Barberiïta

Barberiïta
Cristalls transparents de barberiïta de la seva localitat tipus
Fórmula química	(NH₄)[BF₄]
Epònim	Franco Barberi
Localitat tipus	cràter La Fossa, Vulcano, Lipari, Illes Eòlies, Província de Messina, Sicília, Itàlia
Classificació
Categoria	halurs
Nickel-Strunz 10a ed.	3.CA.10
Nickel-Strunz 9a ed.	3.CA.10
Dana	11.2.4.1
Propietats
Sistema cristal·lí	ortoròmbic
Estructura cristal·lina	a = 9,0615Å; b = 5,6727Å; c = 7,2672Å;
Grup puntual	mmm (2/m 2/m 2/m) - dipiramidal
Color	incolor
Duresa	1
Lluïssor	vítria
Color de la ratlla	blanc
Diafanitat	transparent, translúcida
Densitat	1,89 g/cm³ (mesurada); 1,9 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiques	biaxial
Índex de refracció	n = 1,3081
Birefringència	δ = 0,000
Angle 2V	mesurat: 90°
Dispersió òptica	r > v, forta
Impureses comunes	K, Na
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA1993-008
Any d'aprovació	1994
Símbol	Bbi
Referències

La barberiïta és un mineral de la classe dels halurs. Rep el seu nom de Franco Barberi, professor de vulcanologia de la Universitat de Pisa, qui va promoure els estudis de l'illa Vulcano.

Característiques

La barberiïta és un halur de fórmula química (NH₄)[BF₄]. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic. Es troba en forma d'agregats globulars d'uns 2 mil·límetres; rarament forma cristalls en forma de plaques pseudohexagonals, d'unes 300 micres. La seva duresa a l'escala de Mohs és 1. Es descompon en l'aire humit. Segons la classificació de Nickel-Strunz, la barberiïta pertany a «03.CA: Halurs complexos, borofluorurs» juntament amb la ferruccita i l'avogadrita.

Formació i jaciments

Formada degut a l'activitat fumaròlica, i és estable només en temperatures entre 200 i 600 °C. Va ser descoberta l'any 1994 al cràter La Fossa, a Vulcano (Illes Eòlies, Itàlia). També se n'ha trobat a la mina Anna (Rin del Nord-Westfàlia, Alemanya), i a Ravat (Província de Sughd, Tadjikistan). Sol trobar-se associada a altres minerals com: sofre, esfalerita, sassolita, salmiac, realgar, malladrita, galenobismutita, cannizzarita o bismutinita.