacióQalqilya

Azzun Atma (àrab: عزون عتمة, ʾAzzūn ʾAtma) és una vila palestina de la governació de Qalqilya, a Cisjordània, situada a 5 kilòmetres al sud-oest de Qalqilya. Segons l'Oficina Central Palestina d'Estadístiques tenia 2.205 habitants el 2016.[1] En 1997 el 3.9% de la població d'Azzun Atma eren refugiats palestins.[2] Les instal·lacions sanitàries d'Azzun Atma eren designades com a MOH nivell 2.[3]

Història

[modifica]

S'hi ha trobat ceràmica de l'Edat de Ferro, persa, hel·lenística, romana d'Orient/omeia, croada/aiúbida i mameluc.[4] Les pedres antigues han estat reusades en les cases, i la mesquita potser era una antiga església.[5]

Època otomana

[modifica]

El lloc apareix en els registres fiscals otomans de 1596 com a 'Azzun, com a part de la nàhiya de Jabal Qubal del liwà de Nablus. Tenia una població de 29 llars i 2 solters, tots musulmans. Els vilatans pagaven impostos sobre blat, civada, collites d'estiu, olives, cabres i ruscs.[6]

Quan l'explorador francès Victor Guérin visità el lloc en 1870 el va descriure com una gran vila àrab, aleshores deserta. Molt petit, encara hi havia cases quadrades dempeus, i vora la mesquita hi havia antigues columnes i pedres antigues d'alters edificacions. Entre les ruïnes hi havia figueres i belles mimoses.[7] En el Survey of Western Palestine del Fons per a l'Exploració de Palestina (1882), també fou descrita com a «vila en ruïnes.»[8]

Vegeu també

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. 2007-2016 PCBS census Arxivat 2012-11-13 a Wayback Machine.. Palestinian Central Bureau of Statistics (PCBS). p. 107.
  2. Palestinian Population by Locality and Refugee Status Palestinian Central Bureau of Statistics
  3. Health care Facilities West Bank
  4. Finkelstein et al., 1997, p. 290
  5. Dauphin, 1998, p. 808
  6. Hütteroth and Abdulfattah, 1977, p. 135
  7. Guérin, 1875, pp. 143-144
  8. Conder and Kitchener, 1882, SWP II, p. 305

Bibliografia

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]