Bab al-Nasr

Infotaula edificiBab al-Nasr
Dades
Tipus	Construcció, porta de ciutat i fortified gateway (en)
Construcció	1087
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativa	governació del Caire (Egipte)
Localització	al-Gamaliya street (en) ; Al Banhawy Street (en)
	30° 03′ 15″ N, 31° 15′ 54″ E / 30.0542°N,31.265°E

Bab al-Nasr (àrab: باب النصر, Bāb an-Naṣr, ‘Porta de la Victòria’) és una de les tres portes que resten de la històrica muralla del Caire, la capital d'Egipte. Data del 1087 i la va construir Badr al-Jamalí, visir del califat fatimita. Es troba a l'extrem nord del carrer Shari'a a el-Gamaliya, a la ciutat vella, i lleugerament a l'est d'una altra porta contemporània, Bab al-Futuh.^[1]

Història

La porta Bab al-Nasr originària fou construïda al sud de l'actual pel general fatimita Jàwhar as-Siqil·lí durant el regnat del califa al-Muïzz, quan es va traçar la ciutat per primera vegada, el 969. Més tard, el visir Badr al-Jamalí, durant el califat d'al-Mustànsir, amplià la ciutat i va reconstruir les muralles, a la fi del segle xi, i va substituir la primera porta per l'actual, i l'anomenà Bab al-Izz, ‘Porta del Poder’. Malgrat això, els habitants han mostrat preferència pel nom originari, que significa ‘Porta de la Victòria’, i que s'ha mantingut en ús fins als nostres dies.^[2] Una inscripció a la porta data la construcció de l'any 1087.^[2]^[3]

Més tard, Napoleó Bonaparte donà a cada torre de la muralla nord el nom dels oficials responsables de la seguretat: la torre est l'anomenà Torre Courbin i l'oest, Julien.^[1] Els noms dels oficials francesos estan esculpits prop del nivell superior de les portes; així, encara es pot llegir, a la torre oest, el nom de Thomas-Prosper Julien, ajudant de camp de Napoleó.^[4]

Imatges històriques de la porta
Il·lustració de la porta en la Description de l'Égypte, del 1800
Fotografia de la porta el 1867
Dibuix de la porta i voltants el 1878

Disseny

Un element decoratiu important són els escuts en els flancs i en el frontal de les torres ixents, que simbolitzen la victòria en la protecció de la ciutat contra els invasors.^[1] Una llarga inscripció en àrab que recorre la façana de la porta, per damunt dels escuts, anomena i lloa Badr al-Jamalí i el califa, al-Mustànsir, i indica la data de construcció.^[1]^[2]

La inscripció completa diu:

«	En el nom de Déu, el Compassiu per excel·lència, el molt misericordiós, pel poder de Déu, el Poderós i Fort, l'islam està protegit, s'alcen fortaleses i muralles. Aquesta Porta del Poder i la murada, que protegeixen la ciutat d'al-Muïzz, la Victoriosa [i.e. el Caire], la Protegida —que Déu la protegisca— s'alçaren pel vassall del nostre sobirà i senyor, l'imam al-Mustànsir bi-L·lah, amir al-muminín —que les benediccions de Déu l'acompanyen, als seus avantpassats els imams sense taca, i els seus nobles descendents. El nobilíssim senyor, el comandant en cap, l'espasa de l'islam, el defensor de l'imam, el guardià dels jutges dels musulmans, i qui guia els missioners dels creients, Abu-n-Najm Badr al-Mustansirí, que Déu sostinga la vertadera religió per ell i en done el gaudi a l'amir al-Muminín perllongant-li la vida [de Badr], i en faça perdurar el poder i li eleve el discurs, [perquè] gràcies a la seua excel·lent administració Déu ha enfortit l'estat i [els] súbdits la rectitud del qual ha arribat [tant] a l'elit com al poble menut [és a dir, a tot el món], cercant la recompensa de Déu i el seu vistiplau i demanant-li generositat i beneficència, i la salvaguarda del tron del califat, i pregant a Déu que l'envolte de favors. Aquesta obra començà en muhàrram de l'any 480 [abril-maig del 1087].	»
— ^[2]

Un panell amb una inscripció rectangular sobre l'arc de la porta conté una versió de la xahada del xiisme, en què s'afirma la creença fatimí en Mahoma com a profeta i en Alí ibn Abi-Tàlib com a imam.^[5]

«	En el nom de Déu, el Compassiu per excel·lència, el molt Misericordiós, no hi ha pas més Déu que Déu, Ell no té pas companys; Mahoma, el missatger de Déu; Alí, l'amic de Déu.	»
— ^[2]

Decoració de la porta
Vista de la torre oriental, amb motius d'escuts tallats i inscripció superior
Part de la inscripció que lloa a Badr al-Jamalí
Detalls de la façana exterior (nord) de la porta
Panell d'inscripció que conté la xahada
Escut decoratiu i motiu d'espasa al carcanyol de l'arc, amb inscripció damunt

Vegeu també

Muralles del Caire

Referències

↑ ^1,0 ^1,1 ^1,2 ^1,3 Williams, Caroline. Islamic Monuments in Cairo: The Practical Guide (en anglés). 7a. El Caire: The American University in Cairo Press, 2018, p. 245–246.
↑ ^2,0 ^2,1 ^2,2 ^2,3 ^2,4 Shalem, Avinoam «A Note on the Shield-Shaped Ornamental Bosses on the Façade of Bāb al-Nasr in Cairo» (en anglés). Ars Orientalis, 26, 1996, pàg. 55–64. ISSN: 0571-1371. JSTOR: 4629499.
↑ Raymond, André. Le Caire (en francés). Fayard, 1993, p. 63.
↑ Laurent Jullien. Campagne d'Égypte de Bonaparte - L'affaire Alqam, ou l’assassinat de Thomas Prosper Jullien, aide de camp de Bonaparte en Égypte (en francés). Éditions Universitaires Européennes, novembre de 2016.
↑ Williams, Caroline «The Cult of ʿAlid Saints in the Fatimid Monuments of Cairo Part I: The Mosque of al-Aqmar» (en anglés). Muqarnas, 1, 1983, pàg. 37–52. DOI: 10.2307/1523070. ISSN: 0732-2992. JSTOR: 1523070 [Consulta: 17 maig 2024].

[:03-1] 1,0 ^1,1 ^1,2 ^1,3 Williams, Caroline. Islamic Monuments in Cairo: The Practical Guide (en anglés). 7a. El Caire: The American University in Cairo Press, 2018, p. 245–246.

[:0-2] 2,0 ^2,1 ^2,2 ^2,3 ^2,4 Shalem, Avinoam «A Note on the Shield-Shaped Ornamental Bosses on the Façade of Bāb al-Nasr in Cairo» (en anglés). Ars Orientalis, 26, 1996, pàg. 55–64. ISSN: 0571-1371. JSTOR: 4629499.

[:3-3] Raymond, André. Le Caire (en francés). Fayard, 1993, p. 63.

[LJ-4] Laurent Jullien. Campagne d'Égypte de Bonaparte - L'affaire Alqam, ou l’assassinat de Thomas Prosper Jullien, aide de camp de Bonaparte en Égypte (en francés). Éditions Universitaires Européennes, novembre de 2016.

[5] Williams, Caroline «The Cult of ʿAlid Saints in the Fatimid Monuments of Cairo Part I: The Mosque of al-Aqmar» (en anglés). Muqarnas, 1, 1983, pàg. 37–52. DOI: 10.2307/1523070. ISSN: 0732-2992. JSTOR: 1523070 [Consulta: 17 maig 2024].

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]