Vés al contingut

Arnold II de Flandes

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaArnold II de Flandes
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Nom original(fr) Arnoul II de Flandre Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement961 Modifica el valor a Wikidata
valor desconegut Modifica el valor a Wikidata
Mort30 març 987 Modifica el valor a Wikidata (25/26 anys)
Gant (Bèlgica) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaAbadia de Sant Pere Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolític Modifica el valor a Wikidata
Orde religiósOrde de sant Benet Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolComte Modifica el valor a Wikidata
FamíliaCasa de Flandes Modifica el valor a Wikidata
CònjugeSusanna d'Itàlia (980 (Gregorià)–) Modifica el valor a Wikidata
FillsMathilde of Flanders, Balduí IV de Flandes Modifica el valor a Wikidata
ParesBalduí III de Flandes Modifica el valor a Wikidata  i Matilde de Saxònia Modifica el valor a Wikidata
GermansFrederic de Verdun
Herman de Verdun
Godofreu I de Baixa Lotaríngia
Goteló I de Lotaríngia
Adalberó II de Verdun
Ermengarda de Verdun Modifica el valor a Wikidata

Arnold II de Flandes[1] (vers 961 - † Gant, 30 de març de 987), dit el Jove, va ser comte de Flandes de 965 a 987. Fill de Balduí III i de Matilde Billung (vers 942 - † Gant, 25 de meig de 1008). Era el net i successor del comte Arnold I de Flandes.

El curs de la seva vida

[modifica]

No era encara més que un nen a la mort del seu pare (962). El seu avi Arnold I va recuperar llavors el càrrec de comte fins a la seva mort el 965.

Al seu adveniment, aprofitant la seva joventut, i prevalent-se de la regència en tant que senyor feudal, el rei Lotari I de França va envair Flandes, es va apoderar dels comtats de Thérouanne i de Saint-Pol-sur-Ternoise, de Douai i d'Arras (Artois i Ostrevant). Inquiet, el bisbe de Cambrai i d'Arras va cridar a l'emperador Otó I i Lotari es va retirar, però deixant un país devastat.

A la mort de Lluís V de França (21 de maig de 987), per solidaritat carolíngia, Arnold va sostenir a Carles de la Baixa Lotaríngia i el seu fill Otó enfront d'Hug Capet,(coronat el 3 de juliol de 987),[2] i no va reconèixer al rei escollit. Hug va envair llavors Flandes fins al riu Lys i va ocupar Arras. Arnold es va refugiar amb el duc Ricard I de Normandia que va intervenir: el capet es va retirar, però el comte de Flandes el va reconèixer com a rei. Arnold va morir un mes més tard, afectat per la febre calenta. El seu cos fou inhumat a l'abadia Sant Pere de Gant.

La seva vídua, Rozala d'Ivrea[3] filla de Berenguer II rei d'Itàlia, es va casar de nou un any més tard (abans de l'1 d'abril de 988) amb Robert II El Pietós, fill del rei Hug Capet.

Va deixar dos fills de curta edat:

  • Matilde († 995 o abans)
  • Balduí IV (vers 980 † 1035) que el va succeir.

Ascendència

[modifica]
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
16. Balduí I de Flandes
 
 
 
 
 
 
 
8. Balduí II de Flandes
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
17. Judit de França
 
 
 
 
 
 
 
4. Arnold I de Flandes
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
18. Alfred el Gran
 
 
 
 
 
 
 
9. Ælfthryth
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
19. Ealhswith de Gaini
 
 
 
 
 
 
 
2. Balduí III de Flandes
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
20. Heribert I de Vermandois
 
 
 
 
 
 
 
10. Heribert II de Vermandois
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
5. Adela o Alix de Vermandois
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
22. Robert I de France
 
 
 
 
 
 
 
11. Adele de França
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
23. Adele del Maine
 
 
 
 
 
 
 
1. Arnold II de Flandes
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
6. Herman I de Saxònia
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
3. Matilde Billung
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 

Referències

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Arnold II de Flandes
  1. ↑ Arnoul de Flandre sur le site Foundation for Medieval Genealogy
  2. ↑ Histoire générale de la province d'Artois, page 171 (books.google.cat)
  3. ↑ Généalogie de Rozala sur le site Medieval Lands

Fonts

[modifica]


Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Arnold_II_de_Flandes&oldid=32008814»