Baronia de la Portella
La baronia de la Portella fou una jurisdicció senyorial[1] que comprenia la Portella, Lluçà, Gironella, Olvan, Santa Maria de Merlès i Sagàs. Aquests termes comprenien, a la vegada, la Quar, Sant Maurici, les Eures, Palmerola, Boatella, Borredà, Castell de l'Areny, Vilada i Biure.[2]
La batllia de la Quar, amb el castell i la parròquia de la Quar i la vall i monestir de la Portella (on primitivament s'aixecà el castell de la Portella), la parròquia de Sant Maurici i el lloc d'Heures, fou el centre de la baronia i on residia el procurador general, representant del baró. La baronia comprenia les antigues batllies de Palmerola (amb el castell i la parròquia de Palmerola, la parròquia de Boadella i part de la de Borredà), Castell de l'Areny (amb el seu castell i la parròquia), de Vilada (amb la seva parròquia i el castell de Roset) i de Sagàs (amb la seva parròquia, la parròquia de Sant Martí de Biure).[2] Posteriorment fou agregat a aquesta darrera batllia el terme del castell de Merlès (amb la seva parròquia de Sant Martí de Merlès i Santa Maria de Merlès).[1]
El primer senyor de La Portella fou Pere I de Saportella, casat amb Ermessenda, i mort el 1102. La nissaga Saportella s'extingí amb Marquesa de Portella, a mitjan segle xiv.[2]
Bernat (VI) Guillem de Saportella[3] (dit també Bernat Guillem I[1]), baró de la Portella, casat amb Sibil·la de Pinós, morí el 1321 i deixà com hereu universal el seu fill Bernat VII[3] (VI, segons [1]); si aquest moria, passava l'heretat a Marquesa, cosa que succeí el 1336. Marquesa es casà en segones núpcies amb Pere VII de Fenollet, vescomte d'Illa i de Canet (Rosselló), i per aquest motiu la Portella i Lluçà es varen integrar en aquell vescomtat. El 1369 Pere Galceran de Pinós comprà les baronies de la Portella i Lluçà pel preu de 21.000 lliures,[2] passant, així, a ser possessió dels barons de Pinós i Mataplana i finalment passà als comtes de Vallfogona.[1]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 «Baronia de la Portella». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Viladés Llorens, Ramon «La carta de franqueses de la parròquia i batllia de Sagàs de 1336». L'Erol: revista cultural del Berguedà, n.90, 2006, p.9-13 [Consulta: 30 gener 2015].
- ↑ 3,0 3,1 Fluvià, Armand de. Nobiliari general català, vol. II-B. Institució Catalana de Genealogia i Heràldica, 2023, p. 163.