Engiadinès
puter i putèr  | |
|---|---|
| Tipus | dialecte i written idiom (en)  |
| Dialecte de | romanx |
| Ús | |
| Autòcton de | Alta Engiadina |
| Estat | Suïssa |
| Classificació lingüística | |
| llengua humana llengües indoeuropees llengües itàliques llengües romàniques llengües romàniques occidentals llengües gal·loibèriques llengües gal·loromàniques llengües gal·lo-rètiques llengües retoromàniques romanx Ladin (en) | |
| Característiques | |
| Sistema d'escriptura | alfabet llatí |
| Codis | |
| Glottolog | uppe1396 |
| Linguist List | roh-upp |
| IETF | rm-puter |
L'engiadinès és format per dos dels cinc dialectes del romanx,[1] l'aplec de parlars romanxos orientals que comprèn l'alt engiadinès i el baix engiadinès. Aquests parlars són designats també pels seus locutors pel nom de ladí, terme coincident amb el nom ladí de les varietats del retoromànic parlades a diverses valls de les províncies italianes de Bozen, Trento i Belluno, amb les quals no s'ha de confondre. Es distingeix dels altres dialectes, entre altres elements, per la retenció de les vocals anteriors i arrodonides /y/ i /ø/ (escrites ü i ö), que han esdevingut /i/ i /e/ en els altres dialectes.
L'alt engiadinès (anomenat en romanx puter) és una variant dialectal del romanx pròpia de l'Engiadina Alta, a la part oriental del cantó suís dels Grisons. És la primera que va ser escrita i és una de les varietats romanxes amb més tradició literària, i en el segle xix, quan era la variant més parlada. Fou prestigiosa essent la llengua de la zona de turisme aristocràtic al voltant de San Murezzan.[2] El terme puter sembla que deriva de put (farinetes), volent significar menjadors de farinetes[3]
El baix engiadinès (anomenat en romanx vallader i valader en engiadinès[4]) és una varietat del romanx pròpia de l'Engiadina Baixa, a la part oriental del cantó dels Grisons, essent el dialecte amb més parlants actualment[2] i una de les bases de l'actual llengua estàndard, juntament amb el sobreselvà i el surmiran.
Referències
[modifica]- ↑ Roché, Dena. «Switzerland's mysterious fourth language» (en anglès). BBC, 28-06-2018. [Consulta: 9 març 2021].
- ↑ 2,0 2,1 Posner, Rebecca; Green, John N. Bilingualism and Linguistic Conflict in Romance (en anglès). Walter de Gruyter, 1993, p. 233. ISBN 311011724X.
- ↑ Ricarda, Liver. Rätoromanisch – Eine Einführung in das Bündnerromanische (en alemany). Gunter Narr, 1999, p. 43. ISBN 3-8233-4973-2.
- ↑ Bezzola, Reto R. Litteratura dals rumauntschs e ladins (en romanx). Litteratura dals rumauntschs e ladins, 1979, p. 333.