Barentsita

Barentsita
Fórmula química	Na₇Al(HCO₃)₂(CO₃)₂F₄
Epònim	Willem Barentsz
Localitat tipus	mont Restin'yun, massís de Khibini, Península de Kola, óblast de Múrmansk, Districte Federal del Nord-oest, Rússia
Classificació
Categoria	carbonats
Nickel-Strunz 10a ed.	5.BB.05
Nickel-Strunz 9a ed.	5.BB.05
Dana	13.1.8.1
Heys	12.1.2
Propietats
Sistema cristal·lí	triclínic
Estructura cristal·lina	a = 6,472Å; b = 6,735Å; c = 8,806Å; α = 92,5°; β = 97,33°; γ = 119,32°
Color	incolor
Exfoliació	perfecta en {001}{110}
Tenacitat	fràgil
Duresa (Mohs)	3
Lluïssor	vítria, nacrada, mat
Diafanitat	transparent
Densitat	2,56 g/cm³ (mesurada); 2,55 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiques	biaxial (-)
Índex de refracció	nα = 1,358 nβ = 1,479 nγ = 1,530
Birefringència	δ = 0,172
Angle 2V	mesurat: 62°, calculat: 60°
Dispersió òptica	r < v feble
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA1982-101
Any d'aprovació	1983
Símbol	Brts
Referències

La barentsita és un mineral de la classe dels carbonats. Rep el nom en honor de Willem Barents (1550-1597), famós navegant holandès que també dona nom a la mar de Barents, al nord-est de la península de Kola.

Característiques

La barentsita és un carbonat de fórmula química Na₇Al(HCO₃)₂(CO₃)₂F₄. Cristal·litza en el sistema triclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 3.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la barentsita pertany a «05.BB: Carbonats amb anions addicionals, sense H₂O, amb alcalins» juntament amb els següents minerals: dawsonita, tunisita i sabinaïta.

Formació i jaciments

La barentsita va ser descoberta al mont Restin'yun, al massís de Khibini, situat a la península de Kola (óblast de Múrmansk, Rússia). Es tracta de l'únic indret on ha estat trobada aquesta espècie mineral.