Barbablava (pel·lícula de 1972)
Bluebeard  | |
|---|---|
| Fitxa | |
| Direcció | Edward Dmytryk i Luciano Sacripanti |
| Protagonistes | |
| Producció | Alexander Salkind |
| Guió | Ennio De Concini i Edward Dmytryk |
| Música | Ennio Morricone |
| Fotografia | Gábor Pogány |
| Muntatge | Jean Ravel |
| Distribuïdor | Artisan Entertainment i Netflix |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | Estats Units d'Amèrica, Itàlia, França, Alemanya i Hongria |
| Estrena | 1972 |
| Durada | 124 min i 116 min |
| Idioma original | anglès |
| Versió en català |  Sí |
| Color | en color |
| Descripció | |
| Gènere | thriller, cinema de terror, drama i cinema de ficció criminal |
| Tema | assassí en sèrie |
| Lloc de la narració | Àustria |
       
| |
Barbablava[1] (títol original en anglès: Bluebeard) és una pel·lícula estatunidenca dirigida per Edward Dmytryk i Luciano Sacripanti, estrenada el 1972. Ha estat doblada al català.[1]
Argument
[modifica]Heroi de la primera guerra mundial i membre de la SA, el baró von Sepper dissimula les seves cicatrius sota la seva barba blava. La seva última jove esposa, entrant a una cambra freda que li ha prohibit el baró, descobreix els cadàvers de les seves antigues companyes. Abans de matar-la també, Barba Blava li explica els seus crims.[2]
Repartiment
[modifica]- Richard Burton: Baron Von Stepper
- Joey Heatherton: Anne
- Raquel Welch: Magdalena
- Virna Lisi: Elga
- Nathalie Delon: Erika
- Marilù Tolo: Brigitte
- Karin Schubert: Greta
- Agostina Belli: Caroline
- Sybil Danning: una prostituta
- Edward Meeks: Sergio
- Jean Lefebvre: el pare de Greta
- Mathieu Carrière: el violonista