Vés al contingut

El Caire Històric

Plantilla:Infotaula indretEl Caire Històric
(ar) قاهرة المعز Modifica el valor a Wikidata
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Tipusbarri administratiu
espai urbà Modifica el valor a Wikidata
Part deEl Caire Modifica el valor a Wikidata
Localització
Entitat territorial administrativagovernació del Caire (Egipte) Modifica el valor a Wikidata
Map
 30° 02′ 46″ N, 31° 15′ 46″ E / 30.046°N,31.2627°E / 30.046; 31.2627
Format per
Característiques
SuperfíciePatrimoni de la Humanitat: 523,66 ha Modifica el valor a Wikidata
Patrimoni de la Humanitat  
TipusPatrimoni cultural  → Països àrabs
Data1979 (3a Sessió), Criteris PH: (i), (v) i (vi) Modifica el valor a Wikidata
Identificador89
Lloc component de Patrimoni de la Humanitat
Fustat
Data1979 (3a Sessió)
Identificador89-001

Lloc component de Patrimoni de la Humanitat
Mosque of Ahmed Ibn Tulun, The Citadel Area, The Fatimid Nucleus of Cairo, Necropolis (en) [[File:Noun Project label icon 1116097 cc mirror.svg
Data1979 (3a Sessió)
Identificador89-002

Lloc component de Patrimoni de la Humanitat
Mausoleum of Imam al-Shafi'i (en) [[File:Noun Project label icon 1116097 cc mirror.svg
Data1979 (3a Sessió)
Identificador89-003

Lloc component de Patrimoni de la Humanitat
Al-Sayyida Nafisa
Data1979 (3a Sessió)
Identificador89-004

Lloc component de Patrimoni de la Humanitat
Complex d'Al-Àixraf Barsbay
Data1979 (3a Sessió)
Identificador89-005
Modifica el valor a Wikidata
La mesquita d'Ibn Tulun.

El Caire històric és un conjunt monumental integrat per una àmplia sèrie d'edificis islàmics bastits a partir de la conquesta del Caire per Amr ibn al-As (641). Aquests edificis es troben concentrats sobretot dins dels murs de l'antiga ciutat fatimita (l'actual nucli antic de la ciutat), i els cementiris. El Caire històric fou declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO el 1979. Aquest conjunt patrimonial està format per construccions de diversos tipus: mesquites, madrasses (escoles religioses), mausoleus, sabils (fonts públiques, sovint associades als kuttabs, o escoles), wikales (caravanserralls urbans per a mercaders)... El període en què es van aixecar és també força ampli, des de l'època dels omeies fins als otomans, passant pels abbàssides, tulúnides, fatimites i especialment els mamelucs.

Gravat del Caire, 1855.

Actualment, el Consell Suprem d'Antiguitats, organisme depenent del Ministeri de Cultura egipci, s'encarrega de gestionar el catàleg de monuments islàmics de la ciutat, l'Índex dels Monuments Islàmics del Caire, publicat per primer cop el 1951. Malgrat això, els poc més de sis-cents monuments catalogats no es conserven íntegrament, una part ha desaparegut, i d'altres no es conserven tal com seria desitjable, ja sigui per motius urbanístics, per manca de manteniment o pel terratrèmol del 1992, que va afectar la ciutat. Molts altres estan en ús i ben conservats; en aquest sentit, cal esmentar l'esforç de l'administració per restaurar i revitalitzar els vells carrers i monuments. Val a dir que fora d'aquest catàleg, hi ha encara un nombre important de construccions històriques que per alguna o altra causa no hi figuren.

