Bacus (Miquel Àngel)

Bacus
	;
Tipus	obra escultòrica i obra creativa
Creador	Michelangelo Buonarroti
Creació	1497
Gènere	nu
Moviment	Renaixement italià
Material	marbre
Mida	203 () cm ;
Col·lecció	Museu Nacional del Bargello (Florència)
Catàleg	Michelangelo: The Complete Paintings, Sculptures and Architecture:(S7)

Bacus és una escultura en marbre realitzada entre 1496 i 1497 per Miquel Àngel, l'obra d'una alçada de 203 cm es troba al Museu Nazionale del Bargello a Florència.

Història

L'estàtua és una mica més de mida natural i representa a Bacus,^[1] el déu romà del vi, en una postura que suggereix la borratxera. Encarregat per Raffaele Riario, un alt cardenal i col·leccionista d'escultura antiga, va ser rebutjat per ell per mostrar un desig impropi,^[2] i va ser comprat per Jacopo Galli, banquer de Riario i amic de Miquel Àngel. Juntament amb la Pietat, el Bacus és una de les dues úniques escultures que es conserven del primer període de l'artista a Roma. Es va conservar als jardins del banquer Jacopo Galli,^[3] on va ser dibuixada per Martin Heemskerck cap a 1532 on s'aprecia la falta de la seva mà dreta.^[4] Més tard va ser adquirida per Francesc I de Mèdici el 1572^[5] fins al seu pas al Bargello el 1873.^[6]

Descripció

L'obra va ser realitzada per Miquel Àngel en el seu primer viatge l'any 1496 a Roma, l'encontre en aquesta ciutat amb l'escultura antiga va haver d'inspirar-lo per a l'execució del Bacus que mostra una clara tendència a una interpretació de les obres, que en aquell moment, s'estaven descobrint mitjançant les excavacions a Roma.

En aquest sentit la descriu Ascanio Condivi:

«

... aquesta obra en forma i manera, a cada una de les seves parts, correspon a la descripció dels escriptors antics, el seu aspecte festiu: els ulls, de mirada furtiva i plens de lascívia, com els d'aquells donats excessivament als plaers del vi. Sosté una copa a la mà dreta, com qui està a punt de beure i la mira amorosament, sentint el plaer del licor del que va ser inventor; per aquest motiu se'l representa coronat amb una garlanda de fulles de vinya... A la seva mà esquerra sosté un carràs de raïm, del qual gaudeix un petit sàtir alegre i viu que està als seus peus.

»

Aquesta obra és clarament la primera gran obra mestra de Miquel Àngel, on es mostra la característica constant de la sexualitat a la seva escultura, està simbolitzat l'esperit de l'hedonisme clàssic que Savonarola i els seus seguidors estaven disposats a suprimir de Florència.^[7]

Mostra també aquesta escultura la característica constant a l'obra de l'artista, d'evocar la sexualitat, de forma andrògina, com la mateixa naturalesa del déu a l'Antiguitat que era ambigua i misteriosa, mostra el sàtir, com a referència a Silè, sàtir que havia estat mestre de Bacus i la pell escorxada i plena de raïms simbolitza la vida sobre la mort.

Referències

↑ Wasson, Donald L. «Baco» (en castellà). World History Encyclopedia, 2023. [Consulta: 15 octubre 2023].
↑ Licht, Meg «Elysium: A Prelude to Renaissance Theater» (en anglès). Renaissance Quarterly, 49, 1, 4-1996, pàg. 1–29. DOI: 10.2307/2863263. ISSN: 0034-4338.
↑ Freedman, Luba «Michelangelo's Reflections on Bacchus». Artibus et Historiae, 24, 47, 2003, pàg. 121–135. DOI: 10.2307/1483763. ISSN: 0391-9064.
↑ Kemling, Michael P. «Portrait of the Artist as Michelangelo: Maarten van Heemskerck’s Self-Portrait with the Colosseum» (en anglès). Athanor, 24, 2006, pàg. 15–21. ISSN: 2690-0181.
↑ Hirst, Michael «Michelangelo, Carrara, and the Marble for the Cardinal's Pietà». The Burlington Magazine, 127, 984, 1985, pàg. 154–152. ISSN: 0007-6287.
↑ Fontanarossa, Raffaella «Luca Cambiaso the sculptor : a "Bacchus" in the Bargello». Burlington magazine, 156, 1340, 2014, pàg. 729–734. ISSN: 0007-6287.^{[Enllaç no actiu]}
↑ Phillips, Edith «Does Michelangelo's poetic veil shroud a secret Luther?». USF Tampa Graduate Theses and Dissertations, 01-06-2009.

