Bec de serra mitjà

	En altres projectes de Wikimedia:
Commons	Commons (Galeria)
Commons	Commons (Categoria)
Viquiespècies	Viquiespècies

Bec de serra mitjà
Mergus serrator
	;
Dades
Pes	72 g ; 1,135 kg ; 908 g
Envergadura	0,87 m
Estat de conservació
	Risc mínim
UICN	22680485
Taxonomia
Superregne	Holozoa
Regne	Animalia
Fílum	Chordata
Classe	Aves
Ordre	Anseriformes
Família	Anatidae
Tribu	Mergini
Gènere	Mergus
Espècie	Mergus serrator ; Linnaeus, 1758
Nomenclatura
Sinònims	Merganser serrator
Distribució
	; Distribució geogràfica del bec de serra mitjà: groc (estiu), blau (hivern) i verd (tot l'any).

El bec de serra mitjà o ànnera/àneda peixatera^[1] (Mergus serrator) és un ànec marí de règim alimentari piscívor.

Morfologia

Fa 58-60 cm de longitud total i 67-82 cm d'envergadura alar.
El mascle té el cap de color verd amb una trossa característica, el coll amb franja blanca, el pit terrós i els flancs grisos.
Bec, ulls i potes vermells.^[2]
Té el bec molt allargat i proveït de petits denticles que faciliten la captura dels peixos evitant que rellisquin i s'escapin.
En vol s'observen les ales fosques a la part distal i amb blanc abundant travessat per dues línies negres a la part proximal.
La femella té el cap amb trossa i coll terrosos, flancs grisos, i una ampla zona grisa a les ales en vol.

Subespècies

Mergus serrator schioleri
Mergus serrator serrator

Reproducció

Nia en matolls i roques, prop de llacs i rius o a la tundra.

Alimentació

És capaç de cabussar-se i nedar sota l'aigua per enxampar peixets, insectes aquàtics, crustacis i granotes.

Hàbitat

Es troba en badies i llacunes salabroses i en salines.

Distribució geogràfica

Viu a Nord-amèrica, Groenlàndia i Euràsia. Hiverna regularment al Delta de l'Ebre, a Mallorca, i és molt rar a la resta dels Països Catalans, on es pot considerar accidental.

Costums

Als Països Catalans és un ocell hivernant (de novembre a abril) que també pot observar-se en pas. La població total d'hivernants hi deu voltar a l'entorn de només uns 100 individus.^[3]

Referències

↑ ^{[enllaç sense format]} http://ibdigital.uib.es/greenstone/collect/monografiesHistoriaNaturalVolums/index/assoc/Monograf/ies_SHNB/_2016_vo/l024.dir/Monografies_SHNB_2016_vol024.pdf Arxivat 2018-02-01 a Wayback Machine.
↑ Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona, 1987, plana 31. ISBN 84-315-0434-X
↑ Llorente, Gustavo: Els vertebrats de les zones humides dels Països Catalans. Editorial Pòrtic, S.A. Col·lecció Conèixer La Natura, núm. 6, planes 94-95. Desembre del 1988, Barcelona. ISBN 84-7306-354-6

Enllaços externs

Estudi de la població d'aquest ànec al Principat de Catalunya. (català)
Informació sobre la població d'aquest ànec a Portugal. (portuguès)
Fotografies i enregistraments sonors d'aquest ocell. (anglès)
Descripció i hàbitat d'aquesta espècie. (francès)
Taxonomia d'aquest ocell. (anglès)

[1] {[enllaç sense format]} http://ibdigital.uib.es/greenstone/collect/monografiesHistoriaNaturalVolums/index/assoc/Monograf/ies_SHNB/_2016_vo/l024.dir/Monografies_SHNB_2016_vol024.pdf Arxivat 2018-02-01 a Wayback Machine.

[2] Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona, 1987, plana 31. ISBN 84-315-0434-X

[3] Llorente, Gustavo: Els vertebrats de les zones humides dels Països Catalans. Editorial Pòrtic, S.A. Col·lecció Conèixer La Natura, núm. 6, planes 94-95. Desembre del 1988, Barcelona. ISBN 84-7306-354-6

[1]

[2]

[3]