Behoïta
Behoïta | |
---|---|
Fórmula química | Be(OH)₂ |
Epònim | beril·li, anió hidròxid i composició química |
Localitat tipus | Pegmatita de Rode Ranch, Comtat de Llano, Texas, Estats Units |
Classificació | |
Categoria | òxids |
Nickel-Strunz 10a ed. | 4.FA.05a |
Nickel-Strunz 9a ed. | 4.FA.05a |
Dana | 6.2.2.1 |
Heys | 7.4.2 |
Propietats | |
Sistema cristal·lí | ortoròmbic |
Estructura cristal·lina | a = 4,62Å; b = 7,05Å; c = 4,55Å; |
Grup puntual | 2 2 2 - disfenoide |
Grup espacial | grup espacial 19 |
Color | color blanc o és incolor, rarament rosa clar a gris clar. Pot presentar colors d'interferència anòmals blaus o marrons anòmals en llum transmesa. |
Macles | probablement macles polisintètiques, observades òpticament |
Fractura | concoidal |
Duresa (Mohs) | 4 |
Lluïssor | vítria, grassa, mat |
Color de la ratlla | blanc |
Diafanitat | translúcida, opaca |
Densitat | 1,92 g/cm³ (mesurada); 1,93 g/cm³ (calculada) |
Propietats òptiques | biaxial (-) |
Índex de refracció | nα = 1,533 nβ = 1,544 nγ = 1,548 |
Birefringència | δ = 0,015 |
Angle 2V | mesurat: 82°, calculat: 60° |
Dispersió òptica | r < v, forta |
Més informació | |
Estatus IMA | aprovat |
Codi IMA | IMA1969-031 |
Símbol | Beh |
Referències | [1] |
La behoïta és un mineral de la classe dels òxids. S'anomena així pel seu contingut en beril·li i hidròxid (composició química). És un polimorf de la clinobehoïta.
Característiques
[modifica]La behoïta és un element químic de fórmula química Be(OH)₂. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 4. Presenta color blanc o és incolor, rarament rosa clar a gris clar. Pot presentar colors d'interferència anòmals blaus o marrons anòmals en llum transmesa.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la behoïta pertany a «04.FA: Hidròxids amb OH, sense H2O; tetraedres que comparetixen vèrtex» juntament amb els següents minerals: ashoverita, clinobehoïta, sweetita i wulfingita.
Formació i jaciments
[modifica]S'ha descrit en pegmatites granítiques com a producte d'alteració de la gadolinita (a Texas, EUA);[2][3] també s'ha descrit en tufs volcànics alterats (Utah, EUA) i en vetes pegmatítiques i cavitats miarolítiques en sienites nefelíniques (al Mont Saint-Hilaire, Canadà). S'ha descrit associada a gadolinita, bastnäsita, tengerita, quars, albita, microclina, montmoril·lonita, fluorita i calcita.[3]
S'ha trobar a les següents localitats: Texas i Utah (EUA); Mont Saint-Hilaire (Quebec) i a la pedrera Saga (Tvedalen, Noruega).[3]