Batalla de Stampace
conquesta de Sardenya  | |||
|---|---|---|---|
  Batalla de Stampace Guerra catalanogenovesa | |||
| Tipus | batalla naval | ||
| Data | 29 desembre 1325 | ||
| Coordenades | 39° 13′ 01″ N, 9° 07′ 00″ E / 39.2169447°N,9.1166669°E | ||
| Escenari | Stampace, a l'actual Càller | ||
| Lloc | Stampace (Itàlia) | ||
| Estat | Itàlia | ||
| Resultat | Victòria de la Corona d'Aragó | ||
| Campanya | conquesta aragonesa de Sardenya | ||
| Bàndols | |||
| |||
| Comandants | |||
| |||
Conquesta (1323-1324) | |
Revoltes (1325-1326) | |
La batalla de Stampace fou un dels episodis de la conquesta aragonesa de Sardenya per Jaume el Just.
Antecedents
[modifica]El 19 de juny de 1324, es signa la capitulació, segons la qual Pisa cedeix a Jaume el Just tots els drets sobre Sardenya tret del Castel di Castro i les viles immediates de Villanova i Stampace,[1] però la signatura de la pau no dugué a la pacificació de l'illa, i el 1325 els Doria es revoltaren a Sàsser amb el suport de la República de Gènova, i Pisa fou forçada a reiniciar la guerra pels atacs de la flota de reforç del vicealmirall Bernat Sespujades,[2] i de Francesc Carròs i de Cruïlles des de Bonaria a les naus que enviava a seva ciutat,[3] i el novembre de 1325 una armada de pisans i genovesos fou preparada a Savona al comandament de Gaspar Doria.[4]
La línia política de Carròs progressivament va perdre el suport del rei, fins que Francesc Carròs i Llòria fou substituït al comandament de les forces de terra per a finals de 1325 per Ramon de Peralta.[5]
Operacions militars
[modifica]El 29 de desembre, la flota de Francesc Carròs i de Cruïlles derrotà la flota de socors de 24 galeres de Gaspar Doria,[4] que va iniciar l'atac amb cinc galeres genoveses i dues pisanes la nau de Carròs, mentre la resta de la flota es quedava en la rereguarda.[6]
Derrotada la flota de socors, els catalans es van decidir a prendre Càller, i Ramon de Peralta va atacar i prendre Stampace, massacrant la població.[7]
Conseqüències
[modifica]Amb la derrota de pisans i genovesos, i l'aixafament de la revolta dels Doria a Sàsser, els pisans van haver de cedir la darrera ciutat que conservaven en 1326,[8] poc després que la flota de Bernat Sespujades aconseguís fer que una flota genovesa que els encalçava es refugiés al port de Toló.[9]
La població local de Càller fou substituïda per catalans,[10] però la inseguretat i els atacs dels Doria feren que la vila acabés pràcticament deshabitada en 1333.[11]
Carròs no ajudà Peralta,[12] començant una dura enemistat entre els dos, fins a ser rellevats per Bernat de Boixadors i Felip de Boïl.
Els genovesos no acceptaren la pau i en 1330 esclatà la guerra entre la Corona d'Aragó i Gènova, en la qual Guillem de Cervelló i de Banyeres comandà una armada que va atacar en 1331 Mònaco i Mentone, i va assetjar Savona i la pròpia Gènova, per retirar-se després a Sardenya.[13]
Referències
[modifica]- ↑ El món urbà a la Corona d'Aragó del 1137 als decrets de nova planta. vol.2. Edicions Universitat Barcelona, 2003, p. 44. ISBN 8447527409.
- ↑ Storia di Sardegna del barone Giuseppe Manno (en italià). vol.2. Tipografia Elvetica, 1840, p. 149.
- ↑ Simonde de Sismondi, 1851, p. 239.
- ↑ 4,0 4,1 Petti Balbi, Giovanna. Governare la città : pratiche sociali e linguaggi politici a Genova in età medievale (en italià). Giovanna Petti Balbi, 2007, p. 185. ISBN 8884536049.
- ↑ Gottardi, Mario Enrico. Governare un territorio nel Regno di Sardegna. Il marchesato di Quirra. Secoli XIV-XIX (en italià). UNIVERSITÀ DEGLI STUDI DI CAGLIARI, p. 25.
- ↑ Crònica de Ramon Muntaner, Capítol CCLXXXV
- ↑ Hinojosa Montalvo, José. Jaime II y el esplendor de la Corona de Aragón (en castellà). Editorial NEREA, 2006, p. 251.
- ↑ Simonde de Sismondi, 1851, p. 241.
- ↑ Lostia, Marcello. L'ammiraglio Carroç: l'Infante d'Aragona alla conquista della Sardegna (en italià). Edizioni della Torre, 1999, p. 196. ISBN 8873433286.
- ↑ Hinojosa Montalvo, José. Jaime II y el esplendor de la Corona de Aragón (en castellà). Editorial NEREA, 2006, p. 252.
- ↑ Ferrer i Mallol, Maria Teresa. Ramon De Cardona.
- ↑ Crònica de Ramon Muntaner, Capítol CCLXXV
- ↑ Llobet i Vall-llosera, Antoni. Cataluña antigua y Cataluña moderna: obra que se trata del comercio de los catalanes de la edad media en el levante y el porvenir de Barcelona (en castellà). Imprenta de Jaime Jepús Roviralta, 1836, p. 101.
Bibliografia
[modifica]- Crònica de Ramon Muntaner
- Rovira i Virgili, Antoni. Història Nacional de Catalunya. vol.V. Edicions Pàtria, 1920.
- Simonde de Sismondi, Jean-Charles-Léonard. Storia delle repubbliche italiane del medio evo (en italià). vol.2. Tipogr., Libr. e Fonderia di caratteri Borroni e Scotti, 1851.