Immatain
| إماتين | ||||
| ||||
| Tipus | poble  | |||
|---|---|---|---|---|
| Localització | ||||
| ||||
| Vila | ||||
| Graella palestina | 165/177 | |||
| Geografia | ||||
| Superfície | 10 | |||
| Organització política | ||||
| Governació | Qalqilya | |||
| Identificador descriptiu | ||||
| Fus horari | ||||
Immatain (àrab: إماتين, Immātayn) és una vila palestina de la governació de Qalqilya, a Cisjordània, situada 17 kilòmetres al sud-oest de Nablus. Segons l'Oficina Central Palestina d'Estadístiques tenia 2.973 habitants el 2016.[1]
Geografia
[modifica]Les terres de la vila són plenes d'oliveres, forest i vegetació florent i és una important zona agrícola. L'economia d'Immatain es basa en agricultura i el suport dels descendents que resideixen a l'estranger. La localitat més propera és el poblela vila de Fara'ata, que està a uns quilòmetres de distància. Immatain i els pobles circumdants fan l'àrea d'Amra. Aquestes viles són Fara'ata, Jit, Kafr Qaddum, Baqat al-Hatab, Hajja, Jinsafut i Al-Funduq.
Creixement de població (1922 - 2007)
[modifica]
 |
El gràfic que hauria de sortir aquí està desactivat temporalment per motius tècnics. |
Història
[modifica]A la vila s'hi ha trobat restes de ceràmica romana d'Orient.[3]
Època otomana
[modifica]Immatain i Fara'ata foren incorporades a l'Imperi Otomà en 1517 amb la resta de Palestina, i en 1596 Immatain apareixia als registres fiscals com a Matin, com a part de la nàhiya de Jabal Qubal a la liwà de Nablus. Tenia una població de 20 llars i 1 solter, tots musulmans. Els vilatans pagaven un impost fix del 33,3% en un nombre de collites, inclosos blat, ordi, cultius d'estiu, olives, cabres i ruscs; un total de 3.000 akçe.[4]
En 1838, Amatin fou registrada com a situada a Jurat Amra, al sud de Nablus.[5]
En 1870 l'explorador francès Victor Guérin va visitar Fara'ata (ara part d'Immatain), i la va descriure com "un petit nombre" d'habitants, amb algunes cisternes i restes d'un sarcòfag de pedra recordant una història antiga.[6]
En 1882 el Survey of Western Palestine del Fons per a l'Exploració de Palestina va descriure Immatain com «una vila de dimensions moderades en el vessant del turó, amb algunes oliveres."[7] Fara'ata fou descrita com una "petit poble d'aparença antiga, situat en un [...] monticle, amb una tomba tallada en roca cap al sud i un Mukam sagrat a l'est.» Fara'ata era esmenada en la Crònica Samaritana (del segle xii) sota el nom d'Ophrah, encara que s'ha conegut sota el seu nom actual des del segle xiv.[8]
Mandat Britànic
[modifica]Segons el cens organitzat en 1922 per les autoritats del Mandat Britànic Immatain (anomenada "Ammatain") tenia 234, mentre que Far'ata tenia 36, tots musulmans.[9] En el cens de Palestina de 1931 Immatin tenia 67 cases i una població de 334,[10] mentre que Far'ata tenia 47, en un total d'11 cases, ocupades totes per musulmans.[11]
En 1945 la població d'Immatin era de 440 musulmans,[12] mentre que l'àrea de terra era de 7,155 dúnams, segons un cens oficial de terra i població.[13] D'aquests, 967 eren per plantacions i terra de rec, 3,067 per a cereals,[14] mentre que 32 dúnams eren sòl edificat.[15] La propietat de la terra a Immatain en 1945 era:[2]
| Ethnic group | Superfície de terra (en dúnams) | Propietat de la terra (%) |
|---|---|---|
| Àrab | 7,152 | 99.9% |
| Jueu | 0 | 0% |
| Cristià | 0 | 0% |
| Public | 3 | 0.0004% |
Pel que fa a l'ús de la terra en 1945 era:[2]
| Tipus d'ús | Dumans | Percentatge |
|---|---|---|
| Regadiu i plantacions | 967 | 8% |
| Oliveres | 1,042 | 9% |
| Cereal | 3,067 | 25% |
| Urbanitzat | 32 | 0.3% |
| Cultivable | 4,034 | 33% |
| No cultivable | 3,089 | 24.7% |
| Total | 12,240 | 100% |
En 1945 la població de Far'ata era de 70 musulmans,[12] mentre que l'àrea total de terra era de 1.664 dúnams, segons un cens oficial de terra i població.[16] D'aquests, 56 eren de plantacions i regadius, 961 per cereals,[14] mentre 10 dúnams eren sòl urbanitzat.[15]
Després de 1948
[modifica]Després de la de la Guerra araboisraeliana de 1948, i després dels acords d'Armistici de 1949, Immatain va restar en mans de Jordània. Després de la Guerra dels Sis Dies el 1967, ha estat sota ocupació israeliana.
