Bec de serra mitjà
Mergus serrator  | |
|---|---|
.jpg) | |
| Dades | |
| Pes | 72 g 1,135 kg 908 g |
| Envergadura | 0,87 m |
| Estat de conservació | |
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 22680485 |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Anseriformes |
| Família | Anatidae |
| Tribu | Mergini |
| Gènere | Mergus |
| Espècie | Mergus serrator Linnaeus, 1758 |
| Nomenclatura | |
| Sinònims | |
| Distribució | |
.svg){kind=icon}
El bec de serra mitjà o ànnera/àneda peixatera[1] (Mergus serrator) és un ànec marí de règim alimentari piscívor.
Morfologia
[modifica]- Fa 58-60 cm de longitud total i 67-82 cm d'envergadura alar.
- El mascle té el cap de color verd amb una trossa característica, el coll amb franja blanca, el pit terrós i els flancs grisos.
- Bec, ulls i potes vermells.[2]
- Té el bec molt allargat i proveït de petits denticles que faciliten la captura dels peixos evitant que rellisquin i s'escapin.
- En vol s'observen les ales fosques a la part distal i amb blanc abundant travessat per dues línies negres a la part proximal.
- La femella té el cap amb trossa i coll terrosos, flancs grisos, i una ampla zona grisa a les ales en vol.
Subespècies
[modifica]- Mergus serrator schioleri
- Mergus serrator serrator
Reproducció
[modifica]Nia en matolls i roques, prop de llacs i rius o a la tundra.
Alimentació
[modifica]És capaç de cabussar-se i nedar sota l'aigua per enxampar peixets, insectes aquàtics, crustacis i granotes.
Hàbitat
[modifica]Es troba en badies i llacunes salabroses i en salines.
Distribució geogràfica
[modifica]Viu a Nord-amèrica, Groenlàndia i Euràsia. Hiverna regularment al Delta de l'Ebre, a Mallorca, i és molt rar a la resta dels Països Catalans, on es pot considerar accidental.
Costums
[modifica]Als Països Catalans és un ocell hivernant (de novembre a abril) que també pot observar-se en pas. La població total d'hivernants hi deu voltar a l'entorn de només uns 100 individus.[3]
Referències
[modifica]- ↑ http://ibdigital.uib.es/greenstone/collect/monografiesHistoriaNaturalVolums/index/assoc/Monograf/ies_SHNB/_2016_vo/l024.dir/Monografies_SHNB_2016_vol024.pdf Arxivat 2018-02-01 a Wayback Machine.
- ↑ Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona, 1987, plana 31. ISBN 84-315-0434-X
- ↑ Llorente, Gustavo: Els vertebrats de les zones humides dels Països Catalans. Editorial Pòrtic, S.A. Col·lecció Conèixer La Natura, núm. 6, planes 94-95. Desembre del 1988, Barcelona. ISBN 84-7306-354-6
