Sebastià Venier
| |||
| Nom original | (it) Sebastiano Venier  | ||
|---|---|---|---|
| Biografia | |||
| Naixement | 1496 (Gregorià) Venècia (Itàlia) | ||
| Mort | 3 març 1578 (Gregorià) (81/82 anys) Venècia (Itàlia) | ||
| Sepultura | Basílica de Sant Joan i Sant Pau Monument to doge Sebastiano Venier (en)  | ||
| 86è Dux de Venècia | |||
| 11 juny 1577 – 3 març 1578 ← Alvise I Mocenigo – Nicolò da Ponte (en) → | |||
| Procurator of San Marco (en) | |||
| | |||
| Activitat | |||
| Lloc de treball | Venècia | ||
| Ocupació | polític | ||
| Carrera militar | |||
| Rang militar | almirall | ||
| Conflicte | guerra turcoveneciana de 1570-1573 batalla de Lepant | ||
| Família | |||
| Família | House of Venier (en) | ||
| Cònjuge | Cecilia Contarini | ||
| Fills | Francisco Venier, Seigneur de la Guerche, de la Salle | ||
| Pares | Mosè Venier i Elena Dona | ||
 | |||
 | |||
_(Im_Hintergrund,_Die_Seeschlacht_bei_Lepanto)_-_GG_32_-_Kunsthistorisches_Museum.jpg)
Sebastià Venier (o Veniero) (c. 1496 – 3 de març de 1578) va ser dux de Venècia de l'11 de juny de 1577 al 3 de març de 1578.
Biografia
[modifica]
Venier va néixer a Venècia cap al 1496. Era fill de Moisè Venier i Elena Donà, i nebot de Zuan Francesco Venier, co-senyor de Cerigo.[1] Va ser net patern de Moisé Venier (ca. 1412 - ca. 1476).[2] Descendia de Pietro Venier, governador de Cerigo, i la seva esposa.[3]
Va treballar com a advocat des d'una edat molt primerenca, encara que sense tenir-ne cap qualificació formal, i més tard va ser administrador del govern de la República de Venècia. En 1570 va ser procurador i, al desembre del mateix any, capitano generale da mar ("almirall en cap") de la flota veneciana en la guerra contra l'imperi otomà.
Va ser comandant del contingent venecià en la batalla de Lepant (7 d'octubre de 1571), en la que la Lliga Santa va derrotar decisivament els turcs. Després de la pau va tornar a Venècia com algú molt popular, i en 1577, a l'edat de 81 anys, va ser elegit dux per unanimitat
Es va casar amb Cecilia Contarini, que li va donar una filla, Elena Venier, i dos fills. Un dels seus fills, Francisco Venier, va anar a França.
_-_Funeral_monument_of_the_Doge_Sebastiano_Venier_by_Antonio_dal_Zotto.jpg){kind=spacer}
Sebastià Venier va morir el 1578, afligit de problemes de cor, després d'un foc que va danyar greument el Palau del Dux de Venècia. Va ser enterrat en la Basílica de Santi Giovanni i Paolo, un tradicional lloc d'enterrament dels dux.
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ Ancestry of Sultana Nur-Banu (Cecilia Venier-Baffo)
- ↑ Mihail-Dimitri Sturdza, Dictionnaire Historique et Généalogique des Grandes Familles de Grèce, d'Albanie et de Constantinople, París: Sturdza, 1983, p. 446
- ↑ Mihail-Dimitri Sturdza, Dictionnaire Historique et Généalogique des Grandes Familles de Grèce, d'Albanie et de Constantinople, París: Sturdza, 1983, p. 445
Bibliografia
[modifica]- Ladero, Miguel Ángel. Ejércitos y armadas de los Reyes Católicos. Nápoles y el Rosellón (1494-1504). Madrid: R.A.H., 2010. ISBN 9788496849969.
- Martín Gómez, Antonio Luis. El Gran Capitán. Las Campañas del Duque de Terranova y Santángelo. Madrid: Almena, 2000. ISBN 84-930713-1-5.
- Ruiz-Domènec, José Enrique. El Gran Capitán. Retrato de una época. Barcelona: Península, 2002. ISBN 84-8307-460-5.
- Zurita, Jerónimo. «Libro IV». A: Historia del rey Don Fernando el Católico. De las empresas, y ligas de Italia, 1580.
