Batalla de Garni
campanyes coràsmies a Geòrgia  | |||
|---|---|---|---|
| Tipus | batalla | ||
| Data | Agost de 1225 | ||
| Coordenades | 40° 07′ 10″ N, 44° 43′ 23″ E / 40.1194°N,44.7231°E | ||
| Lloc | Garni | ||
| Resultat | Victòria de Coràsmia | ||
| Bàndols | |||
| |||
| Comandants | |||
| |||
| Forces | |||
| |||
La batalla de Garni fou una batalla entre el Regne de Geòrgia i Coràsmia del 1225.
Antecedents
[modifica]A finals del segle xii i principis del segle xiii una part de l'Armènia persa es va alliberar del domini de l'imperi Seljúcida, unint-se al Regne de Geòrgia,[1] que lluitava contra els estats musulmans del sud del Caucas.[2] El 1225 Jalal-ad-Din Mangburní va anar cap a l'Azerbaidjan on va enderrocar a Muzaffar al-Din Uzbeg fent entrada a Tabriz el 25 de juliol, i tot seguit va marxar contra Geòrgia.
Batalla
[modifica]En la batalla de Garni els georgians, uns 80.000 homes comandats per Garni Ivane van lluitar contra uns 10.000 homes de Coràsmia en agost de 1225.[2]
Conseqüències
[modifica]Després de la batalla de Garni Ivane va escapar a la fortalesa de Keghi amb un petit grup de compatriotes[1] i Jalal-ad-Din Mangubertí va conquerir Dvin, i la cort reial georgiana, amb la reina Russudan de Geòrgia es traslladà a Kutaisi a l'oest i Tbilisi va caure el 9 de març de 1226 on uns cent mil habitants van morir, però les fortaleses georgianes van aguantar els atacs de Djalal i el 1227 les forces georgianes van reconquerir Tblisi, però foren derrotats a la batalla de Bolnissi. El 1231 els mongols creuaren l'Amudarià i avançaren cap a l'Azerbaidjan. Djalal al-Din sortí a combatre'ls però fou abandonat per tots i morí el 1231 i els georgians tornaren a dominar el país. El 1232 o 1233 el soldà del Soldanat de Rum va envair el país i la reina va haver de signar un tractat pel qual la seva filla Tamara es casava amb l'hereu de Rum, Malik Kias al-Din.
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 Sarkissian, Gagik. The Mediaeval Inscriptions of Vanstan, Armenia (en anglès). Recherches et Publications, 1999, p. 82. ISBN 2940032114.
- ↑ 2,0 2,1 Boyle, J. A.. The Cambridge History of Iran (en anglès). vol.5. Cambridge University Press, 1968, p. 327. ISBN 052106936X.