Batalla de Muzillac (1815)
Chouannerie  | |
|---|---|
| Tipus | batalla |
| Data | 10 juny 1815 |
| Coordenades | 47° 33′ 14″ N, 2° 28′ 50″ O / 47.5539°N,2.4806°O |
| Lloc | Muzillac (Bretanya) |
| Estat | França |
La batalla de Muzillac, o batalla de Pen-Mur, va tenir lloc el 10 de juny de 1815, durant la Chouanrie de 1815.
Preludi
[modifica]Després d'entrar a Redon el 4 de juny, l'exèrcit reial dels Chouans de Morbihan va arribar a Peillac.[1] Després va anar a Rochefort-en-Terre el 6 de juny, després a Questembert el 8 i finalment a Muzillac el 9, per esperar un desembarcament d'armes per part dels britànics.[1]
Alertat, el general Rousseau, comandant de la guarnició de Vannes, va sortir durant la nit del 9 al 10 de juny amb una columna i va anar a trobar els chouans.[2]
Forces presents
[modifica]Al costat imperial, el general Rousseau està al capdavant de 500 infants i 70 gendarmes a cavall, amb un canó de 4 lliures.[2][1]
Els chouans, comandats per Louis de Sol de Grisolles, comptaven entre 5.000 i 8.000.[2] El seu exèrcit estava format per la legió de Bignan, la legió d'Auray i la companyia d'escolars de Vannes.[3] Aquest últim està format per estudiants del col·legi Saint-Yves de Vannes, comandats pel cavaller de Margadel i supervisats per Bertaud, antic membre de la Jove Guàrdia Imperial, ferit a la batalla de Leipzig.[4]
Procés
[modifica]
El 10 de juny,[5] els imperials van llançar l'atac de matinada, però la sorpresa va fracassar perquè els chouans de Jean Rohu estaven en guàrdia.[2] Els combats van començar entre el pont de Penesclus i la carretera Pen-Mur.[6]
El tiroteig va durar prop de quatre hores, però l'aclaparadora superioritat del nombre va treballar a favor dels reialistes i els imperialistes van acabar retirant-se.[2]
Dos dies després de la batalla, el desembarcament es va poder produir sense incidents a la cala Foleu,[5] a 25 quilòmetres riu amunt de la desembocadura de la Vilaine.[3][2] Els chouans van rebre dels britànics 8.000 fusells i carabines,[2][5] munició així com un canó i un obús.[2] Després tornen a Rochefort-en-Terre.[3]
Pèrdues
[modifica]El resultat exacte del combat no es coneix. Segons les declaracions, les pèrdues dels imperialistes van ser de 5 a 30 morts i les dels reialistes de 35 a 250 morts o ferits.[7]
Els imperials van declarar haver perdut 5 homes morts i 16 ferits i van elevar les pèrdues realistes a 250 morts o ferits.[8] Els registres de personal donen fe de la mort de dos gendarmes a Muzillac el 10 de juny.[9] Per a Roger Grand, els bonapartistes poden haver reduït les seves pèrdues en el seu informe, però sens dubte han exagerat les dels chouans.[8] Pel que fa a aquest últim, suggereix que només es confirmen tres morts i que les seves pèrdues totals potser s'aproximen al voltant dels 10 morts i 50 ferits.[8]
Segons un informe reialista escrit per Marc-Antoine de La Boëssière de Lennuic[a] les pèrdues van ser de 10 morts i 25 ferits per als chouans,[7][1] en comparació amb 30 homes morts, 18 cavalls morts i entre 8 i 10 oficials i soldats presoners pel costat imperials.[1]
En les seves memòries[b] Julien Guillemot no fa una valoració global, però esmenta almenys tres morts entre els chouans: el seminarista Nicolas, capità de la companyia d'escolars, el sergent Le Thiec i el senyor de Guerry.[3]
Notes
[modifica]- ↑
« "Aquest moviment i la seva coincidència amb el de la missió anglesa van deixar el motiu poc clar. El general Rousseau, de concert amb el prefecte, el senyor Julien, havia organitzat a gran cost mitjans d'espionatge que, com durant l'atac a Ploërmel, ja no permetien ignorar els moviments de l'exèrcit. Va sortir de Vannes la nit del 9 al 10, al capdavant de tota la seva infanteria, recolzat per una peça de 4 i setanta gendarmes a cavall; arribà a les avançades posicions de Muzillac, seguint a mitja llegua els genets que sortien d'aquesta vila a l'alba per il·luminar el camí, i els va atacar abans que ningú se n'adonés de la seva marxa, l'única en tota la campanya de la qual el els reialistes no van ser instruïts a temps. El càrrec havia estat reconegut el dia abans pels mariscals de camp de Sol de Grisolle, general en cap, i de la Boëssière, general de divisió, i els càrrecs en cas d'alerta assignats a cada cos. Cadascú es va trobar al seu lloc durant l'atac: va ser brusc per part del general Rousseau i encara millor rebut per part del senyor Joseph Cadoudal, a qui va trobar al capdavant de la valenta legió d'Auray, a la sortida del pont. Després d'un animat tiroteig per banda i banda, el general Rousseau es va retirar al suburbi de Penesclus, i després d'haver omplert de fusellers tots els jardins de la riba dreta del pantà, coberts pel seu foc, va fer diversos intents per trobar-hi un gual: el seu els intents en aquest sentit van ser infructuosos, va portar el seu canó a mig vessant del turó per escombrar amb la seva metralla la cresta del vessant oposat. Sota la seva protecció i la de la mosqueteria dels seus fusellers, va fer creuar una columna pel pont del molí que s'enfilava a l'alçada contrària: el tir allà era animat; però el cavaller de Margadel havent-hi anat amb el seu batalló, al capdavant del qual marxava la valenta companyia dels Escolars de Vannes, va enderrocar aquesta columna amb la intrepidesa que li és característica.
