Vés al contingut

Sobreselvà

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de llenguaSobreselvà
Sursilvan Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Tipusdialecte i written idiom (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Dialecte deromanx Modifica el valor a Wikidata
Ús
EstatSuïssa Modifica el valor a Wikidata
Classificació lingüística
llengua humana
llengües indoeuropees
llengües itàliques
llengües romàniques
llengües romàniques occidentals
llengües gal·loibèriques
llengües gal·loromàniques
llengües gal·lo-rètiques
llengües retoromàniques
romanx Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Sistema d'escripturaalfabet llatí Modifica el valor a Wikidata
Codis
Glottologsurs1244 Modifica el valor a Wikidata
Linguasphere51-AAA-ka Modifica el valor a Wikidata
IETFrm-sursilv Modifica el valor a Wikidata

El sobreselvà (sursilvan en romanx, sursilvaun en sobreselvà[1]) és una varietat del romanx pròpia de la vall del Rin Anterior (Surselva), a la part occidental del cantó suís dels Grisons. Anomenat en romax sursilvan, en referència a la part alta del bosc, en referència al Groosse Wald. És una de les varietats romanxes amb més tradició literària i una de les bases de la llengua estàndard, juntament amb el baix engiadinès i el surmiran. En la majoria de viles del domini lingüístic del sobreselvà és la llengua d'ús majoritari amb 17.897 parlants al districte en el cens de 2000.[2]

El primer text en sobreselvà fou el catecisme Ilg Vêr Sulaz da pievel giuvan (el veritable consol dels joves) de 1611 reformador Stefan Gabriel. Fins al 1900 hi havia dues ortografies sobreselvanes, la catòlica i la reformada. El primer text sursilvan en la forma catòlica és el Curt Mussament del caputxí Gion Antoni Calvenzano, també en 1611, i que contenia les doctrines bàsiques del catolicisme.[3]

Presenta notables trets morfo-sintàctics que el diferencien de les altres llengües romàniques, però l'ordre de les paraules del sobreselvà és radicalment diferent de la resta dels dialectes retoromànics amb un patró fortament influenciat pel contacte amb l'alemany durant més de mil anys.[4]

Referències

[modifica]
  1. Bezzola, Reto R. Litteratura dals rumauntschs e ladins (en romanx). Litteratura dals rumauntschs e ladins, 1979, p. 333. 
  2. Gross, Manfred. Romanisch - Facts & Figures (en alemany). Chur: Lia Rumantscha, 2004, p. 31. ISBN 978-3-03900-034-0. 
  3. Billigmeier, Robert Henry. A Crisis in Swiss pluralism: The Romansh and their relations with the German- and Italian-Swiss in the perspective of a millenium (en anglès). Walter de Gruyter, 2016, p. 67. ISBN 311080669X. 
  4. John, Haiman; Paola, Beninca. The Rhaeto-Romance Languages (en anglès). Routledge, 1992, p. 8. ISBN 978-0-415-04194-2. 

Enllaços externs

[modifica]