Llista d'obres de Miquel Àngel

Aquesta és la llista d'obres de Michelangelo Buonarroti (Miquel Àngel), el gran artista del Renaixement italià, que practicà la pintura i el dibuix, l'escultura i l'arquitectura. S'hi han inclòs les obres perdudes. Miquel Àngel també va deixar alguns dibuixos i poesies.

Escultura

Títol	Any	Localització	Material	Dimensions	Autoria i atribucions
Cap de faune	1489-1492	Perduda	Marbre
Mare de Déu de l'escala	c. 1491	Casa Buonarroti, Florència	Marbre, baix relleu	55,5 × 40 cm	Autoria segura
Jove arquer	c. 1491-1492	Metropolitan Museum of Art, Nova York	Marbre, escultura exempta	97 cm	Redescoberta en 1990, autoria incerta, discutida
La batalla dels centaures	c. 1492	Casa Buonarroti, Florència	Marbre, baix relleu	84,5 × 90,5 cm	Autoria segura
Crucifix del Santo Spirito	1492	Santo Spirito, Florència	Fusta policromada, escultura exempta	142 × 135 cm	Atribució tradicional, però discutida
Hèrcules	c. 1492-1493	Perduda en 1713	Marbre, escultura exempta	240 cm^[1]	Autoria segura
Arca de sant Domènec		San Domenico, Bolonya			Participació en algunes parts
San Petronio de l'Arca de sant Domènec	1494-1495	San Domenico, Bolonya	Marbre, escultura exempta sobre l'arca	64 cm d'altura	Autoria segura, amb algunes intervencions posteriors
San Procolo de l'Arca de sant Domènec	1494-1495	San Domenico, Bolonya	Marbre, escultura exempta sobre l'arca	58,5 cm d'altura	Autoria segura, amb algunes intervencions posteriors
Àngel de l'Arca de sant Domènec	1494-1495	San Domenico, Bolonya	Marbre, escultura exempta als peus de l'arca	51,5 cm d'altura	Autoria segura
Crucifix en fusta de til·ler	ca. 1495-1497	Museu del Bargello, Florència	Fusta, escultura exempta	41,3 x 39,7 cm	Atribució insegura, molt discutida; no s'esmenta en cap font contemporània de Miquel Àngel.^[2]
Sant Joanet	1495-1496	Capilla del Salvador, Úbeda	Marbre, escultura exempta	130 cm	Autoria segura. Donada per perduda, M. Gómez Moreno li atribuí en 1930: Cosme de Medici l'hauria regalat en 1537 a Francisco de los Cobos, que la destinà a la seva sepultura en Úbeda; l'escultura fou malmesa en 1936 i restaurada entre 1994 i 2013 a Florència. Francesco Caglioti la dona com autoria segura el 2012.^[3]
Cupido dorment^[4]	1496	Perduda, potser a l'incendi de Whitehall (Londres), on arribà el 1632	Marbre, escultura exempta	ca. 80 cm	Autoria segura
Cupido dret o Cupido-Apol·lo	1496-1497	Perduda; no se'n té notícia des de 1572, quan va passar a la col·lecció dels Médici	Marbre, escultura exempta		Autoria segura
Bacus	1496-1497	Museu Nacional del Bargello, Florència	Marbre, escultura exempta	203 cm d'altura	Autoria segura
Crucifix de Montserrat	1497-1498?	Basílica de Santa Maria, Montserrat	Ivori, escultura del cos sobre una creu moderna d'argent i or	58,5 cm	Atribució d'Anscari Mundó, discutida. Prèviament s'havia atribuït a Ghiberti^[5]
Pietat	1499-1500	Basílica de Sant Pere, Roma	Marbre, escultura exempta	174 cm d'altura, 195 cm d'ample a la base	Autoria segura, signada
Nu viril	1501-1503	Casa Buonarroti, Florència	Terra cuita, esborrany per a escultura exempta	49 cm d'altura	Atribució molt insegura per Charles de Tolnay, potser còpia d'un original
David	1501-1504	Galleria dell'Accademia, Florència	Marbre, escultura exempta	5,17 m d'altura	Autoria segura
Sant Pau	1501-1504	Catedral, Siena, Altar Piccolomini	Marbre, escultura exempta en fornícula	127 cm d'altura	Autoria segura: projecte i esbós, acabada per ajudants
Sant Pere	1501-1504	Catedral, Siena, Altar Piccolomini	Marbre, escultura exempta en fornícula	124 cm d'altura	Autoria segura: projecte i esbós, acabada per ajudants
Sant Pius	1501-1504	Catedral, Siena, a l'Altar Piccolomini	Marbre, escultura exempta en fornícula	134 cm d'altura	Autoria segura: projecte, majoritàriament obra d'ajudants
Sant Gregori	1501-1504	Catedral, Siena, a l'Altar Piccolomini	Marbre, escultura exempta en fornícula	134 cm d'altura	Autoria segura: projecte, majoritàriament obra d'ajudants
David de Rohan	1502-1508	Perduda; l'última notícia la situa al castell de Villeroi (Mennecy, França) en 1550	Bronze, escultura exempta		Autoria segura
Bacants nus muntats en panteres	1500-1508	Col·lecció particular, exposats al Fitzwilliam Museum, Cambridge	Bronze, parell d'escultures exemptes	ca. 1 m d'altura	Atribuïda en 2015 per Paul Joannides i l'equip del museu; sembla que les característiques anatòmiques confirmen l'autoria^[6]
