Vés al contingut

Becenc bru grisenc

Afegeix enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquest article tracta sobre la varietat Leccinum cyaneobasileucum var. brunneogriseolum, la forma més corrent de l'espècie Leccinum cyaneobasileucum. Els detalls referents a aquesta espècie els trobareu a Leccinum cyaneobasileucum var. cyaneobasileucum.
Infotaula d'ésser viuBecenc bru grisenc
Leccinum cyaneobasileucum var. brunneogriseolum Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneEukaryota
RegneFungi
ClasseAgaricomycetes
OrdreBoletales
FamíliaBoletaceae
GènereLeccinum
EspècieLeccinum cyaneobasileucum
VarietatLeccinum cyaneobasileucum var. brunneogriseolum Modifica el valor a Wikidata
Lannoy i Estadès, 2008
Nomenclatura
BasiònimLeccinum brunneogriseolum Modifica el valor a Wikidata
Detall de la coloració verd blavosa de la carn del becenc bru grisenc (Leccinum cyaneobasileucum var. brunneogriseolum)

El becenc bru grisenc (Leccinum cyaneobasileucum var. brunneogriseolum)[1] és un molleró poc citat, del grup dels mollerons becencs, els mollerons que creixen vora bedolls.

Taxonomia

[modifica]

Gilbert Lannoy i Alain Estadès varen descriure Leccinum cyaneobasileucum l'any 1991,[2] un becenc de barret blanc. Posteriorment, el mateix any, els mateixos autors varen descriure Leccinum brunneogriseolum,[3] un becenc de barret bru grisenc a bru pàl·lid. Finalment, els mateixos autors, van combinar aquesta darrera espècie com a varietat de la primera: Leccinum cyaneobasileucum var. brunneogriseolum (Lannoy & Estadès) Lannoy & Estadès[4]

La forma blanca és relativament rara mentre la forma brunenca és la més corrent.[5] Henk den Bakker i Machiel Noordeloos[6] consideren que es tracta de la mateixa espècie, però el nom de la forma blanca té precedència. Certs autors[7] però, segueixen considerant ambdós taxons com a varietats de L. cyaneobasileucum. en aquest cas .

El nom de becenc bru grisenc es refereix a la forma d'aquest color (Leccinum cyaneobasileucum var. brunneogriseolum), la forma més corrent, mentre la forma blanca, (Leccinum cyaneobasileucum var. cyaneobasileucum) s'anomena becenc blanc.

Iconografia

[modifica]

Gelardi, Matteo & Costanzo, Federica. (2021): Fig. 2-5[8]

Assyov, Boris. Boletales.com.(2024)[9]

Jose Antonio Muñoz, Boletus s.l. (2005): 96[10]

Descripció

[modifica]

[5][11][12][10]Bolets de mida mitjana a, el més corrent, gran; barret de 6-10 de diàmetre, de jove hemisfèric i ben aviat convex-pulvinat; carnós; marge lleugerament excedent, fins a 1 mm; superfície mat, seca però enganxosa a lleugerament greixosa i polida amb temps humit, bru grisenca, immutable al frec.

Porus persistentment arrodonits, no angulars, concolors amb els tubs, brunencs al frec.

Cama 12-18 × 1-3 cm, sempre més llarg que el diàmetre del barret, esvelt, central, sòlid, fibrós, ferm, sec, recte a sinuós , cilíndrica a lleugerament inflat al peu; superfície totalment ornamentada per petits aspres concolors, disposats de manera molt densa, confluents i deprimits, que li donen l'aspecte d'un vellut llanós, més evident cap el peu; de beix a ocraci molt pàl·lid, uniforme, amb taques o matisos de blau a aiguamarina en el peu o just sota el còrtex; miceli basal blanquinós.

Carn ferma i dura quan és jove, més tard molla i finalment blana al barret, fibrosa a la cama; blanquinosa, amb taques o matisos de blau a aiguamarina a la base de la cama o cap a les zones perifèriques de la meitat inferior de la cama, tendeixen a fer-se més evidents després del tallar-la; inalterable quan s'exposa a l'aire; olor indistinta, tast suau.

Hàbitat

[modifica]

[10][5]Estableix micorrizes amb bedolls (Betula pendula); en sòls preferentment àcids; des de finals d'estiu a principis de tardor;

Distribució

[modifica]

[13]Relativament comú en molta part d'Europa, rar a Escandinàvia (excloent Dinamarca), s'ha citat d'Espanya, França i Itàlia. De Catalunya tan sols s'ha recol·lectat a Rupit.

