Vés al contingut

Barbara Loden

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaBarbara Loden
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement8 juliol 1932 Modifica el valor a Wikidata
Asheville (Carolina del Nord) Modifica el valor a Wikidata
Mort5 setembre 1980 Modifica el valor a Wikidata (48 anys)
East Harlem (Nova York) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortcàncer de mama Modifica el valor a Wikidata
FormacióActors Studio Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciódirectora de cinema, actriu de teatre, actriu de cinema, model, guionista, realitzadora Modifica el valor a Wikidata
Activitat1957 Modifica el valor a Wikidata -
Participà en
197124è Festival Internacional de Cinema de Canes Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeElia Kazan (1967–1980) Modifica el valor a Wikidata
Premis

IMDB: nm0517056 Allocine: 5657 Allmovie: p42915 IBDB: 93490 TMDB.org: 123012 Modifica el valor a Wikidata


Barbara Ann Loden (8 de juliol de 1932 o 1934 – 5 de setembre de 1980) fou una actriu de teatre i cinema, i també directora de cinema i teatre alternatiu.[1] Richard Brody de The New Yorker la va descriure com "la contrapart femenina de John Cassavetes".[2]

Nascuda i criada a Carolina del Nord, Loden començà la seua carrera de ben jove a Nova York, com a model i corista. Loden participà regularment en l'irreverent programa televisiu The Ernie Kovacs Television Show, a mitjan dels anys cinquanta, i va ser membra vitalícia del famós Actors Studio. També va participar en diversos projectes dirigits pel seu segon espòs, Elia Kazan, com ara en Esplendor a l'herba (1961). En 1964, la seua participació en la posada en escena de l'obra d'Arthur Miller, After the Fall, a Broadway, la va fer mereixedora d'un dels Premis Tony en la categoria de Millor Actriu.

En 1970 Loden va escriure, dirigir i protagonitzar Wanda, una visionària cinta independent que va rebre el Premi Internacional de la Crítica del Festival de Cinema de Venècia en 1970. Durant els anys setanta, continuà treballant com a directora de teatre alternatiu a Broadway, i també en produccions locals de teatre, a més de dirigir dos curtmetratges. En 1978, li van diagnosticar càncer de mama, a conseqüència del qual va morir dos anys després.

Vida i carrera

[modifica]

1932–1954: Infantesa i primers anys

[modifica]

Loden va nàixer el 8 de juliol de 1932 o 1934 (depenent de les fonts) a Asheville, Carolina del Nord.[3] Després del divorci dels seus pares, va ser criada pels avis materns, molt religiosos, a les Apalatxes, a Marion, Carolina del Nord.[4] Loden descrivia la seua infantesa com un període de precarietat emocional. Diverses fonts la descriuen com una noia tímida, humil, atractiva i solitària.[5][6][7] Als 16 anys se'n va anar a Nova York, on començà a treballar com a model per a publicacions de detectius i romàntiques, i va gaudir d'un èxit moderat com a xica pin-up, model i ballarina, al famós Club Copacabana, abans d'estudiar en el reconegut Actors Studio.[5] En aquells anys va arribar a jurar que detestava el cinema, perquè: "La gent en pantalla era perfecta i em feia sentir inferior".[8][7]

1955–1959: Primers treballs en teatre i televisió

[modifica]

Loden va debutar en teatre a Nova York, el 1957, protagonitzant Compulsion, i amb papers en dues obres més: The Highest Tree, al costat de Robert Redford, i Night Circus amb Ben Gazzara.[9] Durant aquells anys, gràcies al seu primer espòs, el productor televisiu i distribuïdor cinematogràfic Larry Joachim, es va unir a l'elenc de The Ernie Kovacs Show com a contrapunt de Kovacs.[5] Loden i Joachim tingueren un fill, Marco.[6]

1960–1966: Cinema i matrimoni amb Elia Kazan

[modifica]
Loden en Esplendor a l'herba (1961).

