Balduí VI de Flandes
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 1030 (Gregorià)  | ||
| Mort | 17 juliol 1070 (39/40 anys) Hasnon (França) | ||
| Sepultura | Abbaye d'Hasnon (en)  | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | polític | ||
| Altres | |||
| Títol | Comte | ||
| Família | Casa de Flandes | ||
| Cònjuge | Riquilda d'Hainaut (1055 (Gregorià)–) | ||
| Fills | Gilbert de Gant, Agnes de Flandre, Arnold III de Flandes, Balduí II d'Hainaut | ||
| Pares | Balduí V de Flandes i Adela de França | ||
| Germans | Robert I de Flandes Matilde de Flandes | ||
Balduí VI de Flandes, conegut també com a Balduí de Mons, Balduí d'Hasnon o Balduí el Bo (°vers 1030 - † 1070) fou el fill del comte Balduí V i d'Adela de França (1009 - 1079), comtessa de Corbie, i per tant per la seva mare, el net del rei de França Robert II. Era de dret propi comte de Flandes (1067 - 1070) i per matrimoni fou
- comte de Hainaut (1051 - 1070) (amb el nom de Balduí I d'Hainaut)
El curs de la seva vida
[modifica]El 1045, fou investit momentàniament per l'emperador Enric III de la marca d'Anvers. El 1051, el seu pare el va fer casar amb Riquilda, vídua del comte Herman d'Hainaut, i va entrar en possessió d'aquest territori on fou el primer Balduí. Per a consanguinitat, els esposos foren en principi excomunicats per l'arquebisbe de Cambrai actuant sota l'autoritat del papa Lleó IX,[1] però després els fou acordada una dispensa papal[2] el 1057 pel papa Víctor II.
En qualitat de comte d'Hainaut, Balduí va reconèixer entre 1066 i 1070 el gremi de Valenciennes (Karitet). Per javer restaurat el 1065 l'abadia d'Hasnon, és sobrenomenat alternativament Balduí d'Hasnon.[3]
Comte de Flandesa la mort del seu pare, el 1067, el seu regnat fou marcat per la fundació de l'abadia de Grammont (Geraardsbergen) que va rebre privilegis el 1068. Sabent-se malalt, va arreglar la seva successió en el transcurs de l'assemblea d'Audenarde: al fill gran Arnold passarà Flandes, sota la tutela del seu germà Robert el Frisó; al fill petit Balduí l'Hainaut[4] sota la tutela de la comtessa Riquilda, la seva esposa. En cas de defunció d'un dels seus fills, l'altre heretaria tot. Fou enterrat al monestir d'Hasnon.
Malgrat aquestes precaucions, la mort precoç de Balduí va deixar el comtat de Flandes i el d'Hainaut en litigi. El comtat de Flandes serà aviat usurpat per Robert el Frisó, que va esdevenir Robert I de Flandes. El jove Arnold III morirà l'any següent a la batalla de Cassel.
Ascendència
[modifica]Matrimoni i fills
[modifica]Del seu matrimoni amb Riquilda van néixer tres fills:
- Arnold III de Flandes (1055 † 1071), comte de Flandes i d'Hainaut
- Balduí II d'Hainaut (1056 † 1098), comte d'Hainaut
- Agnès, vivia el 1071
Fonts
[modifica]- Annales de la province et comté du Hainaut: Volume 2 - François Vinchant - 1848 «Enllaç».
- Bavay et la contrée qui l'environne, per Lucien Delhaye - 1869 «Enllaç».
- Abrégé de l'histoire de Valenciennes, per Pierre d'Outreman - 1688 «Enllaç».
Notes i referències
[modifica]
- ↑ Annals de la província i comtat de l'Hainaut, Volum 2, pàgina 222[Enllaç no actiu]
- ↑ Bavay i la comarca que l'envolta, Pàgina 89[Enllaç no actiu]
- ↑ Abbrégé de la histoire de Valenciennes, pàgina 47 [Enllaç no actiu]
- ↑ . Els dos fills d'Herman d'Hainaut foren privats de la successió: Roger d'Hainaut serà bisbe de Châlons-sur-Marne el 1066, i Gertrudis entrarà en un monestir.