Vés al contingut

Bandera rota

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaBandera rota
Fitxa
DireccióGabriel Retes Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProduccióGabriel Retes Modifica el valor a Wikidata
GuióGabriel Retes i Ignacio Retes Modifica el valor a Wikidata
MúsicaRaúl Lavista Modifica el valor a Wikidata
FotografiaGenaro Hurtado
MuntatgeEufemio Rivera
ProductoraCooperativa Río Mixcoac
Dades i xifres
País d'origenMèxic Modifica el valor a Wikidata
Estrena21 juny 1979 Modifica el valor a Wikidata
Durada95 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalcastellà Modifica el valor a Wikidata
ColorEastmancolor Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gèneredrama Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0077207 FilmAffinity: 794342 Letterboxd: broken-flag Allmovie: v147419 TMDB.org: 216056 Modifica el valor a Wikidata

Bandera rota és una pel·lícula mexicana de Gabriel Retes, basada en l'argument d'ell mateix, i adaptada per Ignacio Retes, la qual es va estrenar en 1979. Aquesta a més és una producció de tipus cooperativa.[1]

Sinopsi

[modifica]

En realitzar una pel·lícula amateur, uns joves filmen per accident l'assassinat de dona. El poderós industrial Iriarte suposa que la seva esposa va ser segrestada per un grup terrorista. Es descobreix el cadàver i el lloc on la dona es reunia amb el seu amant. Per a evitar escàndols Iriarte inventa que la va segrestar l'organització Bandera Rota. Els cineastes s'assabenten que l'assassí és Arispe, director d'un complex industrial, i li exigeixen millores per als obrers. Arispe ha d'acceptar però forma un grup d'assassins professionals. Tot va bé fins que un dels cineastes demana diners a l'industrial. En recollir-lo cau en un parany i és torturat perquè delati als seus companys. Els assassins capturen la resta dels cineastes i els maten. Ells s'havien previngut i la pel·lícula arriba a les mans de Iriarte. De nou per a evitar escàndol, perquè Iriarte és soci de Arispe, tots dos acorden callar tot. No obstant això, una altra còpia de la pel·lícula arriba a les mans d'un altre grup de cineastes amateurs, que també tracten d'extorquir a l'industrial assassí.[2]

Repartiment

[modifica]

Recepció

[modifica]

Principalment les crítiques a aquesta pel·lícula es van gestar entorn de la mena de producció, cooperativa, amb la qual es va realitzar. Però també, molt del que es va dir d'aquest film és entorn a la mena de públic que observa aquest tipus de pel·lícules.[3] També, la pel·lícula va ser presentada a l'11è Festival Internacional de Cinema de Moscou, on va ser ben rebuda.[4][5]

Referències

[modifica]
  1. «Bandera rota». Uno más uno, 29-07-1979 [Consulta: 17 octubre 2015].
  2. 2,0 2,1 «Bandera rota». Expediente de Cineteca Nacional, A-01040,   [Consulta: 17 octubre 2015].
  3. «"bandera rota" la bandera más alta del». El Universal, 30-07-1979 [Consulta: 17 octubre 2015].
  4. «Bandera rota fue largamente ovacionada en el festival cinematográfico de Moscú». Uno más uno, 24-08-1979 [Consulta: 17 octubre 2015].
  5. «11th Moscow International Film Festival (1979)». MIFF. Arxivat de l'original el 3 April 2014. [Consulta: 20 gener 2013].

Enllaços externs

[modifica]