Sabinaïta
 Sabinaïta | |
|---|---|
 cristalls bruns de sabinaïta, cristalls porcelanats d'analcima en una matriu de siderita | |
| Fórmula química | Na₄TiZr₂O₄(CO₃)₄ |
| Epònim | Ann Sabina  |
| Localitat tipus | pedrera Francon, Montréal, Quebec, Canadà |
| Classificació | |
| Categoria | carbonats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 5.BB.20 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 5.BB.20 |
| Heys | 11.9.8 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Estructura cristal·lina | a = 10,17Å; b = 6,62Å; c = 17,97Å; β = 94,32° |
| Grup puntual | 2/m - prismàtica |
| Color | d'incolor a blanc |
| Lluïssor | vítria |
| Diafanitat | transparent |
| Densitat | 3,36 g/cm³ (mesurada); 3,48 g/cm³ (calculada) |
| Propietats òptiques | biaxial (-) |
| Índex de refracció | nα = 1,720 a 1,740 nβ = 1,790 a 1,800 nγ = 1,850 a 1,900 |
| Birefringència | δ = 0,130 a 0,160 |
| Angle 2V | mesurat: 85°, calculat: 80° to 82° |
| Dispersió òptica | r > v |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1978-071 |
| Any d'aprovació | 1980 |
| Símbol | Sba |
| Referències | [1] |
La sabinaïta és un mineral de la classe dels carbonats. Rep el nom en honor de Ann Phyllis Sabina Stenson (1930-2015), mineralogista canadenca que va ser la primera en recollir mostres d'aquesta espècie mineral.[1]
Característiques
[modifica]La sabinaïta és un carbonat de fórmula química Na₄TiZr₂O₄(CO₃)₄. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La forma dels cristalls varia entre escates i cristalls cúbics. Els cristalls mesuren fins a 0,4 mm, amb contorns pseudohexagonales irregulars, formen agregats calcaris compactes i recobriments pulverulents.[2]
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la sabinaïta pertany a «05.BB: Carbonats amb anions addicionals, sense H₂O, amb alcalins» juntament amb els següents minerals: barentsita, dawsonita i tunisita.
Formació i jaciments
[modifica]La sabinaïta va ser descoberta a la pedrera Francon, a Montréal (Quebec, Canadà) en cavitats en el sostre d'una silicocarbonatita (carbonatita amb un contingut de sílice major al 20%).[3] També ha estat trobada a la pedrera Poudrette, al mont Saint-Hillaire, a Montérégie (Quebec, Canadà) en cavitats de sodalita i sienita associades amb un complex intrusiu alcalí de gabre-sienita.[1][2] Es tracta dels únics dos indrets on ha estat trobada aquesta espècie mineral.