Monuments

[modifica]
Llista bàsica dels monuments islàmics del Caire, ordenada per data de construcció
Element Num. del catàleg de monuments islàmics gestionat pel Suprem Consell d'Antiguitats Data Promotor
Època califal
Mesquita d'Amr 319 641-827 Úmar ibn al-Khattab

Època abbàssida
Nilòmetre de Rawda 79 861 Al-Mutawàkkil

Època tulúnida
Mesquita d'Ibn Tulun 220 876-879 Àhmad ibn Tulun

Època fatimita
Muralla fatimita - 969-1092 Jàwhar as-Siqil·lí, Badr al-Jamalí
Mesquita d'al-Azhar 97 970-972 Al-Muïzz
Mesquita d'al-Hàkim 15 990-1013 Al-Aziz, Al-Hàkim
Mesquita d'al-Juyuixi (o al-Guyuixí, en àrab egipci) 304 1085 Badr al-Jamalí
Mesquita d'al-Àqmar 33 1125 Al-Mamun al-Bataihí
Mashad de Sayyida Ruqayya 273 1133-21
Mesquita d'as-Sàlih Talaí 116 1160 As-Sàlih Talaí, visir fatimita

Època aiúbida
Muralla aiúbida - S. XII Saladí
Mausoleu de l'imam Aix-Xafií 281 1211 Saladí

Època dels mamelucs
Complex de Qalàwun 43 1284-1285 Al-Mansur Qalàwun
Mausoleu de Salar i Sànjar al-Jawilí 221 1303
Madrassa de Súnqur Sadí
Mausoleu de Hàssan Sadaqa
263 1315-21 Súnqur Sadí
Mesquita d'an-Nàssir Muhàmmad 143 1318 An-Nàssir Muhàmmad ibn Qalàwun
Mesquita d'al-Maridaní 120 1339 Altinbughà al-Maridaní
Mesquita d'Aqsunqur 123 1346 Xams-ad-Din Aqsúnqur
Complex de Xaykhú 147 1349
Mesquita i madrassa d'Hasan 133 1356-1363 An-Nàssir Hàssan
Madrassa d'Ilghay al-Yussufí 131 1373 Sayf-ad-Din Ilghay
Complex de Barquq 178 1384-1386 Barquq
Complex de Fàraj ibn Barquq 149 1400-1411 Fàraj ibn Barquq
Madrassa de Jamal-ad-Din 35 1408 Jamal-ad-Din al-Ustadar
Mesquita i mausoleu d'al-Muàyyad 190 1415-1422 Al-Muàyyad Xaykh
Complex d'al-Àixraf Barsbay 175 1423-24 Al-Àixraf Barsbay
Mesquita de Jàwhar al-Lala 134 1430
Complex de Barsbay 121 1432 Al-Àixraf Barsbay
Mesquita de Taghribardi 209 1440 Taghribirdí al-Buklumuixí, emir mameluc
Complex de Qàït-bay 99 1472-1474 Al-Àixraf Qàït-bay
Sabil i kuttab de Qaytbay 324 1479 Al-Àixraf Qàït-bay
Mesquita de Qijmàs al-Ishaqí 114 1480 Sayf-ad-Din Qijmàs
Mesquita d'Àzbak al-Yussufí 211 1494
Mesquita de Khayr-bak o Kayr Beg 248 1502
Complex d'al-Ghurí 189, 64, 66, 67 1503 Al-Àixraf Qànsawh al-Ghawrí
Complex de Qurqumàs 162 1506-1507 Amir Qurqumàs

Època otomana
Mesquita de Solimà Paixà 142 1528 Khàdim Sulayman Paixà
Mesquita de Mahmud Paixà 135 1567
Mesquita de Màlika Safiyya 200 1610 Uthman Agà
Sabil d'Abd-ar-Rahman Katkhudà 21 1744 Abd-ar-Rahman Katkhudà
Sabil i kuttab de Ruqayya Dudu 337 1761 Ruqayya Dudu
Sabil i kuttab de Nafissa Baydà 358 1796 Nafissa Baydà
Sabil i kuttab de Tussun Paixà 401 1820 Muhàmmad Alí

Enllaços externs

[modifica]
  • UNESCO (anglès).
  • Supreme Council of the Antiquities Arxivat 2008-05-17 a Wayback Machine. (anglès).