Referències
[modifica]- ↑ 2007-2016 PCBS census Arxivat 2012-11-13 a Wayback Machine.. Palestinian Central Bureau of Statistics (PCBS). p. 107.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 «Immatin - اماتين -Nablus - Palestine Remembered». [Consulta: 1r febrer 2016].
- ↑ Dauphin, 1998, p. 800
- ↑ Hütteroth and Abdulfattah, 1977, p. 136
- ↑ Robinson and Smith, 1841, vol 3, Appendix 2, p. 127
- ↑ Guérin, 1875, pp. 179 -180, cited in Conder and Kitchener, 1882, SWP II, p. 185
- ↑ Conder and Kitchener, 1882, SWP II, p. 162
- ↑ Conder and Kitchener, 1882, SWP II, pp. 162-163
- ↑ Barron, 1923, Table IX, Sub-district of Nablus, p. 25
- ↑ Mills, 1932, p. 62
- ↑ Mills, 1932, p. 61
- ↑ 12,0 12,1 Department of Statistics, 1945, p. 18
- ↑ Government of Palestine, Department of Statistics. Village Statistics, April, 1945. Quoted in Hadawi, 1970, p. 60
- ↑ 14,0 14,1 Government of Palestine, Department of Statistics. Village Statistics, April, 1945. Quoted in Hadawi, 1970, p. 106
- ↑ 15,0 15,1 Government of Palestine, Department of Statistics. Village Statistics, April, 1945. Quoted in Hadawi, 1970, p. 156
- ↑ Government of Palestine, Department of Statistics. Village Statistics, April, 1945. Quoted in Hadawi, 1970, p. 59
Bibliografia
[modifica]- Barron, J.B.. Palestine: Report and General Abstracts of the Census of 1922. Government of Palestine, 1923.
- Conder, Claude Reignier; Kitchener, H. H.. The Survey of Western Palestine: Memoirs of the Topography, Orography, Hydrography, and Archaeology. 2. Londres: Comitè del Fons per a l'Exploració de Palestina, 1882.
- Dauphin, Claudine. La Palestine byzantine, Peuplement et Populations (en francès). III : Catalogue. Oxford: Archeopress, 1998. ISBN 0-860549-05-4.
- Department of Statistics. Village Statistics, April, 1945. Government of Palestine, 1945.
- Guérin, V. Description Géographique Historique et Archéologique de la Palestine (en francès). 2: Samarie, pt. 2. París: L'Imprimerie Nationale, 1875.
- Hadawi, S. Village Statistics of 1945: A Classification of Land and Area ownership in Palestine. Palestine Liberation Organization Research Center, 1970.
- Hütteroth, Wolf-Dieter; Abdulfattah, Kamal. Historical Geography of Palestine, Transjordan and Southern Syria in the Late 16th Century. Erlanger Geographische Arbeiten, Sonderband 5. Erlangen, Germany: Vorstand der Fränkischen Geographischen Gesellschaft, 1977. ISBN 3-920405-41-2.
- Mills, E.. Census of Palestine 1931. Population of Villages, Towns and Administrative Areas. Jerusalem: Government of Palestine, 1932.
- Palmer, E.H.. The Survey of Western Palestine: Arabic and English Name Lists Collected During the Survey by Lieutenants Conder and Kitchener, R. E. Transliterated and Explained by E.H. Palmer. Comitè del Fons per a l'Exploració de Palestina, 1881.
- Robinson, E.; Smith, E. Biblical Researches in Palestine, Mount Sinai and Arabia Petraea: A Journal of Travels in the year 1838. 3. Boston: Crocker & Brewster, 1841.
| Ciutats |  | |
|---|---|---|
| Municipis |
| |
| Viles |
| |
