Vés al contingut

Batalla d'El Pertús

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de conflicte militarBatalla d'El Pertús
guerra civil catalana Modifica el valor a Wikidata
Tipusbatalla Modifica el valor a Wikidata
Data28 juliol 1462 Modifica el valor a Wikidata
Llocel Pertús (Vallespir) Modifica el valor a Wikidata
EstatFrança Modifica el valor a Wikidata
ResultatVictòria reialista
Bàndols
Generalitat de Catalunya Generalitat de Catalunya Escut de la Corona d'Aragó i Sicília Joan el Sense Fe
Comandants
Jofre VII de Rocabertí Gastó IV de Foix
Forces
2.000 homes[1] 400 infants
120 llancers
3.000 arquers[1]

La batalla d'El Pertús fou una batalla de la Guerra Civil catalana, que es va lliurar del 21 de juliol de 1462.

Antecedents

[modifica]

El 24 d'abril de 1462, el Consell del Principat va aixecar una host de 300 cavallers amb 100 llances i un miler d'infants comandada per Hug Roger III de Pallars Sobirà per combatre els pagesos, i la reina va decretar immediatament la seva il·legalitat, mentre els diputats i el Consell prohibiren la publicació de la crida reial. Les autoritats locals no sabien què fer, ja que les dues autoritats eren legítimes, però les ordres contradictòries i els primers atacs foren de les tropes remences de Francesc de Verntallat[2] a Castellfollit de la Roca el 1462 i, després de recuperar Hostalric,[3] els revoltats van iniciar el setge de la Força Vella[4] de Girona, on s'havien refugiat Joana Enríquez i el príncep Ferran.[5]

Veient la situació, el rei va signar el tractat de Baiona amb Lluís XI de França pel qual Joan renunciava als Comtats de Rosselló i Cerdanya a canvi que Lluís li prestés ajuda militar per tal de sotmetre la resta de Catalunya[6] i va penetrar al Principat per Alfarràs el 5 de juny al front de 200 genets i 200 homes a peu aragonesos, navarresos i catalans addictes[7] sense permís del Consell del Principat, instal·lant la seva base d'operacions a Balaguer amenaçant Lleida i començà les operacions per prendre Tàrrega però hagué de retirar-se a Balaguer.

Lluís XI de França va aixecar un exèrcit de 22.000 homes comandats pel Gastó IV de Foix i va envair el Rosselló el 9 de juliol.[8]

Batalla

[modifica]

Gastó IV de Foix va derrotar amb facilitat a Jofre VII de Rocabertí, que disposava d'unes forces molt inferiors, el 21 de juliol de 1462.[8]

Conseqüències

[modifica]

Figueres i Bàscara obriren les portes a Gastó IV de Foix, i Hug Roger III de Pallars Sobirà va aixecar el Setge de la Força Vella,[1] abandonant l'artilleria i retirant-se a Hostalric.[9] A Ponent els exèrcits es trobaren a la Batalla de Rubinat.[10]

La resistència nordcatalana va obligar el rei de França a enviar-hi un exèrcit francès comandat pel duc de Nemours Jaume d'Armanyac el gener de 1463.[11]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 1,2 Duclos, Charles Pinot. Histoire de Louis XI (en francès). Jean Neaulme, 1750, p. 162. 
  2. Hernàndez Cardona, 2003.
  3. Consell Comarcal de la Selva «Municipis Hostalric>>Guia».
  4. «Batalla d'El Pertús». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  5. «El setge de la Força del 1462». Pedres de Girona. [Consulta: 26 gener 2020].[Enllaç no actiu]
  6. Mestre i Campi, Jesús (director). Diccionari d'Història de Catalunya. Edicions 62, 1998, p. 86, entrada: "Baiona, tractat de". ISBN 84-297-3521-6. 
  7. Rovira i Virgili, 1931, p. 523.
  8. 8,0 8,1 Rovira i Virgili, 1931, p. 527.
  9. Rovira i Virgili, 1931, p. 528.
  10. Dalmau, Rafael. Els castells catalans. vol.6. Rafael Dalmau Editor, 1979, p. 713. ISBN 8423201570. 
  11. Marcet Juncosa, Alicia «L'establiment de la frontera entre França i «Espanya», del 1462 al 1715». Pedralbes. Revista d'Història Moderna. Edicions Universitat Barcelona, 18, part II, 1998, pàg. 8 i 9. ISSN: 0211-9587 [Consulta: 3 maig 2012].

Bibliografia

[modifica]