Cràter volcànic
Un cràter volcànic (dit popularment crosa, o closa per deformació, entre els pagesos del Gironès i la Garrotxa)[4] és una depressió aproximadament circular o el·líptica que es troba al cim o de vegades sobre els vessants d'un volcà i format per l'explosió o l'esfondrament del volcà. Pot tenir dimensions variables anant des d'alguns metres a diverses desenes de quilòmetres de diàmetre. No obstant això, més enllà d'un diàmetre de 1 500 metres, es parlarà llavors de caldera.[5][6]
Formació
[modifica]Els cràters volcànics es formen durant el transcurs d'una erupció volcànica de diferents formes:
- l'acumulació dels materials volcànics (laves i tefres) al voltant de la xemeneia volcànica pot formar un monticle circular. Quan l'erupció para, el lloc de sortida dels materials forma una depressió quan aquesta no és reomplerta de materials volcànics o provinents d'erosió ;
- les diferents explosions produïdes en el moment de l'ejecció dels materials volcànics poden arrencar parts més o menys importants de les parets del volcà al voltant de la xemeneia volcànica, creant o ampliant un cràter ;
- un buidatge important de la cambra magmàtica pot provocar un enfonsament del volcà que dona lloc, en general, a calderes més aviat que cràters.
Disposició
[modifica]La gran majoria dels volcans posseeix un o diversos cràters. Només els volcans formats per doms de lava no en posseeixen perquè aquests omplen totalment els eventuals cràters creats en el moment d'erupcions precedents.[9][10] Alguns cràters poden encaixar-se (com ara l'Erta Ale)[11] o encavalcar-se (com l'Olympus Mons a Mart).
A Catalunya hi ha antics cràters, apagats ara, a la Garrotxa o a la la Selva, com la La Crosa de Sant Dalmai que hi ha en el terme municipal de Vilobí d'Onyar o el Clot de l'Omera.[12][13][14][15][16]
La profunditat d'un cràter en un planeta sòlid o un satèl·lit natural (Lluna) pot ser mesurada des de la superfície local del cràter, o des de la vora al fons.
Els cràters es poden omplir d'aigua i formar llacs. Aquests llacs són en general molt profunds. Poden emmagatzemar gasos volcànics emesos pel volcà a les capes profundes d'aigua com és el cas al llac Nyos al Camerun. Quan els cràters s'obren al mar, formen badies essent utilitzats com a ports naturals.
Cràters volcànics existeixen igualment sobre Mart, Venus, Io i la Lluna.
Referències
[modifica]- ↑ Planet, L.; Bain, C.; Averbuck, A. Lonely Planet Iceland. Lonely Planet Global Limited, 2017, p. 677. ISBN 978-1-78701-049-9.
- ↑ Reed, M. Iceland Volcano. Grosvenor House Publishing, 2011, p. 172. ISBN 978-1-908105-01-1.
- ↑ Gottlieb, J. Moon Iceland: With a Road Trip on the Ring Road. Avalon Publishing, 2020, p. 381. ISBN 978-1-64049-911-9.
- ↑ Terme popular.
- ↑ Araña, J.M.V.; Araña, V. La volcanología actual (en castellà). Consejo Superior de Investigaciones Científicas, 1993, p. 202. ISBN 978-84-00-07363-3.
- ↑ Joly, F. Glossaire de géomorphologie: base de données sémiologiques pour la cartographie (en francès). Armand Colin, 1997. ISBN 978-2-200-01476-6.
- ↑ Tilling, R.I.; Topinka, L.J.; Swanson, D.A.; Geological Survey (U.S.). Eruptions of Mount St. Helens: Past, Present, and Future. U.S. Department of the Interior, Geological Survey, 1990, p. 19.
- ↑ Hodges, C.A.; Moore, H.J.. Atlas of Volcanic Landforms on Mars. U.S. Government Printing Office, 1994, p. 22.
- ↑ Jaggar, T.A.. Origin and Development of Craters. Geological Society of America, 1947, p. 376. ISBN 978-0-8137-1021-1.
- ↑ Fink, J.H.. Lava Flows and Domes: Emplacement Mechanisms and Hazard Implications. Springer Berlin Heidelberg, 2012. ISBN 978-3-642-74379-5.
- ↑ Ameer, Z. Erta Ale - A Landscape of Terror. Zahid Ameer, 2021.
- ↑ Volcans, gredes, terres: estudi experimental dels volcans i de l'alteració superficial dels materials volcànics a la Garrotxa. Generalitat de Catalunya, CIRIT, Comissió Interdepartamental de Recerca i Innovació Tecnològica, 1984.
- ↑ Chevalier, M. El paisatge de Catalunya. Societat Catalana de Geografia, Institut d'Estudis Catalans, 2004, p. 134. ISBN 978-84-7283-768-3.
- ↑ Lyell, C.; Catalans, I.E.. Principis de geologia: L’obra Principis de geologia, de Charles Lyell, publicada entre 1830 i 1833 en tres volums, és considerada la més important, influent i ben treballada de la història de les ciències de la Terra. La transcendència dels Principis rau en la proposta d’interpretar el passat geològic a partir dels processos observables: un mètode científic que va canviar per sempre la manera de treballar dels geòlegs. Aquest mètode, basat en el principi newtonià de la uniformitat de les lleis naturals i en el principi filosòfic d'anar des del present conegut actual fins al passat per conèixer, pressuposava que els processos geològics que haurien actuat en el passat de la Terra no serien diferents dels que avui podem observar-hi. Lyell portà a la pràctica aquest principi, que il·lustrà amb centenars d’exemples i que seria anomenat principi d'actualisme. En aquesta obra, Lyell fa aportacions directes al coneixement geològic. En són exemples el cicle dels materials que constitueixen l'escorça terrestre, la interpretació de les estructures sedimentàries, la divisió del període Terciari, la definició del metamorfisme o la història mateixa de la geologia. Aquesta traducció abreujada de la primera edició inclou tots els fonaments que utilitza Lyell per a demostrar els seus principis, així com una introducció que situa l’obra i l’autor mateix en el context de l’època, i un estudi del seu viatge a Catalunya l’any 1830.. Institut d'Estudis Catalans, 2020, p. 418. ISBN 978-84-9965-522-2.
- ↑ Cantalozella, E.P.. Olot, su comarca, sus extinguidos volcanes, su historia civil, religiosa y local: Biografias de sus hijos mas notables en letras, armas, etc (en castellà). Jaime Jepus, 1860.
- ↑ Congreso Geológico Internacional. Regió volcanica Catalana Olot-Girona: Expedició C-4 del XIV Congrès geológic internacional; acte rememoratiu. Imprenta Pere Aubert d'Olot i tipografia Occitània, 1931.
Vegeu també
[modifica]Llista de volcans del món