Madonna de Bruges	1503-1505	Església de la Mare de Déu, Bruges	Marbre, escultura exempta en fornícula	128 cm d'altura	Autoria segura
Tondo Taddei	c. 1503	Royal Academy of Arts, Londres	Marbre, baix relleu	82,5 cm de diàmetre	Autoria majoritàriament acceptada, potser amb col·laboració
Tondo Pitti	c. 1503, baix relleu	Museu Nacional del Bargello, Florència	Marbre, baix relleu	85,8 × 82 cm	Autoria segura
Sant Mateu	c. 1505	Galleria dell'Accademia, Florència	Marbre, escultura exempta destinada a una fornícula	271 cm d'altura	Autoria segura, inacabada
Tomba del papa Juli II	1503^[7]	San Pietro in Vincoli, Roma	Conjunt arquitectònic amb escultures exemptes en fornícules
Moisès	c. 1513-1515	San Pietro in Vincoli, Roma	Marbre	235 cm d'altura	Autoria segura
Esclau rebel	1513-1516	Museu del Louvre, París	Marbre	215 cm d'altura	Autoria segura
Esclau moribund	1513-1516	Museu del Louvre, París	Marbre	229 cm d'altura	Autoria segura
Esclau jove	1513 i 1519-1535	Galleria dell'Accademia, Florència	Marbre	256 cm d'altura	Autoria segura, inacabada
Esclau atlant	1513 i 1519-1535	Galleria dell'Accademia, Florència	Marbre	277 cm d'altura	Autoria segura, inacabada
Esclau barbut	1513 i 1519-1535	Galleria dell'Accademia, Florència	Marbre	267 cm d'altura	Autoria segura, inacabada
Esclau desvetllant-se	1513 i 1519-1535	Galleria dell'Accademia, Florència	Marbre	267 cm d'altura	Autoria segura, inacabada
Tors viril I	c. 1513	Casa Buonarroti, Florència	Terracota	23 cm d'altura	Atribució insegura
Tors viril II	c. 1513	Casa Buonarroti, Florència	Terracota	22,5 cm d'altura	Atribució insegura
Nu femení	c. 1513 o 1532	Casa Buonarroti, Florència	Terracota	35 cm d'altura	Atribució insegura
Geni de la Victòria	c. 1532–1534	Palazzo Vecchio, Florència	Marbre, escultura exempta, per a una fornícula de la tomba de Juli II	261 cm d'altura	Autoria segura
Raquel	1542	San Pietro in Vincoli, Roma	Marbre	195 cm d'altura	Autoria segura, amb col·laboracions
Lia	1542	San Pietro in Vincoli, Roma	Marbre	209 cm d'altura	Autoria segura, amb col·laboracions
Juli II beneint	c. 1507–1508	Destruïda en 1511; era a la façana de San Petronio de Bolonya	Bronze	292 cm d'altura	Autoria segura
Primer Crist de la Minerva	1514-1516	Monastero de San Vicenzo, Bassano Romano; redescoberta en 2001	Marbre, escultura exempta	ca. 205 cm d'altura	Autoria segura, acabada per un altre autor
Crist de la Minerva	1519-1520	Santa Maria sopra Minerva, Roma	Marbre, escultura exempta	205 cm d'altura	Autoria segura, amb intervenció de deixebles
Capella dels Mèdici	1520-1534	Basílica de San Lorenzo, Florència	Conjunt arquitectònic amb escultures, marbre i pietra serena
Tomba de Julià II de Mèdici, Nit i Dia	1526-1533	Basílica de San Lorenzo, Florència	Marbre, escultures en fornícula i sobre la coberta del sepulcre	630 x 420 cm	Autoria segura
Tomba de Llorenç II de Mèdici, Capvespre i Matí^[8]	1526-1533	Basílica de San Lorenzo, Florència	Marbre, escultures en fornícula i sobre la coberta del sepulcre	630 x 420 cm	Autoria segura
Madonna Medici	1521-1531	Basílica de San Lorenzo, Florència	Marbre, escultura exempta	226 cm d'altura	Autoria segura
Apol·lo	c. 1530	Museu Nacional del Bargello	Marbre, escultura exempta	146 cm d'altura	Autoria segura, inacabat
Noi ajupit	c. 1530-1534	Museu de l'Ermitage, Sant Petersburg	Marbre, escultura exempta	54 cm d'altura	Atribució discutida; podria ésser una escultura per a un dels conjunts sepulcrals; no apareix citada en cap font contemporània.^[9]
Brutus	1540	Museu Nacional del Bargello, Florència	Marbre, bust exempt	95 cm d'altura	Autoria segura
Pietà Colonna	ca. 1546	Biblioteca Vaticana, Roma	Marbre, relleu	34 x 29 cm	Atribució probable; pot ser obra de l'autor, a partir del dibuix seu conservat per a una Pietat destinada a Vittoria Colonna, o d'un seguidor a partir de l'obra original perduda
Pietat florentina o Pietà Bandini	c. 1550	Museu dell'Opera del Duomo (Florència), Florència	Marbre, escultura exempta	253 cm d'altura	Autoria segura, inacabada; acabada per Tiberio Calcagni
Pietat Palestrina	c. 1555	Galleria dell'Accademia, Florència	Marbre	253 cm d'altura	Atribució incerta, potser obra d'un deixeble o continuador
Pietat Rondanini	1552-1564	Castell dels Sforza, Milà	Marbre, escultura exempta	195 cm d'altura	Autoria segura, inacabada

