La batalla del mont Gargà va ser una batalla que es va donar el 72 aC al massís que els llatins anomenaven MonsGarganus (l'actual Gargano), a l'Apulia (l'actual Pulla),[1] entre la legió romana del cònsolLuci Gel·li Publícola I i l'esclau rebel Crix,[2][3] qui, malgrat haver-se rebel·lat al costat d'Espàrtac, ara estava fent la guerra per si sol. La batalla va acabar amb una victòria romana,[1][2] encara que Espàrtac va vèncer després el cònsol, motiu pel qual no va poder aprofitar-se d'aquesta victòria.[1][2][3]
Tot va començar quan el gladiador Espàrtac (el qual, segons Apià, era gladiador per haver desertat de l'exèrcit;[4] segons Plutarc, sense cap motiu),[5] es va revoltar a Càpua i va vèncer, el 73 aC, dos pretors romans.[4][3][6] A la primavera del 72 aC, els esclaus fugats van abandonar els campaments d'hivern i van començar a moure's cap al nord.[5][6] Llavors, el Senat va enviar un parell de legions consulars sota el comandament de Luci Gel·li Publícola i Gneu Corneli Lèntul Clodià.[1][3] Per sort dels cònsols, el rebel Crix va desertar amb trenta mil homes de l'exèrcit d'Espàrtac[1][3] i va decidir fer la guerra pel seu compte. Llavors, Gel·li se'n va aprofitar, va atacar Crix al Gargano i el va vèncer.[1][2][3] No obstant això, no va poder gaudir de la seva victòria, ja que Espàrtac el va derrotar juntament amb el seu col·lega consular.[3] Finalment, el general romà Marc Licini Cras va vèncer Espàrtac el 71 aC,[7][8] vora el riu Silarus, l'actual Sele.[7][8]