Batalla de la Todolella
Guerra de Successió al Regne de València | |||
---|---|---|---|
Tipus | batalla | ||
Data | 1710 | ||
Coordenades | 40° 38′ 00″ N, 0° 14′ 00″ O / 40.63333°N,0.23333°O | ||
Lloc | La Todolella | ||
Estat | Espanya | ||
Resultat | Victòria Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic | ||
Bàndols | |||
| |||
Forces | |||
|
La batalla de la Todolella fou una de les batalles de la Guerra de Successió Espanyola
Antecedents
[modifica]Després de l'expulsió dels francesos d'Alemanya, Itàlia i els Països Baixos, l'acció de la guerra passà a la península Ibèrica. El 1706, el general portuguès Marquês das Minas va envair Castella des de Portugal, arribant, fins i tot, a prendre Madrid, però aquesta fou recuperada per un exèrcit comandat per Felip de Borbó i pel duc de Berwick. El 1707, el comte de Galway va fer un altre intent de prendre Madrid, però el duc de Berwick el derrotà a la batalla d'Almansa el 25 d'abril; a partir d'aleshores, la guerra a la península va desenvolupar-se en tot un seguit d'escaramusses sense cap resultat decisiu. El 1710, els aliats van dirigir una ofensiva a la península Ibèrica, en la qual el comte de Stanhope, després de vèncer a la batalla de Monte de Torrero, es va aturar deu dies per restablir les institucions a l'Aragó.
La batalla
[modifica]La batalla suposà la victòria maulet en sagnant batalla al pont del riu Cantavella, en la que els botiflers de Morella ixeren a rebutjar els miquelets, però foren rebutjats en inferioritat numèrica.[1]
Conseqüències
[modifica]comte de Stanhope va aconseguir arribar a Madrid[2] juntament amb Carles d'Àustria, però fou obligat a rendir-se a Brihuega quan arribaren reforços de França. A partir d'aleshores, però, l'aliança antiborbònica va començar a desfer-se.
Referències
[modifica]- ↑ Francesc Carreras i Candi, Francisco Figueras Pacheco, Carlos Sarthou y Carreres, José Martinez Aloy. Geografia general del reino de Valencia (en castellà). Volum 2. Francesch Carreras y Candi, Francisco Figueras Pacheco, Carlos Sarthou y Carreres, José Martinez Aloy, Francesch Carreras y Candi, Francisco Figueras Pacheco, Carlos Sarthou y Carreres, José Martinez Aloy, p. 711.
- ↑ (castellà) Carlos E. Corona Barratech i José A. Armillas Vicente, La España de las reformas: hasta el final del reinado de Carlos IV Arxivat 2014-01-09 a Wayback Machine., v.2, p.254