27 de juny
| << | Juny 2024 | >> | ||||
| dl | dt | dc | dj | dv | ds | dg |
| 1r | 2 | |||||
| 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 |
| 10 | 11 | 12 | 13 | 14 | 15 | 16 |
| 17 | 18 | 19 | 20 | 21 | 22 | 23 |
| 24 | 25 | 26 | 27 | 28 | 29 | 30 |
| Tots els dies | ||||||
El 27 de juny és el cent setanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-novè en els anys de traspàs. Queden 187 dies per a finalitzar l'any.
Esdeveniments
[modifica]- Països Catalans
- 1674 - el Vallespir: els francesos ocupen la comarca en havent sufocat revolta dels angelets de la terra.
- 1880 - Barcelona: Inauguració de la seu social del Centre Catòlic de Sants, amb la constitució d'una companyia de teatre estable.[1]
- 1976 - Palma, Mallorca: Presentació del Congrés de Cultura Catalana.
- 1998 - Poblet, Conca de Barberà: Josep Alegre Vilas és beneït abat de Poblet per l'arquebisbe de Tarragona Lluís Martínez Sistach.
- 2009 - Vilafranca del Penedès, Alt Penedès: els Falcons de Barcelona assoleixen per primera vegada l'escala de 8.
- Resta del món
- 1709 - Batalla de Poltava ,va ser una batalla entre els exèrcits del tsar Pere I de Rússia i Carles XII de Suècia, Acabà amb la victòria del Tsarat Rus i va iniciar la fi del regne de Suècia com superpotència a Europa.[2]
- 1743 - Karlstein am Main (Baviera): Victòria del anglesos i austríacs contra els francesos en la batalla de Dettingen en el curs de la guerra de Successió Austríaca.[3]
- 1759 - Ticonderoga (Estat de Nova York, EUA): els britànics ocupen el Fort Carillon al final de la batalla de Ticonderoga en el curs de la Guerra Franco-Índia.[4]
- 1859 - Tractat de Tiajin o Tientsin, entre el govern de la dinastia Qing (Xina) i el Segon Imperi Francès. També s'ha inclòs com un dels Tractats desiguals entre estats d'Àsia i les potencies occidentals.[5]
- 1970 - Chicago (EUA): primera Desfilada de l'Orgull Gai; la Chicago Gay Liberation es convocà per recordar els aldarulls que un any abans havien tingut lloc arran d'una batuda de la policia al bar d'ambient gai Stonewall, a Nova York. L'endemà, van fer-se manifestacions similars a Los Angeles i Nova York.
- 1973 - Uruguai: Les forces armades, amb el suport del president constitucional Juan María Bordaberry Arocena, prenen el control del país. Té lloc un cop d'estat i comença la dictadura militar (1973-1985).
- 1977 - Djibouti: declarat país independent sobre França.[6]
Naixements
[modifica]- Països Catalans
- 1829 - Terrassa: Josep Vidal i Campaneria, alcalde de Sabadell durant la Primera República.
- 1862 - Valènciaː Manuela Solís i Claràs, metgessa, ginecòloga valenciana, primera llicenciada en medicina a la UV (m.1910).[7]
- 1884 - Rosesː Maria Pi i Ferrer, mestra, activista política, escriptora catalana.[8]
- 1894 - la Canonja, Tarragonès: Antoni Brosa i Vives, violinista català (m. 1979).
- 1902 - Sant Petersburgː Marina Noreg –o Marina Gubònina–, ballarina, mestra de ball i coreògrafa establerta a Barcelona (m. 1976).[9]
- 1952 - Valènciaː Rosángeles Valls Ballester, ballarina i coreògrafa valenciana que va fundar i dirigir la companyia Ananda Dansa.[10]
- 1980 - Barcelona: Amèlia Mora, guionista i escriptora en castellà i català, especialitzada en literatura infantil i juvenil.[11]
- 1993 - Eivissa: Miriam Alarcón Torres, arquera eivissenca d'arc recorbat.[12]
- 1999 - Sant Climent de Llobregat: Aitana, cantant catalana.[13]
- Resta del món
- 1806 - Madurai, Raj britànic: Augustus De Morgan, matemàtic i lògic britànic (m. 1871).[14]
- 1846 - comtat de Wicklow (República d'Irlanda): Charles Stewart Parnell ,polític irlandès (m. 1891).[15]
- 1859 - Louisville, Kentuckyː Mildred J. Hill, compositora estatunidenca autora de la melodia de «Good Morning to All», més tard utilitzada per a «Happy Birthday to You» (m. 1916).[16]
- 1864 - Brussel·les: Berthe Cabra, exploradora belga que va recórrer l'Àfrica central d'est a oest entre 1905 i 1906 (m. 1947).[17]
- 1867 - Burcheid: Ewald Straesser, compositor.
- 1869
- Stuttgart, Regne de Württemberg: Hans Spemann, metge alemany, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de 1935 (m. 1941).[18]
- Kaunas (Imperi Rus, avui Lituània): Emma Goldman, anarquista i feminista coneguda pel seu activisme, escrits i discursos (m. 1940).[19]
- 1871 - Bebington, Merseyside, Anglaterra: Lottie Dod, esportista anglesa (m. 1960).
- 1878 - Hong Kong: He Xiangning, revolucionària, feminista, política, pintora i poeta xinesa (m. 1972).[20]
- 1880 - Tuscumbia, Alabama (EUA): Helen Keller, activista, escriptora i professora nord-americana sordcega (m. 1968).[21]
- 1885 - Porto: Guilhermina Suggia, violoncel·lista portuguesa (m. 1950).[22]
- 1891 - Sydney, Nova Gal·les del Sudː Mina Wylie, nedadora australiana, medallista olímpica el 1912 (m. 1984).[23]
- 1908 - Cordisburgo, estat de Minas Gerais, Brasil: João Guimarães Rosa, escriptor brasiler (m. 1967).
