Becenc blanc
Leccinum cyaneobasileucum var. cyaneobasileucum  | |
|---|---|
 | |
| Taxonomia | |
| Superregne | Eukaryota |
| Regne | Fungi |
| Classe | Agaricomycetes |
| Ordre | Boletales |
| Família | Boletaceae |
| Gènere | Leccinum |
| Espècie | Leccinum cyaneobasileucum |
| Varietat | Leccinum cyaneobasileucum var. cyaneobasileucum Lannoy i Estadès, 1991 |
.svg){kind=icon}
El becenc blanc (Leccinum cyaneobasileucum var. cyaneobasileucum)[1] és un molleró molt poc citat, del grup dels mollerons becencs, els mollerons que creixen vora bedolls.
Taxonomia
[modifica]Gilbert Lannoy i Alain Estadès varen descriure Leccinum cyaneobasileucum l'any 1991,[2] un becenc de barret blanc. Posteriorment, el mateix any, els mateixos autors varen descriure Leccinum brunneogriseolum,[3] un becenc de barret bru grisenc a bru pàl·lid. Finalment, els mateixos autors, van combinar aquesta darrera espècie com a varietat de la primera: Leccinum cyaneobasileucum var. brunneogriseolum (Lannoy & Estadès) Lannoy & Estadès[4]
La forma blanca és relativament rara mentre la forma brunenca és la més corrent.[5] Henk den Bakker i Machiel Noordeloos[6] consideren que es tracta de la mateixa espècie, però el nom de la forma blanca té precedència. Certs autors[7] però, segueixen considerant ambdós taxons com a varietats de L. cyaneobasileucum.
La forma blanca, (Leccinum cyaneobasileucum var. cyaneobasileucum) s'anomena becenc blanc, mentre la forma bruna és el becenc bru grisenc (Leccinum cyaneobasileucum var. brunneogriseolum)
Iconografia
[modifica]Jose Antonio Muñoz, Boletus s.l. (2005): 96[8]
Geofrey Kibby, British Boletes (2013): Fig 97[5]
Descripció
[modifica][5][9][10][8]Bolets de gregaris a solitaris; de mida mitjana a, el més corrent, gran; barret de 5-8 cm de diàmetre, de jove hemisfèric i ben aviat convex-pulvinat; carnós; marge lleugerament excedent, fins a 1 mm; superfície mat, seca però enganxosa a lleugerament greixosa, finament tomentosa esquamulosa, blanca, immutable al frec.
Tubs adnats, blancs a gris pàl·lid; porus persistentment arrodonits, no angulars, concolors amb els tubs, brunencs al frec.
Cama 7-11 × 1-2.5 cm, sempre més llarg que el diàmetre del barret, esvelta, central, sòlida, fibrosa, ferma, seca, recte a sinuosa, cilíndrica a lleugerament inflada al peu; superfície totalment ornamentada per petits aspres blancs, disposats de manera molt densa, confluents i deprimits, que gairebé no deixen veure el color de la superfície de la cama i que li donen l'aspecte d'un vellut llanós, més evident cap el peu; amb taques o matisos de blau a aiguamarina en el peu o just sota el còrtex; miceli basal blanquinós.
Carn ferma i dura quan és jove, més tard molla i finalment blana al barret, fibrosa a la cama; blanquinosa, pot decolorar a rosa, amb taques o matisos de blau a aiguamarina cap al peu o cap a les zones perifèriques de la meitat inferior de la cama, tendeixen a fer-se més evidents després del tallar-la; inalterable quan s'exposa a l'aire; olor indistinta, tast suau.
Hàbitat
[modifica][8][5]Estableix micorrizes amb bedolls (Betula pendula); en sòls preferentment àcids; des de finals d'estiu a principis de tardor;
Distribució
[modifica][11]Poc comú en molta part d'Europa, rar a Escandinàvia (excloent Dinamarca), s'ha citat d'Espanya, França i Itàlia. De Catalunya tan sols s'ha recol·lectat a Rupit.
Espècies semblants
[modifica][6] Es reconeix al camp pel color blanc del barret i la superfície cotonosa de la cama, on els aspres, densos i confluents, gairebé no deixen veure la superfície de la cama.[6][7] Al camp es pot confondre amb el becenc blanc de mollera (Leccinum holopus), del que només es pot diferenciar per anàlisis microscòpica de les espores i la cutícula.
Comestibilitat
[modifica]Comestible; com totes les espècies del gènere Leccinum cal considerar-les com a comestibles mediocres. Es recomanable descartar la cama. Causen problemes gastrointestinals si es mengen crus o mal cuinats.
Analítica
[modifica]- Porus 30% NH4 OH +: bru feruginós
- Superfície del barret i cama 30% KOH +: roig vinós
- Carn FeSO4 +: Aiguamarina pàl·lid
Referències
[modifica]- ↑ Gràcia, Enric. La Clau dels Bolets: Identifica'ls de la mà d'Enric Gràcia, Vol. I, p:137. El Papiol: efadós, 2021.
- ↑ Lannoy, Gilbert; Estadès, Alain «Contribution à l'étude du genre Leccinum S. F. Gray - 1 - Étude de L. variicolor, oxydabile et de quelques satellites, formes et variétés». Documents Mycologiques. Société mycologique du nord de la France, 21(no. 81), 1991, pàg. 11-26; 23.
- ↑ Lannoy, Gilbert; Estadès, Alain «Contribution a l’etude du genre Leccinum S. F. Gray - 2. Etude de Leccinum brunneogriseolum sp. nov., L. pulchrum sp. nov. et L. umbrinoides (note)». Documents Mycologiques, 21 (82), 1991, pàg. 1-6; 1.
- ↑ Lannoy, Gilbert; Estadès, Alain «Corrigenda à l’article « Leccinum duriusculum f. tenerum, f. nov. »». Bulletin de la Société Mycologique de France, 123(1), (2008) [2007], pàg. 45-47; 45.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 Kibby, Geoffrey. British Boletes with keys to species (en anglès). 6 ed. G. Kibby, 2013, p. 72.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 Bakker, Henk den; Noordeloos; Machiel «A revision of European species of Leccinum Gray and notes on extralimital species». Persoonia - Molecular Phylogeny and Evolution of Fungi, 18(4), 2005, pàg. 511–587.
- ↑ 7,0 7,1 Noordeloos, Machiel E; den Bakker, Henk C; van der Linde, Sietse; Verbeken, Annemieke; Nuytinck, Jorinde «Flora Agaricina Neerlandica Volum 7 Boletales & Russulales». Flora Agaricina Neerlandica. Edizioni Candusso, pàg. 632.
- ↑ 8,0 8,1 8,2 8,3 Muñoz, José Antonio. Boletus s.l: excl. Xerocomus: Strobilomycetaceae, Gyroporaceae, Gyrodontaceae, Suillaceae, Boletaceae. Alassio [Italy]: Candusso, 2005. ISBN 978-88-901057-6-0.
- ↑ Laessøe, Thomas; Petersen, Jens H. Fungi of temperate Europe. Princeton Oxford: Princeton University Press, 2019. ISBN 978-0-691-18037-3.
- ↑ Knudsen, Henning; Vesterholt, Jan. Funga Nordica: agaricoid, boletoid and cyphelloid genera. Copenhagen: Nordsvamp, 2008. ISBN 978-87-983961-3-0.
- ↑ Llistosella, Jaume. «Mòdul Fongs. Banc de Dades de Biodiversitat de Catalunya». Generalitat de Catalunya i Universitat de Barcelona..