Vés al contingut

Barbara Benary

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaBarbara Benary
Biografia
Naixement6 abril 1946 Modifica el valor a Wikidata
Bay Shore (Nova York) Modifica el valor a Wikidata
Mort17 març 2019 Modifica el valor a Wikidata (72 anys)
Activitat
Ocupaciócompositora, etnomusicòloga, musicòloga Modifica el valor a Wikidata


Musicbrainz: d2f905aa-7429-4397-996c-558443d6a95e Songkick: 4361768 Discogs: 387155 Modifica el valor a Wikidata

Barbara Benary (Bay Shore, Nova York, 7 d'abril de 1946- 17 de març de 2019)[1] fou una compositora i etnomusicòloga nord-americana. Es va especialitzar en música indonèsia i índia.[2] Com a gran projecte es va encarregar de construir el gamelan son of lion,[3] instrument que va emprar amb la fi d'experimentar amb aquesta sonoritat fora del context tradicional Indonesi. Un conjunt instrumental que pretenia fomentar l'interès en la creació d'una nova música basada en la fusió d'estils.[4]

Formació

[modifica]

Va obtenir el títol del Batxillerat en lletres a l'Institut Sarah Lawrence i el grau i el doctorat a la Universitat Wesleyana (Connecticut), on es va especialitzar en música indonèsia i índia. Va formar part de grups formats per Philip Glass, Jon Gibson, Alvin Lucier, Philip Corner i Daniel Goode.

Composicions

[modifica]

Ha compost obres per a música de cambra, grans conjunts i música per al teatre i la dansa. Es definí a si mateixa com a "part-time minimalist who also likes to write melody". Les seves composicions per a gamelan, de les quals en té més de 30, han estat interpretades internacionalment.[2]

A continuació, una cita de la compositora per parlar de la relació que tenen els compositors amb les seves obres:


« The piece is a child

It is also a vehicle of communication

The child is an idea in the parents' mind

They give it life, try to shape it to their imagined end.

Other things shape it too.

Other people, life’s happenings and the growing plan from within.

The good parent knows when the shaping is done.

Lets go.

Has no fear of the diverse possibilities into which the child may grow.

»

Obres [5]

[modifica]
Obra Any de composició Instrumentació
The Only Jealousy of Emer 1966
Systems, improvisations 1973–93
Braid pieces 1974-80[6] gamelan
Gamelan Works, vols.1–4 1974–94
Hot-Rolled Steel 1985 gamelan
Sun on Snow 1985 per veu, guitarra elèctrica, vents i percussió
Downtown Steel 1995, (1993 segons[7]) vents, percussió, trombó i piano
Tintinnalogia 1997
Aural Shoehorning 1997 [8] per vents, Gamelan Javanés, piano i percussió
Barang 1 1975 per clarinet
Barang 2 1975 per dos clarinets
Exchanges 1971 per 3 violins
Jigalullaby 2006 per conjunt de gamelan
Karna: A Shadow Puppet Opera gamelan i cor

Braid

[modifica]

Una obra basada en una seqüència de catorze notes amb ritmes entrellaçats, interpretada per tres grups de músics. L'efecte que produeix simula un disseny musical semblant a un trençat sonor, on després que es toquin les freqüències més agudes d'aquests instruments, s'esmorteeixen.[3]

Sleeping Braid

[modifica]

S'empra la seqüència de Braid, com a cànon interpretat per la instrumentació de registre intermedi del gamelan.[3]

Karna: A Shadow Puppet Opera

[modifica]

Es tracta d'una obra estrenada el 1994 al teatre La Mama de Nova York. Basada en el personatge de Karna propi de la tradició èpica India i Indonesia. Combina el gamelan, l'oratori vocal i el teatre d'ombres amb titelles de cuir javaneses.[3]

Extractes de l'òpera[9]
[modifica]
  • First Kayon Song
  • Too Long
  • The Ballad of Thirteen Years
  • Ouch
  • Kauravas, Pandavas
  • Karna’s Elegy
  • Mostly Slendro Passacaglia, es l'entreacte[4]

Gamelan Son of Lion

[modifica]

El 1976 fundà conjuntament amb Goode i Corner, el Gamelan Son of Lion, a Nova York. Un conjunt sota la seva direcció. El nom també fa referència a un gamelan construït a Amèrica, però afinat amb les següents escales, l'slendro (pentatónica) i el pelog (set tons).[10] Benary va emprar 20 plaques de ferro, uns gongs amb materials substituïts entre altres objectes.[11]

Artistes invoulcrats al projecte[12]

[modifica]
Membres del Gamelan Son of Lion
Philip Corner
Jenny DeBouzek
David Demnitz
Nick Didkovsky
Rosalie Donatelli
Yves Duboin
Miguel Frasconi
Daniel Goode
Daniel Licht
Laura Liben
David Simons

Discografia i càrrec[9]

[modifica]
Disc Càrrec Any de publicació
Barbara Benary: Sun On Snow Artista Primària 2006
Metal Notes Membre del Gamelan Son of Lion 2006
Gamelan in the New World Membre del Gamelan Son of Lion 2004 
Two Solo Pieces Personal principal 1977
Fields Amaze and Other Strange Music Gamelan instrumentació i administració 1997

Referències

[modifica]
  1. «Barbara Benary Obituary».
  2. 2,0 2,1 Diamond, Jody «Barbara Benary». Oxford Music Online, 20-01-2001.
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 Carol de Vale, Sue. American Music, Vol. 1, No. 4, Music Publishing in America, Hivern, 1983, pp.113-116. 
  4. 4,0 4,1 Diamond, Jody «Ethnomusicology,Vol. 42, No. 1». Universitat d'Illinois Premsa en nom de la Societat d'Etnomusicologia, Hivern, 1998, pp. 174-183.
  5. «Barbara Benary | Compositions» (en anglès americà). [Consulta: 3 novembre 2019].
  6. «Gamelan Son Of Lion: The Braid Pieces of Barbara Benary | ISSUE Project Room». [Consulta: 20 novembre 2019].
  7. «Barbara Benary | Compositions» (en anglès americà). [Consulta: 3 novembre 2019].
  8. Diamond, Jody «Barbara Benary». Oxford Music Online, 20-01-2001.
  9. 9,0 9,1 «Barbara Benary | Credits» (en anglès americà). [Consulta: 3 novembre 2019].
  10. Carol de Vale, Sue. American Music, Vol. 1, No. 4, Music Publishing in America, Hivern, 1983, pp.113-116. 
  11. Murphy, Denis EAR Magazine, 1980.
  12. «Leonardo Music Journal, Vol. 2, No. 1». Premsa The MIT, 1992, pp. 97-98.

Bibliografia

[modifica]
  • De Vale, Sue. (1983). Gamelan in the New World. American Music Vol. 1, No. 4, Music Publishing in America, pp.pp. 113-116.
  • Diamond, Jody. (2001). Barbara Benary. Frog Peak, American Gamelan Institute
  • Diamond, Jody. (1998). Out of Indonesia: Global Gamelan. Ethnomusicology,Vol. 42, No. 1, pp.pp. 174-183.
  • Leonardo Music Journal Vol. 2, No. 1. (1992). The MIT Press, pp. 97-98.
  • Murphy (1980). Denis EAR Magazine.

Enllaços externs

[modifica]