Bembrops macromma
| Estat de conservació | |
|---|---|
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 190072  |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Actinopteri |
| Ordre | Perciformes |
| Família | Percophidae |
| Gènere | Bembrops |
| Espècie | Bembrops macromma (Ginsburg, 1955)[1][2][3][4][5] |
.svg){kind=icon}
Bembrops macromma és una espècie de peix de la família dels percòfids i de l'ordre dels perciformes.[6]
Etimologia
[modifica]Bembrops prové dels mots grecs bembras, -ados (una mena d'anxova) i ops (aparença),[7] mentre que macromma deriva de les paraules gregues makros (gran) i omos (espatlla).[8]
Descripció
[modifica]Fa 23,2 cm de llargària màxima. 6 espines i 14-15 radis tous a l'aleta dorsal i 17-18 radis tous a l'anal. Aleta caudal truncada i amb una pigmentació de color gris fosc al llarg de tota la vora posterior. Aletes pectorals punxegudes. La segona espina de la primera aleta dorsal és perllongada. 7 radis branquiòstegs. La línia lateral, amb 54- 64 escates, davalla gradualment a la zona ventral, assoleix el seu punt més baix a l'altura de la base de les aletes pectorals i es troba separada de l'origen de la primera aleta dorsal per 3-5 fileres d'escates, de l'origen de l'aleta anal per 5-7 i de la inserció de l'aleta anal per dos o tres. Absència d'escates en una petita àrea a la part davantera dels ulls. Musell relativament curt i amb escates als costats laterals i dorsal. La mandíbula superior s'estén per darrere del marge anterior dels ulls i arriba gairebé fins a la línia mitjana. Mandíbula inferior més allargada que no pas la superior. Les dents de les mandíbules, del vòmer i dels palatins són vil·liformes.[9][10][8]
Alimentació
[modifica]El seu nivell tròfic és de 3,65.[11]
Hàbitat i distribució geogràfica
[modifica]És un peix marí, batidemersal (entre 150 i 550 m de fondària, normalment a partir dels 250),[9] el qual viu al golf de Mèxic i el mar Carib:[12] Antigua i Barbuda,[9][13] Colòmbia,[9][14] Cuba,[15][16] Jamaica,[9][17] Nicaragua[9][18] i Puerto Rico.[19][9][20][4][8][21]
Observacions
[modifica]És inofensiu per als humans.[8]
Referències
[modifica]- ↑ Steindachner, F., 1876. Ichthyologische Beiträge (V). (Subtitles i-v.). Sitzungsber. Akad. Wiss. Wien, v. 74 (1. Abth.): 49-240, Pls. 1-15. «Enllaç». Arxivat de l'original el 2016-03-03. [Consulta: 12 maig 2013].
- ↑ uBio (anglès)
- ↑ Ginsburg, I., 1955. Fishes of the family Percophididae from the coasts of eastern United States and the West Indies, with descriptions of four new species. Proceedings of the United States National Museum. V. 104 (núm. 3347): 623-639. «Enllaç».
- ↑ 4,0 4,1 Catalogue of Life (anglès)
- ↑ uBio (anglès)
- ↑ The Taxonomicon (anglès)
- ↑ Romero, P., 2002. An etymological dictionary of taxonomy. Madrid (Espanya).
- ↑ 8,0 8,1 8,2 8,3 FishBase (anglès)
- ↑ 9,0 9,1 9,2 9,3 9,4 9,5 9,6 Das, M. K. i J. S. Nelson, 1996. Revision of the percophid genus Bembrops (Actinopterygii: Perciformes). Bull. Mar. Sci. 59 (1): 9-44. Pàg. 34, fig. 12.
- ↑ McEachran, J. D. i J. D. Fechhelm, 2005. Fishes of the Gulf of Mexico. Vol. 2: Scorpaeniformes to Tetraodontiformes. University of Texas Press, Austin. i-viii +1-1004. Pàg. 566. «Enllaç».
- ↑ Sea Around Us (anglès)
- ↑ Species in Caribbean Sea - FishBase (anglès)
- ↑ All fishes of Antigua and Barbuda - FishBase (anglès)
- ↑ All fishes of Colombia - FishBase (anglès)
- ↑ Claro, R. i L.R. Parenti, 2001. The marine ichthyofauna of Cuba. P. 21-57. A: Claro, R., K.C. Lindeman i L.R. Parenti (eds). Ecology of the marine fishes of Cuba. Smithsonian Institution Press, Washington i Londres. 253 p. Pàg. 51.
- ↑ All fishes of Cuba - FishBase Arxivat 2015-09-24 a Wayback Machine. (anglès)
- ↑ All fishes of Jamaica - FishBase[Enllaç no actiu] (anglès)
- ↑ All fishes of Nicaragua - FishBase (anglès)
- ↑ All fishes of Puerto Rico - FishBase (anglès)
- ↑ Thompson, B. A. i R. D. Suttkus, 1998. A review of western north Atlantic species of Bembrops, with descriptions of three new species, and additional comments on two eastern Atlantic species (Pisces: Percophidae). Proc. Biol. Soc. Wash. 111(4):954-985. «Enllaç».
- ↑ GBIF (anglès)
Bibliografia
[modifica]- Divisió de Peixos de la Smithsonian Institution. Base de dades de la col·lecció de peixos del Museu Nacional d'Història Natural (en anglès). Smithsonian Institution, 2001.
- Anònim, 2002. Base de dades de la col·lecció de peixos del American Museum of Natural History. American Museum of Natural History, Central Park West, NY 10024-5192, els Estats Units.
- Wu, H.L., K.-T. Shao i C.F. Lai (eds.), 1999. Latin-Chinese dictionary of fishes names. The Sueichan Press, Taiwan. 1.028 pàgines.