En 1960, Loden va participar en Riu Salvatge, d'Elia Kazan, fent de secretària del personatge que interpretava Montgomery Clift. Però se la coneix més per la seua interpretació en Esplendor a l'herba (1961), també d'Elia Kazan, on encarnava la 'germana' de Warren Beatty.[10]

Loden també va ser 'Maggie', un personatge basat en Marilyn Monroe, en la producció teatral que Kazan féu a partir de Després de la caiguda (1964), escrita per l'exespòs de Monroe, el dramaturg Arthur Miller. Loden va rebre el Tony a la Millor Actriu gràcies a aquesta interpretació, així com un premi d'Outer Circle.

Kazan, 23 anys major que Loden, es va convertir en el seu segon espòs el 1966, després de separar-se, ambdós, de les parelles respectives.[11] Van tenir un fill, Leo, i el matrimoni, malgrat ser molt desigual, va durar fins a la mort d'ella, tot i que ja vivien separats i estaven considerant divorciar-se.[12]

1967–1980: Direcció de cinema i teatre

[modifica]

El 1966, mentre estava de safari amb Kazan, Harry Schuster, un amic comú, va oferir 100.000 dòlars a Loden perquè fes una pel·lícula. Animada per la idea, Loden va escriure el guió de Wanda. Tanmateix, l'argument, una reflexió existencial sobre una dona sumida en la pobresa del comtat carboner de Pennsilvània, no va atraure l'atenció de directors que s'afegiren al projecte, ni tan sols el seu marit, Kazan,[13] així que Loden va decidir dirigir-la ella mateixa, amb la col·laboració del cinematògraf i editor Nicholas T. Proferes.

Wanda és un retrat semi-autobiogràfic d'una "passiva i desconnectada esposa d'un miner que acaba relacionant-se amb un pocavergonya". Innovadora en l'estil, que recorda el cinéma vérité, va ser una de les poques cintes estatunidenques dirigides per dones projectades a les sales de cinema durant aquest període. La pel·lícula va ser l'únic film estatunidenc acceptat per a competir pel Premi de la Crítica en el Festival de Cinema de Venècia en 1970, un guardó que va guanyar. I també es va presentar en el Festival de Cinema de Cannes en 1971.[14]

En 2010, amb el suport de Gucci, el film va ser restaurat pel UCLA Film & Television Arxivi i projectat al Museu d'Art Modern de Manhattan.

Mort

[modifica]

En 1978, quan li diagnosticaren càncer de mama, Loden estava a punt de dirigir una pel·lícula sobre El despertar, de Kate Chopin; però els tractaments per combatre el càncer li impediren dur a terme el projecte.[8] Va morir a l'Hospital Mount Sinai a la ciutat de Nova York el 5 de setembre de 1980.[5]

Llegat

[modifica]

En 2012, es va publicar Supplément à la vie de Barbara Loden, de l'autora francesa Nathalie Léger. El llibre, que pren com a inspiració Wanda i la biografia de la mateixa Loden, combina realitat i ficció. El 2016 va ser traduït a l'anglès: Suite for Barbara Loden.[15]

Filmografia

[modifica]
Any Títol Paper Notes Ref.
1960 Wild River Betty Jackson
1961 Splendor in the Grass Ginny Stamper
1968 The Swimmer Escenes eliminades
1968 Fade In Jean Pel·lícula per a televisió
1970 Wanda Wanda Goronski També directora i guionista
1975 The Frontier Experience Delilah Fowler Curt; també directora i guionista
1975 The Boy Who Liked Deer Curt; directora i productora
Any Títol Paper Notes Ref.
1955–1957 The Ernie Kovacs Xou Aparicions regulars
1962 Alcoa Premiere Betty Johnson Episodi: "The Boy Who Wasn't Wanted"
1962 Naked City Penny Sonners Episodi: "Torment Him Much and Hold Him Long"
1966 CBS Playhouse: The Glass Menagerie La seua filla

