Vés al contingut

Bavenita

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de mineralBavenita

Bavenita provinent de la pedrera de Venero 1, Cadalso de los Vidrios, Madrid, Espanya Modifica el valor a Wikidata
Fórmula químicaCa₄Al₂Be₂[(OH)₂ Si9O26]
EpònimBaveno Modifica el valor a Wikidata
Localitat tipusSeula mine (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Classificació
Categoriasilicats > inosilicats
Nickel-Strunz 10a ed.9.DF.25
Nickel-Strunz 9a ed.9.DF.25 Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 8a ed.VIII/D*.03 Modifica el valor a Wikidata
Dana70.5.3.1
Propietats
Sistema cristal·líortoròmbic
Hàbit cristal·lílamel·lar o vidres radiats en grups
Colorblanc, verd, rosa, marró
Exfoliacióperfecta
Fracturairregular
Duresa (Mohs)5,5
Lluïssorvítria, sedosa, nacrada
Color de la ratllablanca
Diafanitattransparent, translúcid
Densitat2,7
Piezoelectricitatfeblement pizoelèctric
Més informació
Estatus IMAmineral redefinit (Rd) i aprovat Modifica el valor a Wikidata
Codi IMAIMA2015 s.p. i IMA1962 s.p. Modifica el valor a Wikidata
SímbolBvn Modifica el valor a Wikidata
Referències[1]

La bavenita és un mineral de la classe dels silicats (inosilicats) que rep el seu nom del lloc del seu descobriment, a Baveno (Itàlia), l'any 1901.

Característiques

[modifica]

La seva duresa a l'escala de Mohs és de 5,5, i cristal·litza en el sistema ortoròmbic. És un silicat hidroxilat de calci, beril·li i alumini. L'estructura molecular és la d'un inosilicat amb cadenes múltiples de període 2, amb estructura de columna. Forma una sèrie de solució sòlida amb la bohseita (Ca₄Be₃AlSi9O25(OH)₃), en què la substitució gradual de l'alumini per beril·li va donant els diferents minerals de la sèrie.[2]

Formació i jaciments

[modifica]

Apareix formant druses en cavitats miarolítiques en granit i roques pegmatítiques associades, formades a partir de l'alteració del beril i d'altres minerals que contenen beril·li. També es pot formar en vetes d'alteració hidrotermal. Sol trobar-se associat a altres minerals com: beril, helvina, fenaquita, bertrandita, quars, epidota, estibina, albita, ortoclasa, titanita, clorita, clinozoisita o tremolita.

Referències

[modifica]
  1. «Bavenite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 12 març 2014].
  2. «Bavenite-Bohseite Series» (en anglès). Mindat. [Consulta: 12 març 2014].