Ortosa (mineral)
 Ortosa | |
|---|---|
 Ortosa procedent de Minas Gerais, Brasil | |
| Fórmula química | KAlSi₃O₈ |
| Epònim | exfoliació i ortogonal  |
| Classificació | |
| Categoria | silicats > tectosilicats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 9.FA.30 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 9.FA.30 |
| Dana | 76.1.1.1 |
| Heys | 16.3.6 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Hàbit cristal·lí | prismes curts, tabular, usualment massiu, granular, macles |
| Estructura cristal·lina | a = 8.5632(11) Å, b = 12.963(14) Å, c = 7.299(11) Å, β = 116.073(9)° |
| Grup puntual | B2/m (Classe (H-M): 2/m - Prismàtic) |
| Color | incolora, verdosa, rosa, blanca, groga, gris |
| Macles | Carlsbad, Baveno-Manebach |
| Exfoliació | és exfoliable (làmines) |
| Fractura | perfecta {001}, bona {010} |
| Tenacitat | trencadís |
| Duresa (Mohs) | 6 |
| Lluïssor | vítria, nacrada |
| Color de la ratlla | blanca |
| Diafanitat | transparent, translúcid |
| Gravetat específica | 2,563 |
| Densitat | 2,55 - 2,63 |
| Propietats òptiques | biaxial (-) |
| Índex de refracció | nα = 1,518 - 1,520 nβ = 1,522 - 1,524 nγ = 1,522 - 1,525 |
| Birefringència | δ = 0,004 a 0,005 |
| Fluorescència | pot presentar fluorescència blanca o vermella en ona curta |
| Magnetisme | no |
| Impureses comunes | Na, Fe, Ba, Rb, Ca |
| Varietats més comunes | |
| adularia | lluïsor vítria; translúcida o transparent |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1962 s.p. |
| Símbol | Or |
| Referències | [1][2][3] |
L'ortosa, ortòclasi, feldespat ortosa o espat ortosa,[4] és un mineral de la classe dels silicats (tectosilicats), del grup dels feldespats; és un feldespat potàssic classificat dins de la sèrie celsiana-ortosa. És un dels minerals formadors de les roques més abundants en l'escorça terrestre. També es coneix amb el nom de feldespat o feldespat ortosa, però aquests noms no són del tot correctes, ja que no defineixen al mineral sinó a un grup de minerals del qual l'ortosa en forma part. L'ortosa és un mineral polimorf de la kokchetavita, la microclina i la sanidina. Forma sèrie amb la hialofana (fórmula de la sèrie: (K,Ba)[Al(Si,Al)Si₂O₈] - K(AlSi₃O₈)) i amb la celsiana (fórmula de la sèrie: Ba(Al₂Si₂O₈) - K(AlSi₃O8)).[1] És un mineral metamòrfic.[5]
Etimologia
[modifica]L'ortosa va ser anomenada l'any 1801 per Rene Just Haüy, a partir dels termes grecs ortho i kalo, que signifiquen «recte» i «trencament», respectivament («trencament recte»). Això es deu a l'exfoliació característica d'aquest mineral, que és perfecta segons dos plans gairebé ortogonals entre si. El nom va ser canviat a ortòclasi l'any 1823 per Johann Friedrich August Breithaupt.[1]
Classificació
[modifica]Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'ortosa pertany a «09.FA - Tectosilicats sense H₂O zeolítica, sense anions addicionals no tetraèdrics» juntament amb els següents minerals: kaliofil·lita, kalsilita, nefelina, panunzita, trikalsilita, yoshiokaïta, megakalsilita, malinkoïta, virgilita, lisitsynita, adularia, anortoclasa, buddingtonita, celsiana, hialofana, microclina, sanidina, rubiclina, monalbita, albita, andesina, anorthita, bytownita, labradorita, oligoclasa, reedmergnerita, paracelsiana, svyatoslavita, kumdykolita, slawsonita, lisetita, banalsita, stronalsita, danburita, maleevita, pekovita, lingunita i kokchetavita.[1]
Propietats
[modifica]Estructura cristal·lina
[modifica]Com tots els feldpats, l'ortosa presenta una estructura similar a la d'aquest grup mineral. L'estructura cristal·lina dels feldespats es troba normalment en un marc aluminosilicatat, els intersticis del qual es troben omplerts per àtoms alcalins i alcalinoterris. Aquest marc aluminosilicatat consisteix en àtoms d'oxigen a les cantonades dels tetraedres.[6] Cada oxigen és el vèrtex de dos tetraedres, i cada tetraedre presenta un àtom de silici o alumini al centre (denominats T). Cada silici (Si+4) neutralitza electroestàticament els quatre oxígens del tetràedre; en el cas de l'alumini (Al+3), els oxígens no es neutralitzen, i el conjunt resta amb una càrrega negativa. El balanç de càrregues és llavors mantingut per l'entrada d'àtoms de grans dimensions (denominats M) dins dels intersticis.[6] Com a conseqüència de que hi ha un interstici per cada quatre tetràedres i els intersticis solen estar ocupats, la fórmula ideal dels feldespats és MT₄O₈. Per als àtoms M monovalents (com ara sodi o potassi), un dels àtoms T és alumini; per a àtoms divalents M (com calci o bari), dos dels àtoms T són alumini.[6]
Color
[modifica]El color característic de l'ortosa és el rosa carn, més o menys intens, però també pot ser blanca, grisa, vermellosa o, més rarament, groga o blava.