Pintura

Títol	Any	Localització	Material	Dimensions	Autoria i atribucions
El martiri de Sant Antoni	c. 1487-1489	Museu d'art Kimbell Texas	oli	47 x 35 cm	Atribució discutida, des de 2009^[10]
La batalla de Cascina	1504	Obra perduda, fresc per al Palazzo Vecchio^[11]	Fresc		Autoria segura; inacabat, se'n conserven alguns dibuixos d'altres autors que el veieren
Madonna de Manchester	c. 1497	National Gallery, Londres	Tremp d'ou sobre fusta	105 × 76 cm	Atribució incerta, amb diferents mans; inacabada
Tondo Doni	c. 1503-1506	Galleria degli Uffizi, Florència	Tremp d'ou sobre fusta	120 cm de diàmetre	Autoria segura
Enterrament de Crist	c. 1505	National Gallery, Londres	Tremp d'ou sobre fusta	162 × 150 cm	Atribució gairebé unànime
Volta de la Capella Sixtina	1508-1512	Capella Sixtina, Palau Vaticà, Roma	Frescos		Autoria segura
Judici Final	1534-1541	Capella Sixtina, Palau Vaticà, Roma	Fresc	1.370 × 1.220 cm	Autoria segura
Martiri de sant Pere	1542-1550	Capella Paulina, Palau Vaticà, Roma	Fresc	625 × 662 cm	Autoria segura
La conversió de sant Pau	1542-1550	Capella Paulina, Palau Vaticà, Roma	Fresc	625 × 661 cm	Autoria segura
Crucifixió	ca. 1540	Perduda	Oli		Autoria segura; se'n conserven dibuixos preparatoris i algunes còpies: la millor, segons alguns autors l'original, és a Santa María la Redonda, Logronyo

