Robert Redford
Robert Redford, nom amb què es coneix Charles Robert Redford, Jr. (Santa Monica, Califòrnia, 18 d'agost de 1936) és un actor, director, productor i filantrop estatunidenc. És també l'amo i fundador de Sundance Resort, que més tard va donar lloc a la fundació del Festival de Cinema de Sundance i la creació del Sundance Channel.
Entre altres premis, durant la seva carrera ha guanyat l'Oscar al millor director el 1981 per la pel·lícula Gent corrent, i l'Oscar honorífic el 2002.
Vida personal
[modifica]Redford va néixer a Santa Monica, i té ascendència irlandesa, escocesa i anglesa.[1][2][3]
Va estudiar a l'institut Van Nuys de Los Angeles (Califòrnia), en el qual va formar part de l'equip de beisbol i on va conèixer Natalie Wood. Als 18 anys va caure en l'alcoholisme, potser pel fet de la mort de la seva mare, cosa que li va fer perdre una beca d'estudiant a la Universitat de Colorado.[4]
Més tard va estudiar pintura a l'Institut Pratt de Brooklyn i va viatjar per Europa; a la tornada, va fer classes d'escenografia teatral i interpretació a l'American Academy of Dramatic Arts de Nova York i va decidir-se per l'actuació.
El 1958 es va casar amb Lola Van Wagenen, amb qui va tenir quatre fills; el primer va morir víctima de la síndrome de la mort sobtada; es van divorciar el 1985. Posteriorment va tenir com a companya sentimental l'actriu Sonia Braga, protagonista de la sèrie televisiva brasilera Dancin' Days.
L'11 de juliol de 2009 es va casar amb la seva parella, la pintora alemanya Sibylle Szaggars, en una cerimònia íntima a Hamburg (Alemanya).[5][6]
Carrera com a actor
[modifica]Televisió
[modifica]L'inici de la seva carrera es desenvolupà a Nova York, on treballà a la televisió i el teatre.
A partir de 1959 va actuar com a actor convidat a nombroses sèries, com ara Els intocables, Perry Mason, Alfred Hitchcock presenta, o La dimensió desconeguda.
El 1963 va rebre una nominació a l'Emmy al millor actor secundari pel seu paper a l'episodi The Voice of Charlie Pont, de la sèrie Alcoa Premiere.
El mateix any va fer una de les seves últimes aparicions en aquest mitjà, al drama Breaking Point.
Teatre
[modifica]Va debutar a Broadway a l'obra Tall Story (1959), i va seguir la seva activitat teatral a The Highest Tree (1959) i Sunday in New York (1961).
El seu treball més important va ser a l'obra de Neil Simon Barefoot in the Park el 1963, paper que posteriorment repetirà a la pel·lícula Descalços pel parc el 1967.
Cinema
[modifica]Debutà el 1962 en la pel·lícula War Hunt; en aquest film també debutaren els actors Sydney Pollack i Tom Skerritt. El 1966 treballà per primera vegada amb Jane Fonda, en l'obra d'Arthur Penn La caça de l'home.
Altres pel·lícules dels anys següents on va intervenir van ser Qui té por de Virginia Woolf?, El graduat, i Jeremiah Johnson. Va aparèixer per primera vegada amb Paul Newman a Butch Cassidy and the Sundance Kid, que li va donar molta popularitat. El 1973 va ser nominat a l'Oscar per la seva actuació a El cop.
Durant els anys 1974-76 va tenir èxits com El gran Gatsby, The Great Waldo Pepper (1975) i Els tres dies del Còndor (1975). Es va implicar també com a productor en una obra políticament compromesa com va ser amb Tots els homes del president (1976), dirigida per Alan J. Pakula, ja que tractava de l'escàndol Watergate. Amb Meryl Streep va protagonitzar l'oscaritzada pel·lícula Out of Africa.
Entre altres pel·lícules es pot destacar Havana (1990), Sneakers (1992), Íntim i personal (1996), L'home que xiuxiuejava als cavalls (1998), i Spy Game (2001).
L'actriu Jane Fonda i l'actor i director Robert Redford van rebre el Lleó d'Or 2017 a la Mostra de Venècia. L'entrega del guardó va tenir lloc el divendres 1 de setembre al Palau del Cinema del Lido de Venècia, just abans de la projecció de la pel·lícula 'Our souls at night', produïda per Netflix i protagonitzada pels guardonats.[7]
Carrera com a director
[modifica]La seva primera pel·lícula com a director va ser el drama Gent corrent (1980), que va ser premiada amb quatre Oscars. Posteriorment, el 1988 va dirigir The Milagro Beanfield War, que tracta d'un petit poble de Nou Mèxic que es fa milionari.
