Vés al contingut

Gabriel Retes

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaGabriel Retes

(2010) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement25 març 1947 Modifica el valor a Wikidata
Ciutat de Mèxic Modifica el valor a Wikidata
Mort20 abril 2020 Modifica el valor a Wikidata (73 anys)
Tepoztlán (Mèxic) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciódirector de cinema, guionista, actor de televisió, actor de cinema Modifica el valor a Wikidata
Activitat1970 Modifica el valor a Wikidata -
Família
CònjugePilar Campesino
Lourdes Elizarrarás
Tina Romero
Meritxell Gález Modifica el valor a Wikidata
FillsJuan Claudio Retes
 () Modifica el valor a Wikidata
ParesIgnacio Retes Modifica el valor a Wikidata  i Lucila Balzaretti Modifica el valor a Wikidata
Premis

IMDB: nm0720510 Allocine: 2677 Allmovie: p193093 TMDB.org: 943477 Modifica el valor a Wikidata

Gabriel Retes Balzaretti (Ciutat de Mèxic, 25 de març de 1947-20 d'abril de 2020),[1] conegut com a Gabriel Retes, va ser un director de cinema mexicà.

Dades biogràfiques

[modifica]

Primers anys

[modifica]

Va ser fill d'un dels més importants actors i directors teatrals a Mèxic, el mestre Ignacio Retes i l'actriu Lucila Balzaretti.

Als tretze anys, va començar a treballar en posades en escena de les obres dramàtiques de Sòfocles, George Bernard Shaw, William Shakespeare i Eugene O'Neill. Va participar en diverses obres dirigides pel seu pare, però el seu debut com a actor de cinema es va donar amb Ardiendo en el sueño (1968), filmada per Paco Ignacio Taibo II, amic seu, en format Super-8.

José Gálvez, Gabriel Retes i Lola Tinoco, a Becket.

Els seus inicis al cinema

[modifica]

Cap a finals dels anys 60, va iniciar la seva carrera com a actor de cinema, sense abandonar del tot el teatre, en cintes com: Ardiendo en el sueño (dir. Paco Ignacio Taibo II, 1968), Cristo 70 (dir. Alejandro Galindo, 1969), Ya somos hombres (dir. Gilberto Gazcón, 1970), La bestia acorralada (dir. Alberto Mariscal, 1974), Los cachorros (dir. Jorge Fons, 1971), Presagio (dir. Luis Alcoriza, 1975), Las fuerzas vivas (dir. Luis Alcoriza, 1975), Lo mejor de Teresa (dir. Alberto Bojórquez, 1976), El recurso del método (dir. Miguel Littín, 1977) i El cometa (dir. Marisa Sistach, 1997). Aquest acostament al món cinematogràfic el va portar a crear els seus primers treballs en Súper 8, on anava esbossant el seu estil i els seus temes. Destaquen els curtmetratges: Sur (1969), El paletero (1970), Fragmentos (1971), El asunto (1972) i Tribulaciones en el seno de una familia burguesa (1972). Aquesta última va obtenir els premis a la millor realització i al millor argument en el Segon Trobada de Realitzadors de Cinema en Súper 8, organitzat per la Casa del Lago, a més del primer premi al segon Concurs de Cinema Experimental de Super-8, organitzat per la Asociación Nacional de Actores (ANDA) i de reconeixements especials al Festival Internacional de Cinema de Cartagena de Indias i al V Festival Internacional del Nou Cinema en Super-8, celebrat el 1980 a Caracas.[2]

Amb Alfredo Gurrola, Retes va ser un dels pocs cineastes que del Súper - 8 va aconseguir saltar a la indústria fílmica mexicana gràcies a la creació d'empreses estatals de producció en els 70. D'aquesta època és Chin chin el teporocho, la seva primera pel·lícula professional, convidada en l'edició XXVIII del Festival de Locarno i guanyadora del Premio Ariel a Millor Òpera Prima.

A nivell internacional, el 1977 va dirigir Flores de papel, que va participar al 28è Festival Internacional de Cinema de Berlín.[3] El 1979 va dirigir Bandera rota que va participar a l'11è Festival Internacional de Cinema de Moscou.[4] I el 1999 va dirigir Un dulce olor a muerte que va participar al 21è Festival Internacional de Cinema de Moscou.[5]

Lamenten la seva mort

[modifica]

La mort del cineasta ha generat reaccions entre els seus col·legues, entre ells l'escriptor, director i productor mexicà Guillermo Arriaga. "Em pesa. Diverses pel·lícules seves van ser molt influents en la meva generació i era una excel·lent persona. Una abraçada als seus i a tota la comunitat cinematogràfica", ha comentat en el seu compte oficial de Twitter.[6]

La directora mexicana María Novaro també ha lamentat "profundament" la mort de Retes a qui reconeix com un "cineasta prolífic, polèmic, brillant, divertit, energètic, embogit i entranyable".[7]

Institucions com la Filmoteca de la UNAM i el Festival Internacional de Cinema de Morelia també han plorat la mort del cineasta mexicà.

Filmografia

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. EFE. «Muere a los 73 años el cineasta mexicano Gabriel Retes» (en castellà), 20-04-2020. [Consulta: 20 abril 2020].
  2. Los Retos de Retes. Mexico D.F.: Cineteca Nacional, p. 81. 
  3. «IMDB.com: Awards for Paper Flowers». imdb.com. [Consulta: 7 agost 2010].
  4. «11th Moscow International Film Festival (1979)». MIFF. Arxivat de l'original el 2014-04-03. [Consulta: 20 gener 2013].
  5. «21st Moscow International Film Festival (1999)». MIFF. Arxivat de l'original el 2013-03-22. [Consulta: 24 març 2013].
  6. Lamentan amigos y compañeros en redes sociales muerte de Retes, El Universal, 20 d'abril de 2020
  7. Muere a los 73 años el cineasta mexicano Gabriel Retes, La vanguardia, 20 d'abril de 2020