Varietats
[modifica]La varietat més comuna de l'ortosa és l'adulària. Aquesta és una varietat més ordenada de baixa temperatura de l'ortosa o parcialment desordenada de la microclina. És típica dels massissos alpins.[7] Es caracteritza per la seva brillantor, més vítria que la de l'ortosa, i per ser translúcida (i fins i tot transparent). Pot presentar, a més, inclusions d'altres minerals alpins, com clorita, hematites, rútil, actinolita, etc. Cristal·litza a temperatures inusualment baixes, en venes hidrotermals, el que fa difícil d'apreciar en quin sistema cristal·litza. Aquestes propietats la fan apta per a la talla i la confecció de caboixons. Es va descriure per primera vegada a les muntanyes Adula de Suïssa. La valencianita és un tipus d'adulària que es troba a la mina Valenciana (Guanajuato, Mèxic).
L'aglaurita és una varietat que presenta reflexions de color blau; va ser descrita originalment a Teplitz, Bohèmia, República Txeca.[8] L'ortosa arsènica, és una varietat estretament relacionada amb la filatovita, l'anàleg d'arsènic de l'ortosa; ha estat descrita al volcà Tolbàtxik, a Kamchatka.[9] La delawarita és una varietat de l'ortosa amb lluïssor nacrada.[10]
-
Adulària, procedència desconeguda -
Adulària, procedent de Suïssa
Paragènesi
[modifica]Tant l'ortosa com l'adularia s'associen als altres minerals que formen el granit, és a dir, el quars (cristall de roca, fumat o ametista) i la mica moscovita, encara que també a molts altres com l'andalusita, l'epidot, l'actinolita, el beril, la turmalina o l'albita.
L'ortosa apareix en forma de grans arrodonits o en seccions de cristalls ben formats. Quan cristal·litza ho fa en prismes columnars, de vegades de grans dimensions, que fins i tot es poden arribar a mesurar en tones de pes. Són comuns les macles (agregats geomètrics) de dos vidres i, entre elles, les més habituals són les de Baveno-Manebach, en els cristalls prismàtics, i la de Carlsbad, formada per dos cristalls tabulars.
Localització
[modifica]L'ortosa és feldespat comú, formador de granits, pegmatites granítiques i sienites. També es troba en cavitats en basalts, en roques metamòrfiques d'alt grau, i com a resultat d'alteració potàssica hidrotermal.[3]
Referències
[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 «Orthoclase». Mindat. [Consulta: 11 agost 2013].
- ↑ «Orthoclase Mineral Data». Webmineral. [Consulta: 11 agost 2013].
- ↑ 3,0 3,1 «Orthoclase». Handbook of Mineralogy. [Consulta: 18 agost 2016].
- ↑ «Ortòclasi». DICCIONARI DE GEOLOGIA (IEC). [Consulta: 17 agost 2016].
- ↑ «Ortosa» (en castellà). Minerales web. [Consulta: 27 gener 2022].
- ↑ 6,0 6,1 6,2 Smith, Joseph V.; Brown, William L. Feldspar Minerals: Volume 1 Crystal Structures, Physical, Chemical, and Microtextural Properties (en anglès). Alemanya: Springer, 1988, p. 2308. ISBN 978-3-642-72596-8.
- ↑ «Adularia». Mindat. [Consulta: 18 agost 2016].
- ↑ «Aglaurite». Mindat. [Consulta: 18 agost 2016].
- ↑ «Arsenian orthoclase». Mindat. [Consulta: 18 agost 2016].
- ↑ «Delawarite». Mindat. [Consulta: 18 agost 2016].