Altres pel·lícules destacades són A River Runs Through It i L'home que xiuxiuejava als cavalls.
Filmografia
[modifica]Actor
[modifica]Director
[modifica]Any | Pel·lícula | Notes |
---|---|---|
1980 | Gent corrent (Ordinary People') | Oscar al millor director Globus d'Or al millor director Directors Guild of America Award for Outstanding Directing - Feature Film |
1988 | The Milagro Beanfield War | |
1992 | El riu de la vida (A River Runs Through It) | Nominació − Globus d'Or al millor director |
1994 | Quiz Show | Nominació − Oscar al millor director Nominació − BAFTA al millor director Nominació − Globus d'Or al millor director Nominació − Directors Guild of America Award for Outstanding Directing - Feature Film |
1998 | L'home que xiuxiuejava als cavalls (The Horse Whisperer) | Nominació − Globus d'Or al millor director |
2000 | The Legend of Bagger Vance | |
2007 | Lleons per xais (Lions for Lambs) | |
2010 | La conspiració (The Conspirator) | |
2012 | Pacte de silenci (The Company You Keep) |
Premis i nominacions
[modifica]Premis
[modifica]- Globus d'Or a l'actor revelació de l'any (premi que avui dia ja no existeix) per La rebel (1966)
- BAFTA al millor actor per Butch Cassidy and the Sundance Kid, Downhill Racer i La vall del fugitiu (1971)
- Oscar al millor director i Globus d'Or al millor director per Gent corrent (1981)
- Premi Cecil B. DeMille dels Globus d'Or (1994)
- Oscar honorífic el 2002
Nominacions
[modifica]- Emmy al millor actor secundari per l'episodi The Voice of Charlie Pont de la sèrie Alcoa Premiere (1963)
- Oscar al millor actor per El cop (1974)
- Globus d'Or al millor director per A River Runs Through It (1993)
- Oscar al millor director, a la millor pel·lícula i Globus d'Or al millor director per Quiz Show (1995)
- Globus d'Or al millor director per L'home que xiuxiuejava als cavalls (1999)
Distincions
[modifica]- * Oficial de l'Orde de les Arts i les Lletres de França[8]
- Medalla nacional de les Arts dels Estats Units (1996)[9]
- Guardó d'honor Kennedy Center (2005)[10]
- Medalla Presidencial de la Llibertat[11]
Referències
[modifica]- ↑ Els seus orígens a Tagoror (castellà) [1] Arxivat 2011-03-09 a Wayback Machine.
- ↑ Els seus orígens a PortalMix (castellà)
- ↑ Els seus orígens a IMDB (anglès)
- ↑ Biografia a TCM.com (anglès)
- ↑ Notícia al diari AVUI
- ↑ Notícia al diari El Periódico
- ↑ «Jane Fonda i Robert Redford, guardonats amb el Lleó d'Or de la Mostra de Venècia». ara.cat. [Consulta: 18 juliol 2017].
- ↑ Ordre des Arts et des Lettres Arxivat 2012-11-12 a Wayback Machine. (anglès)
- ↑ Llista d'honoraris de la medalla Arxivat 2010-03-02 a Wayback Machine. (anglès)
- ↑ Notícia al VOA news[Enllaç no actiu] (castellà)
- ↑ Obama condecora Michael Jordan amb la Medalla de la Llibertat
Enllaços externs
[modifica]- Persones vives
- Directors de cinema de Santa Monica
- Actors de cinema californians
- Productors de cinema de Santa Monica
- Ecologistes estatunidencs
- Cavallers de la Legió d'Honor
- Guanyadors del premi Oscar al millor director
- Guanyadors de l'Oscar honorífic
- Guanyadors del Globus d'Or al millor director
- Guanyadors del premi Cecil B. DeMille
- Guanyadors del BAFTA al millor actor
- Receptors de la Medalla Presidencial de la Llibertat
- Honorats pel Centre Kennedy
- Oficials de l'Orde de les Arts i les Lletres
- Alumnes de l'American Academy of Dramatic Arts
- Alumnes de l'Institut Pratt
- Alumnes de la Universitat de Colorado a Boulder
- Alumnes de la Van Nuys High School
- Doctors honoris causa pel Trinity College, Dublín
- Time 100
- Naixements del 1936
- Actors estatunidencs del segle XX
- Actors estatunidencs del segle XXI