Bartomeu Blanch i Castells

Bartomeu Blanch i Castells
Biografia
Naixement	30 novembre 1816 ; Monistrol de Montserrat, Catalunya
Mort	1890 (73/74 anys); Buenos Aires, Argentina
Activitat
Ocupació	compositor, violinista, organista, mestre de capella

Bertomeu Blanch i Castells (Monistrol de Montserrat, 30 de novembre del 1816 - Buenos Aires, 1891) va ser un organista, violinista, mestre de capella i compositor català del segle xix.^[1]

Biografia

Educació i càrrecs

La seva formació va començar de la mà dels pares Jacint Boada i Benet Brell a l'Escolania de Monteserrat. En 1832 fou nomenat organista de Cardona, un càrrec que més tard va desenvolupar a Santa Eulàlia de Berga on també va ser mestre de música. A partir del 1850 i fins 1859, va ser l'organista i el mestre de capella de la l'església del Sant Esperit de Terrassa després de la dimissió de Josep Terrades. En 1859 es va encarregar de la direcció de l'Escolania de Montserrat on va estar-hi cinc anys fins que al 1864 va anar-se'n cap a Cuba. Uns anys més tard es va establir definitivament a Buenos Aires^[2] on va desenvolupar un mètode perfecte i econòmic a l'hora de escriure llibres de cor.^[1]

Obres

Bartomeu és autor de simfonies, dues misses de rèquiem i altres composicions eclesiastiques com himnes, rosaris, salves, goigs i villancets. Es conserven obres seves als fons musicals de la catedral-basílica del Sant Esperit de Terrassa (TerC)^[3] i de l'església parroquial de Sant Pere i Sant Pau de Canet de Mar (CMar).

Contradansa de variacions de flauta i clarinet
Gozos de la Purísima concepción de María (ca 1850-1860), a 4 veus i gran orquestra
Jesu fili David a diferents veus
Marciale, marxa
Missa (1858), a quatre veus, cor i gran orquestra
Missa de Rèquiem
Nulla rei fit scis..., ària de contralt amb violins, clarinets, flauta, cornet, trompes, buczen i acompanyament
O curx, a tres veus, cor i orquestra
O Salutaris
Respons, a tres veus i cor amb violins, flautes, fagot i baix
Sub tuum proesidium, a quatre veus
Vals, de fiscorns
Set Rosaris, set Salves, set goigs a la Verge a tres veus i cor

Referències

↑ ^1,0 ^1,1 Ballester i Gibert, Jordi; «Blanch i Castells, B.». Diccionario de la música española e hispanoamericana (en castellà). Vol. 2. Madrid: SGAE: Sociedad General de Autores y Editores, 1999-2002, p. 501. ISBN 9788480483032.
↑ A Buenos Aires signà el 1887 una carta col·lectiva en lloança del nou orgue de la catedral, que estrenà el també català Jaume Xarau «PDF». Arxivat de l'original el 2012-09-07. [Consulta: 10 novembre 2023].
↑ Gregori i Cifré, Josep Maria. Inventaris dels fons musicals de Catalunya. Volum 1: Fons de la catedral-basílica del Sant Esperit de Terrassa. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, 2007.

Enllaços externs

Obres de Bartomeu Blanch als fons musicals de Catalunya

Ragon, Baltasar (R. de la Galera). Terrassencs del Mil-Vuit-Cents. Terrassa: Joan Morral,1933
Josep Freixas i Vivó, Musiquer Terrassenc, 224 fitxes biogràfiques Terrassa: Àmfora, 2011

[:1-1] 1,0 ^1,1 Ballester i Gibert, Jordi; «Blanch i Castells, B.». Diccionario de la música española e hispanoamericana (en castellà). Vol. 2. Madrid: SGAE: Sociedad General de Autores y Editores, 1999-2002, p. 501. ISBN 9788480483032.

[:0-2] A Buenos Aires signà el 1887 una carta col·lectiva en lloança del nou orgue de la catedral, que estrenà el també català Jaume Xarau «PDF». Arxivat de l'original el 2012-09-07. [Consulta: 10 novembre 2023].

[3] Gregori i Cifré, Josep Maria. Inventaris dels fons musicals de Catalunya. Volum 1: Fons de la catedral-basílica del Sant Esperit de Terrassa. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, 2007.

[1]

[2]

[3]