El general de Sol havia enviat l'ordre a MM. el cavaller de Sécillon i Gambert, acantonats a Berric i Noyal, per maniobrar amb les seves tropes a la rereguarda del general Rousseau i atacar-lo: aquest moviment es va executar amb tanta precisió com valentia. El general Rousseau va ordenar la retirada tan bon punt va saber-ne; se li va fer difícil sota el foc del batalló Gambert. Aquesta excel·lent tropa, integrada íntegrament per camperols, l'esperava amb fermesa i recolzà la càrrega de la seva cavalleria en el camí principal, que en un instant va quedar plena d'homes i cavalls. Hauria estat fàcil fer-lo patir moltes pèrdues en aquesta retirada; però una persecució més sostinguda hauria distret de l'objectiu principal, el del desembarcament, que aquesta victòria ara feia segura, i que es feia tant més necessària, ja que la resta de municions de l'exèrcit reial estaven completament esgotades. Aquest afer va donar lloc a un esdeveniment que caracteritza la devoció del país. Com que el foc dels reialistes, durant aquesta acció que va durar quatre hores, es va extingir successivament, per manca de cartutxos, en tots els punts on havia estat més intens, les dones de la ciutat van començar a fondre les culleres i els plats en bales de llauna i fer cartutxos amb els quals s'aprovisionaven constantment els punts més amenaçats. Els reialistes van perdre M. de Guerry, oficial d'estat major, darrer hereu del seu nom i una magnífica fortuna; el senyor Nicolas, capità de la companyia d'escolars i digne d'estar al seu capdavant; altres deu morts i vint-i-cinc ferits. Els enemics no es van posar mai d'acord en la pèrdua que van fer en ferits, dels quals van portar un gran nombre; Van deixar al camp de batalla divuit cavalls morts i una trentena d'homes, i presoners vuit o deu oficials o soldats."[1]
» — Marc-Antoine de La Boëssière de Lennuic, Resum de la campanya realitzada l'any 1815 per l'exèrcit reial de Bretanya - ↑
« "El general Rousseau, que estava al comandament a Vannes, va informar que havia de tenir lloc un desembarcament, va marxar el dia 9 a Musillac, amb totes les seves forces. Però va trobar els Chouans als seus llocs i, després d'una lluita força seriosa, en què es van distingir la legió de Bignan, la d'Auray i els escolars de Vannes, comandats pel valent M. de Margadel, va tornar a Vannes, assetjat en el camí pel batalló elf. En aquest afer foren assassinats el pare Nicolas, de Pluméliau, seminarista, capità de la companyia d'escolars, i Le Thiec, sergent, així com el senyor de Guerry.
L'11 de juny, l'exèrcit reial va rebre 3.000 fusells, dues peces d'artilleria amb munició, i va anar a dormir a Rochefort-en-Terre."[3]
» — Memòries de Julien Guillemot
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 La Borderie, 1869, p. 172-174.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 2,7 Dupuy, 2004, p. 300-301.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 Guillemot, 1859, p. 231.
- ↑ Lignereux, 2015, p. 191-192.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 Lignereux, 2015, p. 144.
- ↑ «Un colloque sur le bicentenaire de la bataille de Muzillac» (en francès), 04-06-2015.
- ↑ 7,0 7,1 Lignereux, 2015, p. 170.
- ↑ 8,0 8,1 8,2 Grand, 1943, p. 173.
- ↑ Lignereux, 2015, p. 171.
Bibliografia
[modifica]- Dupuy, Roger. La Bretagne sous la Révolution et l'Empire, 1789-1815. Rennes: éditions Ouest-France université, 2004. ISBN 978-2-737-33502-0.
- Grand, Roger. Les Cent-Jours dans l'Ouest: La Chouannerie de 1815. Perrin, 1943.
- Guillemot, Julien. Lettres à mes neveux sur la Chouannerie. Imprimerie Félix Masseaux, 1859.
- Arthur de La Borderie (dir.). Revue de Bretagne et de Vendée. t. V - Tercera sèrie (Tom XXV de la col·lecció), 1869.
- Lignereux, Aurélien. Chouans et Vendéens contre l'Empire, 1815. L'autre Guerre des Cent-Jours. París: Éditions Vendémiaire, 2015. ISBN 978-2363581877.
- Rio, Alexis-François. La Petite chouannerie ou histoire d'un collège breton sous l'Empire. París: Olivier Fulgence, Libraire, 1842.
Còmics
[modifica]- Joëlle Savey, Le postillon, Tome III, Le chant des escoliers, Glénat, 1992.