Vés al contingut

Benedek Jancsó

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquest article o secció necessita millorar una traducció deficient.
Podeu col·laborar-hi si coneixeu prou la llengua d'origen. També podeu iniciar un fil de discussió per consultar com es pot millorar. Elimineu aquest avís si creieu que està solucionat raonablement.
Plantilla:Infotaula personaBenedek Jancsó

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement19 novembre 1854 Modifica el valor a Wikidata
Ghelința (Romania) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Mort27 juny 1930 Modifica el valor a Wikidata (75 anys)
Budapest (Hongria) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementiri de Farkasréti, 42-1-70/71 Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióhistoriador, pedagogical writer (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Membre de

Benedek Jancsó Nagynyjtódi (Ghelinţa, 19 de novembre de 1854 - Budapest, 27 de juny de 1930) va ser un professor i publicista hongarès, membre corresponent de l'Acadèmia Hongaresa de Ciències. A part d'organitzar i difondre, la xarxa d'escoles estatals i eclesiàstiques d'educació gratuïta, amb una part molt important de la seva activitat professional dedicada a les seves obres sobre història política i ètnica.[1]

Carrera

[modifica]

Va estudiar a les escoles primàries de Csíksomlyó i Cluj-Napoca, després va completar la seva educació superior en les universitats de Cluj-Napoca i Viena, i finalment va obtenir el seu doctorat el 1878 a Cluj-Napoca. En el període 1880-1887 va ser mestre d'escola en Pancevo, els anys 1878-1880 a Budapest, per acabar traslladant-se a Arad. Entre 1887 i 1892 va ensenyar en una escola secundària pública estatal, el Toldy Ferenc Gimnázium, i després va realitzar una gira de mig any per Romania per estudiar la situació educativa i d'alfabetització en aquest país. Al seu retorn, a partir de 1893 va exercir com a mestre a l'Petőfi Sándor Gimnázium, ocupant el càrrec de director de l'escola en el curs escolar 1893/1894. Va interrompre la docència per un curt temps el 1895, sota el govern de Bánffy i es va convertir en funcionari del Departament d'Assumptes Nacionals de l'Oficina del primer ministre, fins a 1899, però va tornar a ensenyar a partir de 1897, aquest cop al Kölcsey Ferenc Gimnázium.

Obra

[modifica]

Com a professor, va ser un militant defensor i organitzador de l'educació gratuïta a idioma hongarès fora de les escoles estatals i religioses, de l'educació d'adults en acadèmies folklòriques i cursos universitaris folklòrics, promovent conferències d'educació popular. És conegut com a editor fundador de revistes pedagògiques, de teoria educativa i de política educativa com la Középiskolai Szemle (1882-1887, amb Károly Antolik i Lajos Spitkó) i la Egyetemes Közoktatásügyi Szemle (1889-1893, amb Dénes Balássy). El 1888 va editar la Tanulók Olvasó Tárát de Budapest, amb Gábor Boros.[2]

Com a historiador, es va preocupar per les qüestions nacionals a la conca dels Carpats i per la política de minories a Hongria des de la dècada de 1890. Es va formar com a expert especialment en la història de la població i els moviments polític-ideològics de la minoria romanesa a Hongria (Transilvania) (per exemple, la teoria dacoranista, l'irredemptisme romanès, la idea de la Gran Romania), i la majoria de les seves publicacions a Budapest News o Magyar Szemle o en volums independents també van girar al voltant d'aquest tema. En ells, va advertir en general sobre les possibles conseqüències de les aspiracions dels romanesos de Transilvania. En la dècada de 1890 va participar en el treball editorial de la publicació Monografia of the County of Arad and the Free Royal City of Arad, els capítols etnogràfics va escriure ell mateix.

Al començament de la seva carrera, també es va interessar per qüestions d'història literària i lingüística, i es van publicar diverses de les seves publicacions sobre aquests temes (p. Ex. Albert Szenczi Molnár, Ferenc Kölcsey, Gábor Fabian i Sándor Petőfi).

Reconeixements

[modifica]

El 4 de maig de 1916, va ser elegit membre corresponent de l'Acadèmia de Ciències d'Hongria, així com president del Consell Nacional de Szekler, director de l'Associació de Ciències Socials d'Hongria i, des de 1916, membre honorari de la Societat Pedagògica d'Hongria. Des de 1905 fins a la seva mort, va ser vicepresident de l'Associació Nacional de Mestres d'Escoles Secundàries.

Llibres [3]

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. ↑ «www.nemzetipanteon.hu». Arxivat de l'original el 2019-03-28. [Consulta: 28 març 2019].
  2. ↑ ; Steven Várdy Béla Modern Hungarian Historiography. East European quarterly, 1976. ISBN 978-0-914710-08-0. 
  3. ↑ National Union Catalog: A Cumulative Author List Representing Library of Congress Printed Cards and Titles Reported by Other American Libraries. Library of Congress., 1968, p. 403–. 

Bibliografia

[modifica]
  • Jancsó Benedek emlékkönyv, szerk. Asztalos Miklós, Budapest, 1931.
  • Rugonfalvi Kiss István, Jancsó Benedek emlékezete, Debrecen, 1931.
  • Jancsó Benedek emlékezete, Jancsó Alapítvány, Budapest, 2011.
  • Szinnyei József: Magyar irok élete és munkái V. (Iczés-Kempner). Budapest: Hornyánszky. 1897.
  • Magyar életrajzi Lexikon I. (A-K). Főszerk. Kenyeres Ágnes. Budapest: Akadémiai. 1967. 796. o.
  • Magyar nagylexikon X. (Anar-Kip). Főszerk. Bárány Lászlóné. Budapest: Magyar Nagylexikon. 2000. 163. o. ISBN 963-9257-02-8
  • A Magyar Tudományos Akadémia tagjai 1825-2002 II. (I-P). Főszerk. Glatz Ferenc. Budapest: MTA Társadalomkutató Központ. 2003. 590-591. o.
  • Új magyar életrajzi Lexikon III. (H-K). Főszerk. Marko László. Budapest: Magyar Könyvklub. 2002. 537-538. o. ISBN 963-547-414-8

Vegeu també

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Benedek_Jancsó&oldid=33204284»