Baliakinita

Baliakinita
Fórmula química	Cu(TeO₃)
Epònim	Tatiana Stepanovna Baliakina
Classificació
Categoria	òxids
Nickel-Strunz 10a ed.	4.JK.15
Nickel-Strunz 9a ed.	4.JK.15
Dana	34.1.3.1
Heys	28.3.1
Propietats
Sistema cristal·lí	ortoròmbic
Estructura cristal·lina	a = 7,6Å; b = 12,7Å; c = 5,83Å;
Grup espacial	grup espacial Pmcn
Color	grisenc-verd, verd blavós
Duresa (Mohs)	3,5
Propietats òptiques	biaxial (-)
Índex de refracció	nα = 2,110 nβ = 2,180 nγ = 2,220
Birefringència	δ = 0,110
Angle 2V	mesurat: 80°, calculat: 72°
Dispersió òptica	forta
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA1980-001
Any d'aprovació	1980
Símbol	Byk
Referències

La baliakinita, també coneguda com balyakinita, és un mineral de la classe dels òxids. Rep el nom en honor de Tatiana Stepanovna Baliakina (1906-1986), instructora de geologia de la Universitat de Moscou, Rússia.

Característiques

La baliakinita és un òxid de fórmula química Cu(TeO₃). Cristal·litza en el sistema ortoròmbic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 3,5.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la baliakinita pertany a «04.JK - Tel·lurits sense anions addicionals, sense H₂O» juntament amb els següents minerals: winstanleyita, walfordita, spiroffita, zincospiroffita, rajita, carlfriesita, denningita, chekhovichita, smirnita, choloalita, fairbankita, plumbotel·lurita, magnolita, moctezumita, schmitterita i cliffordita.

Formació i jaciments

Aquesta espècie va ser descrita gràcies a exemplars trobats a dos indrets diferents dins de la Federació Russa: un es tracta del dipòsit d'or de Pionerskoye, a les muntanyes Saian, a la República de Tuvà; l'altre és el dipòsit d'or d'Aginskoe, a l'óblast de Kamtxatka. Posteriorment també ha estat descrita al poble de Salmchâteau, al municipi belga de Vielsalm, a la província de Luxemburg. Són els tres únics indrets a tot el planeta on ha estat descrita aquesta espècie mineral.