Edward Dmytryk
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 4 setembre 1908  Grand Forks (Canadà) | ||
| Mort | 1r juliol 1999 (90 anys) Encino (Califòrnia) | ||
| Causa de mort | insuficiència renal | ||
| Sepultura | Forest Lawn Memorial Park | ||
| Activitat | |||
| Lloc de treball | Estats Units d'Amèrica | ||
| Ocupació | director de cinema, guionista, muntador, productor de cinema, realitzador | ||
| Activitat | 1930 - 1979 | ||
| Ocupador | Universitat del Sud de Califòrnia | ||
| Membre de | |||
| Família | |||
| Cònjuge | Jean Porter (1948–1999) | ||
| Premis | |||
      | |||
.jpg)
Edward Dmytryk (4 de setembre de 1908 - 1 de juliol de 1999) fou un director de cinema nord-americà d'origen ucraïnès. Dmytryk va ser un dels grans perjudicats de la llista negra de la indústria del cinema que es va crear durant el maccarthisme.[1][2]
Encara que nascut en Grand Forks, el Canadà, Dmytryk va créixer a San Francisco quan els seus pares ucraïnesos es van traslladar als Estats Units. No és fins als 31 anys que es nacionalitza nord-americà. Estudia física i matemàtiques al mateix temps que comença a treballar a la Paramount com a muntador i guionista.
Les seves millors pel·lícules abans del període maccarthista van ser Foc creuat, per la qual va rebre una nominació als Oscars a la millor direcció, i Murder, My Sweet, l'adaptació cinematogràfica de la novel·la de Raymond Chandler.[3]
Simpatitzant de l'esquerra política americana, realitza el 1943 Els nens de Hitler, una pel·lícula de suspens en forma de violenta acusació contra el feixisme que és d'altra banda prohibit a França. S'adhereix al partit comunista americà durant un any, de 1946 a 1947. Les seves conviccions li valen de figurar entre els "Deu de Hollywood" convocats pel senador Joseph MacCarthy, i de ser condemnat a un any de presó i 1.000 dòlars de multa. S'exilia a la Gran Bretanya el 1949 però torna finalment als Estats Units, dos anys després, i purga la seva pena.[4]
Per alliberar-se de les sospites que pesen sobre ell, i cedint a la pressió, serà portat a denunciar, com Elia Kazan, diversos comunistes i simpatitzants d'esquerra d'entre els quals un dels seus amics guionistes, Adrian Scott, amb el qual ha col·laborat llargament per a la RKO. Aquest esdeveniment provoca un abans i un després en els mitjans i en l'opinió pública. Marca sens dubte un revolt major a l'obra turmentada d'Edward Dmytryk; els seus personatges ambivalents, entre crueltat i penediment, fan la seva marca de fàbrica.[5]
Després d'aquests fets, Dmytryk treballa al costat de Stanley Kramer com a productor per realitzar El motí del Caine. Malgrat el seu exili, va treballar per als grans estudis com Columbia, 20th Century Fox, MGM i Paramount Pictures, en pel·lícules com The Left Hand of God (1955), El ball dels maleïts (1958), remake del clàssic de Josef von Sternberg i Marlene Dietrich The Blue Angel. En els seus films, van intervenir grans estrelles de l'època com Humphrey Bogart, Clark Gable, Gene Tierney, Spencer Tracy, Elizabeth Taylor, Bette Davis, Montgomery Clift o Marlon Brando.
En la dècada dels 70, la seva carrera entraria en un cert declivi pel que va optar per impartir classes a la Universitat de Texas, i a la Universitat de Califòrnia del Sud alhora que va escriure nombrosos llibres de direcció fins a la seva mort el 1999 als 90 anys.
Reconeixements
[modifica]- 1948: Millor director (nominació a l'Oscar) per Crossfire
- 1955: Millor pel·lícula (nominació als Oscars) per The Caine Mutiny
- 1955: Premi Directors Guild of America Awards (nominació) per l'assoliment destacat de la direcció en pel·lícules
Filmografia destacada
[modifica]- Els nens de Hitler (1943)
- Captive Wild Woman (1943)
- Behind the Rising Sun (1943)
- Company de la meva vida (1943)
- Història d'un detectiu (1944)
- La patrulla del coronel Jackson (1945)
- Venjança (1945)
- Fins a la fi del temps (1946)
- Foc creuat (1947)
- El franctirador (1952)
- Vuit homes de ferro (1952)
- Homes oblidats (1953)
- El motí del Caine (1954)
- Llança trencada (1954)
- El final de l'idil·li (The End of the Affair) (1954)
- Soldier of Fortune (1955)
- The Left Hand of God (1955)
- The Mountain (1956)
- L'arbre de la vida (1957)
- El ball dels maleïts (1958)
- Warlock (1959)
- La gata negra (1962)
- The Reluctant Saint (1962)
- The Carpetbaggers (1964)
- Where Love Has Gone (1964)
- Mirage (1965)
- Alvarez Kelly (1966)
- Anzio (1968)
- Shalako (1968)
- Barbablava (1972)
- The Human Factor (1975)
Referències
[modifica]- ↑ «Edward Dmytryk». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 5 novembre 2022].
- ↑ Vallance, Tom. «Obituary: Edward Dmytryk» (en anglès). The Independent, 02-07-1999. [Consulta: 6 novembre 2022].
- ↑ Edwards, Willard «Director Tells of Communism in Hollywood». Chicago Tribune [Chicago, Illinois], 26-04-1951, pàg. 9.
- ↑ Carlisle, Rodney P. Encyclopedia of Politics (en anglès). SAGE, 2005-03-17, p. 219. ISBN 978-1-4129-0409-4.
- ↑ Goldman, Eric A. The American Jewish Story Through Cinema (en anglès). University of Texas Press, 2013-04-15, p. 53. ISBN 978-0-292-75469-0.
