Sagàs

Sagàs

Tipus	municipi de Catalunya
Localització
42° 03′ 09″ N, 1° 57′ 49″ E
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	Catalunya
Àmbit funcional territorial	Catalunya Central
Comarca	Berguedà
Capital	Sagàs
Població humana
Població	151 (2023) (3,39 hab./km²)
Llars	30 (1553)
Gentilici	Saganès, saganesa
Idioma oficial	català
Geografia
Part de	Mancomunitat d'Aigües de Merlès
Superfície	44,6 km²
Banyat per	riera de Merlès
Altitud	738 m
Limita amb	la Quar Puig-reig Santa Maria de Merlès Lluçà Olvan
Organització política
• Alcaldessa	Silvia Triola Costa (2023–)
Identificador descriptiu
Codi postal	08517
Fus horari	UTC+01:00
Codi INE	08188
Codi IDESCAT	081884
Lloc web	sagas.cat

Sagàs és un municipi de la comarca del Berguedà. Consisteix sobretot en masos aïllats, dividits entre les parròquies de Sant Andreu de Sagàs i La Guàrdia. Hi ha també dues antigues parròquies, Valldoriola i Biure.

Entitat de població	Habitants (2023)
Sagàs	78
la Guàrdia	73
Font: Idescat

Símbols

Tot i que Sagàs no disposa d'un escut oficial, l'escut oficiós, emprat per l'Ajuntament, té el següent blasonament: Escut quadrilong: d'or, una creu de Sant Andreu gules amb una palma de martiri sinople superposada. Algunes versions usen una creu de color porpra. La creu i la palma de martiri representen el patró del poble, Sant Andreu.

Geografia

• Llista de topònims de Sagàs (Orografia: muntanyes, serres, collades, indrets..; hidrografia: rius, fonts...; edificis: cases, masies, esglésies, etc).

Demografia

Evolució demogràfica

1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910 12 15 30 270 280 730 544 350 343 343

1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994 430 478 517 499 389 294 272 243 190 190

1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014 162 159 155 155 140 143 138 141 144 149

2016 2018 2020 2022 2024 2026 2028 2030 2032 2034 152 161 145 157 - - - - - -

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

El municipi té un creixement econòmic negatiu, de -10,4%.

Festes

La festa major de Sagàs se celebra al voltant del 30 de novembre, en honor de Sant Andreu, patró del poble. La parròquia de la Guàrdia de Sagàs celebra una festa pròpia el primer diumenge d'octubre. L'ajuntament sol organitzar també un sopar de germanor en una data propera al 16 d'octubre, dia de Sant Galderic, patró dels pagesos catalans.

Història

En l'època preromana, Sagàs era poblat per la tribu dels bergistans, un poble íber. Al llibre XXXIV d'Ab Urbe Condita, Tit Livi parla de Segestica, "una ciutat important i opulenta"("Segesticam [...] grauem atque opulentam ciuitatem"), la qual correspon, possiblement, a l'actual Sagàs. Segons Livi, quan Cato el Vell va ordenar la destrucció de les muralles de totes les ciutats íbers entre els Pirineus i l'Ebre, només Segestica s'hi va resistir, i els romans van haver de menester maquinària de guerra per a conquerir-la ("Segesticam tantum [...] uineis et pluteis cepit."). La importància d'aquesta ciutat podria explicar el gran nombre de topònims prellatins --com ara la Quar, Olvan o Merlès-- que es troben en aquesta zona del Berguedà.

En època medieval, la primera referència escrita a Sagàs es troba en un document de l'any 903, el qual descriu la consagració de l'església de Sant Andreu per part del Bisbe d'Urgell. El document especifica que l'església es troba "in territorio Bergitanensi in locum vocitatum Sagasse" (En territori berguedà, en un lloc anomenat Sagasse). L'església actual es va construir al mateix lloc en una època més tardana, i només es conserven unes poques restes dels fonaments de l'estructura original. De totes maneres, excavacions arqueològiques han localitzat tretze tombes corresponents al cementiri de l'església original.

Originàriament formava part del Comtat d'Osona, al s. X va passar a formar part del Comtat de Berga, el qual va ser absorbit posteriorment pel Comtat de Cerdanya. Al segle xi, el monestir de Sant Pere de la Portella va adquirir gran part del terme. Durant molt segles, Sagàs va ser una batllia de la Baronia de la Portella, domini del llinatge dels Saportella. L'any 1369, es va vendre la Baronia de la Portella als Pinós, i Sagàs va passar a formar part de la Baronia de Pinós.

L'any 1994, Sagàs va patir els incendis que van cremar gran part del Berguedà i el Bages.

Economia

L'economia de Sagàs s'ha centrat tradicionalment en l'agricultura, sobretot amb el cultiu de cereals. Cada cop té més importància el turisme rural, sobretot des que gran part del municipi es va cremar amb els incendis de 1994. A Sagàs hi ha també alguna indústria petita i el restaurant Els Casals, amb una estrella Michelin.

Edificis notables

• Església de Sant Andreu de Sagàs, del s. XI i d'estil romànic. És de planta basilical amb tres naus cobertes per volta de canó (que va substituir la coberta original de fusta a finals del s. XI o principis del xii) i un campanar del segle xix.
• Església de Santa Maria de la Guàrdia, situada dalt d'un turó amb vistes notables.
• Església de Sant Martí de Biure, del s. XII i d'estil romànic.
• Església de Sant Esteve de Valldoriola.
• Capella de Santa Margarida de Sagàs, d'estil preromànic i esmentat ja en un document de l'any 988.

Vegeu també

• Serrat dels Lladres (Sagàs)
• Roca Gran (Sagàs)
• Serrat Roig (Sagàs)

Vegeu també

• Escuts i banderes del Berguedà

Enllaços externs

• Pàgina web de l'ajuntament Arxivat 2006-05-15 a Wayback Machine.
• Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya
• Sagàs al programa del Canal 33, Viure a Catalunya