Bibliografia

Baldini, Umberto. Miguel Ángel: La Escultura. Editorial Teide, 1978. ISBN 84-307-8163-3.

Hodson, Rupert. Miguel Ángel, escultor. Florencia, Gruppo Editoriale Faenza Editrice, 2000. ISBN 88-8138-044-7.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bacus

[1] Wasson, Donald L. «Baco» (en castellà). World History Encyclopedia, 2023. [Consulta: 15 octubre 2023].

[2] Licht, Meg «Elysium: A Prelude to Renaissance Theater» (en anglès). Renaissance Quarterly, 49, 1, 4-1996, pàg. 1–29. DOI: 10.2307/2863263. ISSN: 0034-4338.

[3] Freedman, Luba «Michelangelo's Reflections on Bacchus». Artibus et Historiae, 24, 47, 2003, pàg. 121–135. DOI: 10.2307/1483763. ISSN: 0391-9064.

[4] Kemling, Michael P. «Portrait of the Artist as Michelangelo: Maarten van Heemskerck’s Self-Portrait with the Colosseum» (en anglès). Athanor, 24, 2006, pàg. 15–21. ISSN: 2690-0181.

[5] Hirst, Michael «Michelangelo, Carrara, and the Marble for the Cardinal's Pietà». The Burlington Magazine, 127, 984, 1985, pàg. 154–152. ISSN: 0007-6287.

[6] Fontanarossa, Raffaella «Luca Cambiaso the sculptor : a "Bacchus" in the Bargello». Burlington magazine, 156, 1340, 2014, pàg. 729–734. ISSN: 0007-6287.^{[Enllaç no actiu]}

[7] Phillips, Edith «Does Michelangelo's poetic veil shroud a secret Luther?». USF Tampa Graduate Theses and Dissertations, 01-06-2009.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

Obres de Miquel Àngel
Escultures:	“Cap de faune” “Mare de Déu de l'escala” (c. 1491-92) “La batalla dels centaures” (c. 1492) “Jove arquer” (1491) “Crucifix del Santo Spirito” (1492) “Hèrcules” (1492) “Arca de sant Domènec” “San Petronio” (1494-95) “San Procolo” (1494-95) “Àngel” (1494-95) “Crucifix en fusta de til·ler” (1495-97) “Cupido dorment” (1496) “Cupido dret” “Bacus” (1496-97) “Crucifix de Montserrat” (1497-98?) “Pietat” (1499-1500) “David” (1501-04) “Madonna de Bruges” (1501-04) “Sant Pau” (1503-04) “Sant Pere” (1503-04) “Sant Pius” (1503-04) “Sant Gregori” (1503-04) “Tondo Taddei” (c. 1503) “Tondo Pitti” (c. 1503) “Sant Mateu” (c. 1505) Tomba del papa Juli II (1503) “Moisès” (c. 1513-15) “Esclau moribund” (1513-16) “Esclau rebel” (1513-16) “Capella dels Mèdici” (1520-34) “Geni de la Victòria” (c. 1532-34) “Raquel” (1545) “Lia” (1545) Tomba de Julià II de Mèdici Tomba de Llorenç II de Mèdici “Madonna Medici” “Apol·lo” (c. 1530) “Noi ajupit” (c. 1530-34) “Crist de la Minerva” (1519-20) “Brutus” (1540) “Pietat florentina” (c. 1550) “Pietat Palestrina” (c. 1550) “Pietat Rondanini” (1552-64)
Pintures	Pintures murals: “Madonna de Manchester” (c. 1497) · “Tondo Doni” (c. 1503-06) · “Enterrament de Crist” (c. 1505) · “La batalla de Cascina” Capella Sixtina: Volta (1508-12) · “Judici Final” (1534-41) Frescos de la Capella Paulina: “Martiri de sant Pere” (1542-50) · “La conversió de sant Pau” (1542-50)
Arquitectura	San Lorenzo de Florència: Capella dels Mèdici · Sagristia Nova · Biblioteca Laurenziana · Façana (no executada) Roma: San Giovanni dei Fiorentini · Basílica de Sant Pere · Santa Maria degli Angeli e dei Martiri · Cordonata Capitolina · Plaça del Capitoli · Palau Farnese · Porta Pia
Obres en paper	“Epifania” (1550–53)