Arquitectura

Edifici	Anys en construcció	Localització
Edícol de la Capella de Lleó X, al Pati de l'Àngel del Castel Sant'Angelo	1504	Roma
Projecte per a la façana de la Basílica de San Lorenzo	1515–1520, però no es va construir mai	Florència
La nova Capella dels Mèdici i la Sagristia Nova de la basílica de San Lorenzo	1520-1534	Florència
Escalinata i vestíbul de la Biblioteca Laurenziana, a la basílica de San Lorenzo	1523–1559	Florència
Biblioteca Laurenziana	1523–1559	Florència
Forticacions de Florència	1528–1529, construïdes en part; desaparegudes	Florència
Cordonata Capitolina		Roma
Plaça del Capitoli		Roma
Palau Farnese: tercera planta i cornisa de la façana; tercer pis del pati	1546	Roma
Basílica de Sant Pere: direcció d'obres i projecte de la cúpula	1546-1564	Roma
San Giovanni dei Fiorentini: no realitzat	1559–1560	Roma
Capella Sforza a la Basílica de Santa Maria Major	c. 1560	Roma
Porta Pia	1561–1565	Roma
Santa Maria degli Angeli e dei Martiri: projecte, molt modificat	1561–	Roma

Notes i referències

↑ Segons escrits d'Ascanio Condivi
↑ Exposat al Museo Horne de Florència el 2004, l'atribució fou ben rebuda per Giancarlo Gentilini, Antonio Paolucci, Cristina Acidini, Arturo Carlo Quintavalle i altres, però també discutida per d'altres historiadors.
↑ «Michelangelo e il “San Giovannino” di Úbeda (aggiornato)» (en italiano).
↑ Desaparegut des de 1638
↑ Mundó (2006) pàg. 9
↑ [Victoria Avery (ed.). Michelangelo: sculptor in bronze. Philip Wilson Publishers, 2018]
↑ En sis fases diferents, el 1505, 1513, 1516, 1525-1526, 1532 i 1542
↑ també conegudes com Crepuscle i Aurora
↑ . E. Popp a Die Medici-Kapelle Michelangelos, Múnich, 1922 p. 136, la relaciona amb una carta de Leonardo Sellajo a Miquel Àngel datada de 1526 —per tant contemporània— i amb un dibuix del Museu Britànic per a un primer projecte de la Sagristia Nova. Alguns d'altres autors han estudiat i l'han donada com de Miquel Àngel: H. Wölfflin a Die Klassische Kunts Múnich, 1899 p.1805; H.Thode, Michelangelo Berlín 1908-1913 p.2843; A. Venturini, Storia dell'Arte Italiana, Milá, 1936, p.92; O. Kurz a The Burlington Magazine XCIII, 1951 p.172.
↑ Alessandra Farkas. «La primera obra de Miquel Àngel venuda a un museu de Texas». Corriere della Sera, 13-05-2009.
↑ Fresc inacabat que Miquel Àngel havia de pintar en contraposició a La batalla d'Anghiari de Leonardo da Vinci

Bibliografia

Baldini, Umberto. Miguel Ángel: La Escultura (en castellà). Editorial Teide, 1978. ISBN 84-307-8163-3.
Hodson, Rupert. Miguel Ángel, escultor (en castellà). Florencia, Gruppo Editoriale Faenza Editrice, 2000. ISBN 88-8138-044-7.
Néret, Gilles. Miguel Ángel 1475-1564 (en castellà). Colonia,Taschen, 2000. ISBN 3-8228-5825-0.
Mundó i Marcet, Manuel Anscari. Un Santcrist d'Ivori de Miquel Àngel Buonarroti?. Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2006. ISBN 84-8415-784-9.
Tolnay, Charles de. Miguel Ángel:Personalidad Histórica y Artística de Miguel Ángel (en castellà). Barcelona, Editorial Teide, 1978. ISBN 84-307-8163-3.