Espècies semblants

[modifica]

[6] Es reconeix al camp ppel color bru grisenc mat del barret i la superfície cotonosa de la cama, on els aspres, densos i confluents, gairebé no deixen veure la superfície de la cama.[6] S'ha confós amb el becenc (Leccinum scabrum). Aquest, un cop tallem la carn, és de color immutable o amb lleugers matisos rosats, però sense cap matís blau verdós

Comestibilitat

[modifica]

Comestible; com totes les espècies del gènere Leccinum cal considerar-les com a comestibles mediocres. Es recomanable descartar la cama. Causen problemes gastrointestinals si es mengen crus o mal cuinats.

Analítica

[modifica]

[8][10]

  • Porus 30% NH4 OH +: bru feruginós
  • Superfície del barret i cama 30% KOH +: roig vinós
  • Carn FeSO4 +: Aiguamarina pàl·lid

Referències

[modifica]
  1. ↑ Gràcia, Enric. La Clau dels Bolets: Identifica'ls de la mà d'Enric Gràcia, Vol. I, p:137. El Papiol: efadós, 2021. 
  2. ↑ Lannoy, Gilbert; Estadès, Alain «Contribution à l'étude du genre Leccinum S. F. Gray - 1 - Étude de L. variicolor, oxydabile et de quelques satellites, formes et variétés». Documents Mycologiques. Société mycologique du nord de la France, 21(no. 81), 1991, pàg. 11-26; 23.
  3. ↑ Lannoy, Gilbert; Estadès, Alain «Contribution a l’etude du genre Leccinum S. F. Gray - 2. Etude de Leccinum brunneogriseolum sp. nov., L. pulchrum sp. nov. et L. umbrinoides (note)». Documents Mycologiques, 21 (82), 1991, pàg. 1-6; 1.
  4. ↑ Lannoy, Gilbert; Estadès, Alain «Corrigenda à l’article « Leccinum duriusculum f. tenerum, f. nov. »». Bulletin de la Société Mycologique de France, 123(1), (2008) [2007], pàg. 45-47; 45.
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 Kibby, Geoffrey. British Boletes with keys to species (en anglès). 6 ed. G. Kibby, 2013, p. 72. 
  6. ↑ 6,0 6,1 6,2 Bakker, Henk den; Noordeloos; Machiel «A revision of European species of Leccinum Gray and notes on extralimital species». Persoonia - Molecular Phylogeny and Evolution of Fungi, 18(4), 2005, pàg. 511–587.
  7. ↑ Noordeloos, Machiel E; den Bakker, Henk C; van der Linde, Sietse; Verbeken, Annemieke; Nuytinck, Jorinde «Flora Agaricina Neerlandica Volum 7 Boletales & Russulales». Flora Agaricina Neerlandica. Edizioni Candusso, pàg. 632.
  8. ↑ 8,0 8,1 Gelardi, Matteo; Costanzo, Federica «Morphological and molecular confirmation for the southernmost Italian record of Leccinum cyaneobasileucum var. brunneogriseolum (Boletaceae, Boletales).». Rivista micologica romana, Bollettino dell'Associazione Micologica Ecologica Romana, 1, 2021, pàg. 3-26.
  9. ↑ Assyov, Boris. «Leccinum cyanobasileucum». Boletales.com. Boris Assyov, 2024.
  10. ↑ 10,0 10,1 10,2 10,3 Muñoz, José Antonio. Boletus s.l: excl. Xerocomus: Strobilomycetaceae, Gyroporaceae, Gyrodontaceae, Suillaceae, Boletaceae. Alassio [Italy]: Candusso, 2005. ISBN 978-88-901057-6-0. 
  11. ↑ Laessøe, Thomas; Petersen, Jens H. Fungi of temperate Europe. Princeton Oxford: Princeton University Press, 2019. ISBN 978-0-691-18037-3. 
  12. ↑ Knudsen, Henning; Vesterholt, Jan. Funga Nordica: agaricoid, boletoid and cyphelloid genera. Copenhagen: Nordsvamp, 2008. ISBN 978-87-983961-3-0. 
  13. ↑ Llistosella, Jaume. «Mòdul Fongs. Banc de Dades de Biodiversitat de Catalunya». Generalitat de Catalunya i Universitat de Barcelona..
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Becenc_bru_grisenc&oldid=34101440»