Balićžunićita
Balićžunićita | |
---|---|
Fórmula química | Bi₂O(SO₄)₂ |
Epònim | Tonči Balic-Žunic (en) |
Localitat tipus | Cràter La Fossa, Vulcano, Lipari, Illes Eòlies, Província de Messina, Sicília, Itàlia |
Classificació | |
Categoria | sulfats |
Propietats | |
Sistema cristal·lí | triclínic |
Estructura cristal·lina | a = 6,7386(3) Å; b = 11,1844(5) Å; c = 14,1754(7) Å; α = 80,082(2)°; β = 88,462(2)°; γ = 89,517(2)° |
Grup puntual | 1 - pinacoide |
Grup espacial | grup espacial 1 |
Color | incolor, blanc, marró clar |
Lluïssor | vítria |
Color de la ratlla | blanc |
Diafanitat | transparent |
Més informació | |
Estatus IMA | aprovat |
Codi IMA | IMA2012-098 |
Símbol | Bžć |
Referències | [1] |
La balićžunićita és un mineral de la classe dels sulfats. Rep el nom en honor de Tonci Balić-Žunić (1952), professor de mineralogia del Museu d'Història Natural de la Universitat de Copenhaguen.
Característiques
[modifica]La balićžunićita és un sulfat de fórmula química Bi₂O(SO₄)₂. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 2013. Cristal·litza en el sistema triclínic. Químicament és el sulfat de bismut més simple conegut; similar a leguernita. Els altres únics sulfats de bismut coneguts són la cannonita, la riomarinaïta i tavagnascoïta.
Formació i jaciments
[modifica]Va ser descoberta al Cràter La Fossa, a l'illa de Vulcano, a les Illes Eòlies, dins la província de Messina (Sicília, Itàlia), on sol trobar-se associada a altres minerals com: wurtzita, pirrotita, pirita, lil·lianita, leguernita, galenobismutita, esfalerita càdmica, bismoclita i anglesita. La localitat tipus és l'únic indret de tot el planeta on ha estat descrita aquesta espècie mineral.
Referències
[modifica]- ↑ «Balićžunićite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 5 novembre 2018].