[1] Segons escrits d'Ascanio Condivi

[2] Exposat al Museo Horne de Florència el 2004, l'atribució fou ben rebuda per Giancarlo Gentilini, Antonio Paolucci, Cristina Acidini, Arturo Carlo Quintavalle i altres, però també discutida per d'altres historiadors.

[3] «Michelangelo e il “San Giovannino” di Úbeda (aggiornato)» (en italiano).

[4] Desaparegut des de 1638

[5] Mundó (2006) pàg. 9

[6] [Victoria Avery (ed.). Michelangelo: sculptor in bronze. Philip Wilson Publishers, 2018]

[7] En sis fases diferents, el 1505, 1513, 1516, 1525-1526, 1532 i 1542

[8] també conegudes com Crepuscle i Aurora

[9] . E. Popp a Die Medici-Kapelle Michelangelos, Múnich, 1922 p. 136, la relaciona amb una carta de Leonardo Sellajo a Miquel Àngel datada de 1526 —per tant contemporània— i amb un dibuix del Museu Britànic per a un primer projecte de la Sagristia Nova. Alguns d'altres autors han estudiat i l'han donada com de Miquel Àngel: H. Wölfflin a Die Klassische Kunts Múnich, 1899 p.1805; H.Thode, Michelangelo Berlín 1908-1913 p.2843; A. Venturini, Storia dell'Arte Italiana, Milá, 1936, p.92; O. Kurz a The Burlington Magazine XCIII, 1951 p.172.

[10] Alessandra Farkas. «La primera obra de Miquel Àngel venuda a un museu de Texas». Corriere della Sera, 13-05-2009.

[11] Fresc inacabat que Miquel Àngel havia de pintar en contraposició a La batalla d'Anghiari de Leonardo da Vinci

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]

[10]

[11]

Obres de Miquel Àngel
Escultures:	“Cap de faune” “Mare de Déu de l'escala” (c. 1491-92) “La batalla dels centaures” (c. 1492) “Jove arquer” (1491) “Crucifix del Santo Spirito” (1492) “Hèrcules” (1492) “Arca de sant Domènec” “San Petronio” (1494-95) “San Procolo” (1494-95) “Àngel” (1494-95) “Crucifix en fusta de til·ler” (1495-97) “Cupido dorment” (1496) “Cupido dret” “Bacus” (1496-97) “Crucifix de Montserrat” (1497-98?) “Pietat” (1499-1500) “David” (1501-04) “Madonna de Bruges” (1501-04) “Sant Pau” (1503-04) “Sant Pere” (1503-04) “Sant Pius” (1503-04) “Sant Gregori” (1503-04) “Tondo Taddei” (c. 1503) “Tondo Pitti” (c. 1503) “Sant Mateu” (c. 1505) Tomba del papa Juli II (1503) “Moisès” (c. 1513-15) “Esclau moribund” (1513-16) “Esclau rebel” (1513-16) “Capella dels Mèdici” (1520-34) “Geni de la Victòria” (c. 1532-34) “Raquel” (1545) “Lia” (1545) Tomba de Julià II de Mèdici Tomba de Llorenç II de Mèdici “Madonna Medici” “Apol·lo” (c. 1530) “Noi ajupit” (c. 1530-34) “Crist de la Minerva” (1519-20) “Brutus” (1540) “Pietat florentina” (c. 1550) “Pietat Palestrina” (c. 1550) “Pietat Rondanini” (1552-64)
Pintures	Pintures murals: “Madonna de Manchester” (c. 1497) · “Tondo Doni” (c. 1503-06) · “Enterrament de Crist” (c. 1505) · “La batalla de Cascina” Capella Sixtina: Volta (1508-12) · “Judici Final” (1534-41) Frescos de la Capella Paulina: “Martiri de sant Pere” (1542-50) · “La conversió de sant Pau” (1542-50)
Arquitectura	San Lorenzo de Florència: Capella dels Mèdici · Sagristia Nova · Biblioteca Laurenziana · Façana (no executada) Roma: San Giovanni dei Fiorentini · Basílica de Sant Pere · Santa Maria degli Angeli e dei Martiri · Cordonata Capitolina · Plaça del Capitoli · Palau Farnese · Porta Pia
Obres en paper	“Epifania” (1550–53)