Sweetita
 Sweetita | |
|---|---|
| Fórmula química | Zn(OH)₂ |
| Epònim | Jessie May Sweet  |
| Descobridor | Stephen A. Rust (en)  |
| Localitat tipus | Pedrera Milltown, Milltown, Ashover, Derbyshire, Anglaterra, Regne Unit |
| Classificació | |
| Categoria | òxids |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 4.FA.10 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 4.FA.10 |
| Dana | 6.2.9.1 |
| Heys | 7.5.2 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | tetragonal |
| Estructura cristal·lina | a = 8,22Å; c = 14,34Å; |
| Color | blanc |
| Lluïssor | vítria |
| Color de la ratlla | blanc |
| Diafanitat | transparent |
| Densitat | 3,33 g/cm³ (mesurada); 3,41 g/cm³ (calculada) |
| Propietats òptiques | uniaxial (-) |
| Índex de refracció | nω = 1,635 nε = 1,628 |
| Birefringència | δ = 0,007 |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1983-011 |
| Any d'aprovació | 1983 |
| Símbol | Sw |
| Referències | [1] |
La sweetita és un mineral de la classe dels òxids. Anomenat així per Jessie May Sweet, conservador de minerals del British Museum.
Característiques
[modifica]La sweetita és un òxid de fórmula química Zn(OH)₂. Cristal·litza en el sistema tetragonal. Segons la classificació de Nickel-Strunz, la sweetita pertany a «04.FA: Hidròxids amb OH, sense H2O; tetraedres que comparetixen vèrtex» juntament amb els següents minerals: ashoverita, behoïta, wülfingita i clinobehoïta.
Formació i jaciments
[modifica]S'ha descrit en vetes oxidades en calcàries, associat amb galena, ashoverita, wülfingita, anglesita, cerussita, hidrocerussita, litargiri, fluorita, palygorskita i calcita. S'ha descrit a Alemanya, Tunísia i el Regne Unit.[2]
Referències
[modifica]- ↑ «Sweetite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 novembre 2015].
- ↑ Barthelmy, Dave. «Sweetite Mineral Data». [Consulta: 12 abril 2018].