Ball de malcasats de Vilanova i la Geltrú
  | |
| Dades | |
|---|---|
| Tipus | tipus de dansa |
| Governança corporativa | |
| Seu | |
El Ball de Malcasats de Vilanova i la Geltrú és un ball parlat de caràcter satíric que es representa el dissabte de Carnaval dins els actes del Carnaval de Vilanova i la Geltrú.
Història
[modifica]La primera referència del Ball de Malcasats a Vilanova i la Geltrú és de 1848, quan va prendre part en les festes de Sant Antoni, junt amb el Ball de Dames i Vells. Posteriorment se sap que va sortir el 1850, per la Festa Major de les Neus; el 1852, per la Festa Major de la Geltrú; el 1854, per les Neus; el 1860, per Sant Antoni, junt amb el de Dames i Vells; i el 1864, per la Festa Major de la Geltrú.[1] Va desaparèixer abans del 1936.[2] Després es va tornar a representar una única vegada per la Festa Major de La Geltrú de 1959. L'Agrupació de Balls Populars de Vilanova i la Geltrú el va recuperar pel Carnaval de l'any 2000, i actualment es representa el Dissabte de Carnaval.[3]
Joan Amades, al seu Costumari Català, ens diu que l'argument del Ball de Malcasats és el d'uns matrimonis que, presentant-se davant de les autoritats, exposen les seves desavinences perquè els imposin pau o els divorciïn. Les parelles, de caràcter social molt divers, utilitzen un diàleg molt baix, fins i tot groller i barroer, sense arribar a ser indecent.[4]
Actualitat
[modifica]Des que es va recuperar el ball de malcasat, per Carnaval del 2000, les autoritats representades són l'alcalde o alcaldessa, l'arquebisbe i l'agutzil, mentre els matrimonis mal avinguts són els burgesos, el pescador i la remendadora, els bacallaners, els cubanos, els gitanos, el vilanoví i la geltrunenca, i així fins a deu o més parelles. Totes van exposant els seus problemes públicament davant les autoritats, amb uns textos que inclouen burles i sàtires locals o de caràcter general, en un to satíric i divertit.[5]
Al ball domina el diàleg i la representació per damunt de la dansa i el moviment. L'ambientació i la música tenen aires de la Vilanova vuitcentista. Hi ha un petit ball al principi i al final de la representació, i també durant el cercavila que porta tota la comitiva pels carrers i places de la vila, amb un grup de música tradicional.[3]
El caràcter satíric que tenen els diàlegs, la caracterització dels personatges i la voluntat de fer alguna cosa per ajudar a realçar una mica més el dissabte de carnaval, van animar a fer-lo sortir al carrer en aquestes dates, adaptat a aquesta festa. És per això que aquest ball és l'únic del nostre país en què els seus components actuen darrere d'una màscara de factura grotesca, que a més de dissimular la identitat de l'actor li dona una visió carnavalesca al ball.[6]
A banda de Vilanova i la Geltrú, també ha actuat a ciutats com Bath (Anglaterra), on van fer alguns textos en anglès,[7] o Valls.[8]
Referències
[modifica]- ↑ Arroyo i Julivert, Salvador «El Ball de Malcasats del Vendrell: marc històric i localització». Miscel·lània Penedesenca, 1995, pàg. 239-266.
- ↑ Cortada, Lourdes; Silvestre, Carme «El Ball dels malcasats». Programa de Festa Major de Vilanova i la Geltrú [Vilanova i la Geltrú], 1986, pàg. 3-10 [Consulta: 18 febrer 2019].
- ↑ 3,0 3,1 «L'Agrupació de Balls Populars recupera el Ball dels Malcasats per Carnaval». Diari de Vilanova, 28-01-2000, p. 78 [Consulta: 18 febrer 2019].
- ↑ Álvaro i Juncosa, Tomàs «El Ball de Malcasats». La Porra, 5, 4-1996, pàg. 12-13 [Consulta: 18 febrer 2019].
- ↑ «Ball de Malcasats». Agrupació de Balls Pôpulars de Vilanova i la Geltrú. Arxivat de l'original el 19 de maig 2019. [Consulta: 18 febrer 2019].
- ↑ «Ball de malcasats de Vilanova i la Geltrú». Inventari de danses vives de Catalunya. Esbart Català de Dansaires. [Consulta: 18 febrer 2019].[Enllaç no actiu]
- ↑ «El Ball de Malcasats a Anglaterra | Carnaval de Vilanova i la Geltrú». Arxivat de l'original el 2019-02-23. [Consulta: 23 febrer 2019].
- ↑ «Èxit en la primera Mostra de Balls de Vells, Dames i Vells i Malcasats de Catalunya». El Vallenc, 21-06-2015 [Consulta: 23 febrer 2019]. Arxivat 23 de febrer 2019 a Wayback Machine.