Teatre

[modifica]
Año Título Papel Notas Ref.
1957 Compulsion Bit part Broadway [16]
1958 Night Circus Coprotagonizada amb Ben Gazzara [16]
1959 Look After Lulu! Gaby Broadway; dirigida per Noël Coward [17]
1959 The Highest Tree Broadway; coprotagonizada per Robert Redford [18]
1960 The Long Dream White Girl Broadway [19]
1964–1965 After the Fall Maggie Broadway; Tony Award a Millor Actriu [20]
1964 But for Whom Charlie Sheila Maloney Broadway [21]
1964 The Changeling Beatrice Broadway [22]
1968 Winter Journey Broadway [23]
1968 The Country Girl Broadway [24]
1969 Home is the Hero Off-Broadway; directora [23]
1975 The Love Death Plays of William Inge Off-Broadway; directora [25]
1976 Berchtesgaden Actriu; directora
1980 Come Back to the Five and Dime, Jimmy Dean, Jimmy Dean Mona

Premis i distincions

[modifica]
Festival Internacional de Cinema de Venècia
Any Categoria Pel·lícula Resultat
1970[26] Premi FIPRESCI -Millor pel·lícula extragués Wanda Ganadora

Referències

[modifica]
  1. The Hollywood Reporter, Barbara Loden obituary, September 8, 1980.
  2. «Movies». The New Yorker. Condé Nast, 30-07-2007. [Consulta: 14 setembre 2018].
  3. Commire, Anne.; Klezmer, Deborah.. Women in world history : a biographical encyclopedia. Yorkin Publications, ©1999-©2002. ISBN 078763736X. OCLC 41108563. 
  4. Uglow, Jennifer S.; Hinton, Frances.; Hendry, Maggy.. The Palgrave Macmillan dictionary of women's biography. 4th ed.. Palgrave Macmillan, 2005. ISBN 9781849724180. OCLC 371218511. 
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 Taylor, Kate «Driven by Fierce Visions of Independence». The New York Times, 29-08-2010 [Consulta: 7 abril 2016].
  6. 6,0 6,1 Wilson, Earl «13 Years of Plodding Turns Barbara Loden Into Star». The Toledo Blade, 20-03-1964 [Consulta: 7 abril 2016].
  7. 7,0 7,1 Burt A. Folkart, "'Dumb Blonde' Made One Brilliant Film", Los Angeles Times, September 8, 1980.
  8. 8,0 8,1 Acker, Ally.. Reel women : pioneers of the cinema, 1896 to the present. Continuum, 1991. ISBN 0826404995. OCLC 22182559. 
  9. «Actress dies of cancer». , 06-09-1980.
  10. Garfield, David.. A player's place : the story of the Actors Studio. ISBN 0025426508. OCLC 6016190. 
  11. Longworth, Karina. (April 17, 2017). "Barbara Loden (Dead Blondes, episode 12)," You Must Remember This podcast. Retrieved on July 30, 2017.
  12. Profile, imdb.com; accessed October 7, 2014.
  13. Longworth, Karina. (March 17, 2011). "One-Hit Wanda", LA Weekly. Retrieved on July 30, 2017.
  14. Wilson, Earl Beaver Country Times.
  15. Léger, Nathalie,; Menon, Cécile,. Suite for Barbara Loden. First U.S. edition. ISBN 9780997366600. OCLC 951950628. 
  16. 16,0 16,1 «World Premiere: "The Night Circus"». On Stage. Shubert Theatre [Chicago], 10-1958.
  17. Hischak, 2012, p. 3119.
  18. Spada, 1984, p. 202.
  19. «The Long Dream». Internet Broadway Database. [Consulta: 28 juliol 2018].
  20. Turner i Podell, 1980, p. 511.
  21. «But for Whom Charlie». Internet Broadway Database. [Consulta: 28 juliol 2018].
  22. «The Changeling». Internet Broadway Database. [Consulta: 28 juliol 2018].
  23. 23,0 23,1 Jewell i Howard, 1977, p. 130.
  24. Guerney, 1968, p. 403.
  25. Leeson, 1994, p. 68.
  26. «Venice Film Festival 1971 Awards». imdb.com. [Consulta: 24 març 2021].

Fonts esmentades

[modifica]

Fonts suggerides

[modifica]
  • Reynaud, Bérénice, "For Wanda", en The Last Great American Picture Xou, Thomas Elsaesser, Alexander Horwath and Noel King, eds. Amsterdam: Amsterdam University Press, 2004, pàg. 223–47. Léger, Nathalie, Suite for Barbara Loden

Enllaços externs

[modifica]