Jaume Xarau
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1843  Caldes de Montbui (Vallès Oriental) |
| Mort | 31 agost 1918 (74/75 anys) |
| Activitat | |
| Ocupació | compositor |
Jaume Xarau i Texidor (Caldes de Montbui, 1843 - Buenos Aires, 31 d'agost del 1918) va ser un organista i compositor català que s'establí a l'Argentina.
Biografia
[modifica]Durant cinc anys estudià música a l'abadia de Montserrat. Posteriorment va ser fagot de l'orquestra del gran Teatre del Liceu de Barcelona i va fer d'organista en diverses esglésies de la rodalia barcelonina. Viatjà a París i hi aprengué Harmonia i Composició. L'any 1865 emigrà a l'Argentina, i després d'haver fet diverses feines va ser contractat com a fagot a l'orquestra del Teatro Argentino. Uns anys més tard (1873) va ser requerit per estrenar el nou orgue[1] de la catedral. A instàncies del president Sarmiento, renovador de l'ensenyament argentí, es traslladà a Córdoba per dedicar-s'hi a l'ensenyament i a la direcció de cors escolars i hi romangué uns anys fins al 1883. Tornà a la seva plaça a l'orgue de la catedral bonaerense i hi tocà fins a la mort[2] el 1918. Va ser molt apreciat[3] per les seves qualitats artístiques.
Com a compositor fou autor d'un Te Deum i de peces de saló, a banda d'un gran nombre d'havaneres i tangos que entre el 1870 i el 1880 compongué especialment per a les societats carnavaleres de la capital argentina.
Va morir a Buenos Aires el 31 d'agost de 1918.[4]
Obres
[modifica]- El amoroso (1895), vals per a piano
- Elisa, masurca
- Lanceros del Club Social de Córdoba
- Mercedes, polca
- Te Deum (1887)
Notes
[modifica]- ↑ Crònica de l'estrena de l'orgue
- ↑ Segons algunes fonts, fins al 1913 Arxivat 2012-09-07 a Wayback Machine.; segons altres [Enllaç no actiu] fins al 1918
- ↑
« maestro Jaime Xarau, who was highly respected not only by his musical colleagues but also by the community of Buenos Aires » — http://www.ezequielmusic.com/book/6.pdf - ↑ «Notícies». Ressorgiment, Núm. 26, 9-1918, pàg. 429.