- 1913 - Mont-real (Canadà): Philip Guston, pintor nord-americà. Primer va destacar com a muralista (m. 1980).[24]
- 1920 - Santiago de Xile: Fernando Riera Bauzá, jugador i entrenador de futbol xilè, de pares mallorquins (m. 2010).[25]
- 1931 - Waalwijk, Països Baixos: Martinus J.G. Veltman, físic neerlandès, Premi Nobel de Física de l'any 1999.[26]
- 1932 -
- Esmirna: Magali Noël, actriu i cantant francesa nascuda a Turquia (m. 2015).[27]
- Wayne, Pennsilvània: Anna Moffo, soprano estatunidenca (m. 2006).[28]
- 1942 - Buenos Aires: Jérôme Savary, actor, director de teatre, autor dramàtic, trompetista, expert en arts escèniques (m. 2013).[29]
- 1944 - Rio de Janeiro, Brasil: Zezé Motta, actriu i cantant brasilera.[30]
- 1951 - Belfast, Irlanda del Nordː Mary McAleese, advocada, periodista i política irlandesa que ha estat presidenta d'Irlanda.[31]
- 1955 - Gennevilliers: Isabelle Adjani, actriu i cantant francesa.[32]
- 1958 - Hèlsinki (Finlàndia): Magnus Lindberg és un compositor i pianista finlandès.
- 1961 - Gombe, Nigeria: Amina J. Mohammed, especialista en desenvolupament, ha estat Ministra de Medi ambient de Nigèria.[33]
- 1966 - Nova York, Estats Units: J. J. Abrams, productor i director de televisió i cinema.
- 1967 - Mont-realː Sylvie Fréchette, nedadora canadenca de natació sincronitzada, campiona als JJOO de Barcelona 1992.[34]
- 1976 - Sjølund, Dinamarca: Susanne Georgi, cantant danesa que va assolir l'èxit musical amb el duet Me & My.[35]
- 1977 - Madrid, Espanya: Raúl González Blanco, futbolista espanyol.
- 1984 - Heidelberg, Alemanya: Kai Herdling, futbolista alemany.
- 1988 - Long Island: Alanna Masterson, actriu nord-americana.
- 1993 - Kroměříž, República Txeca: Gabriela Gunčíková, cantant txeca.[36]
- 1996 - Miami, Florida, EEUU: Lauren Jauregui, cantant americana, membre del grup femení Fifth Harmony.[37]
- 1999 - Atlanta: Chandler Riggs, actor estatunidenc
Necrològiques
[modifica]- Països Catalans
- 1864 - València: Pascual Pérez Gascón, pedagog, organista i compositor valencià (n. 1802).
- 1917 - París: Blai Maria Colomer, compositor, pianista i professor valencià establert a París (n. 1833).[38]
- 1978 - València: Rosa Estruch Espinós, mestra i política valenciana, regidora republicana i alcaldessa de Vilallonga, a la Safor (n. 1915).[39]
- 2001 - Bella Dorita, vedet andalusa instal·lada a Barcelona, referent del Paral·lel barceloní (n. 1901).[40]
- 2006 - Barcelona: Marta Mata i Garriga, pedagoga i política catalana, militant del PSC-PSOE.
- Resta del món
- 1194 - Pamplona: Sanç VI de Navarra, fou rei de Navarra succeint son pare al tron de Navarra (n. 1150).[41]
- 1296 - Muiderberg: Florenci V d'Holanda, Comte d'Holanda, de Zelanda i de Frísia.
- 1574 - Florència, Itàlia: Giorgio Vasari, pintor, arquitecte i historiador de l'art italià (n. 1511).[42]
- 1729 - París: Élisabeth Jacquet de la Guerre, clavecinista i compositora francesa (n. 1665).[43]
- 1831 - París: Sophie Germain, matemàtica francesa (n. 1776).[44]
- 1836 - Choisy-le-Roi, França: Rouget de Lisle, autor de la Marsellesa, himne estatal de França (n. 1760).[45]
- 1854 - Berlínː Amalie Beer, salonnière jueva alemanya (n. 1767).[46]
- 1876 - Ambleside (Anglaterra): Harriet Martineau, teòrica social britànica i escriptora Whig, sovint citada com la primera dona sociòloga (n. 1802).[15]
- 1889 - París: Carlotta Patti, cantant italiana de la corda de soprano (n. 1835).[47]
- 1895, Ström: Sophie Adlersparre, activista sueca pels drets de les dones, editora (n. 1823).[48]
- 1907 - Arlington, Massachusetts: Elizabeth Cabot Agassiz, educadora i naturalista nord-americana (n. 1822).[49]
- 1953 - Monteagle, Tennessee: Mary Anderson, promotora immobiliària, ranxera i viticultora, inventora de l'eixugaparabrisa (n.1866).[50]
- 1987 - Barcelona: Felipe Lafita Babío, enginyer naval basc, acadèmic de la Reial Acadèmia de Ciències Exactes, Físiques i Naturals (n. 1902).[51]
- 1996 - Beverly Hills, Califòrnia (EUA): Albert R. Broccoli, productor de cinema estatunidenc.
- 2001 -
- Los Angeles, Califòrnia (EUA): Jack Lemmon, actor de cinema estatunidenc (n. 1925).[52]
- Hèlsinkiː Tove Jansson, escriptora, pintora i il·lustradora finesa d'idioma suec.[53]
- 2013 - Saint-Mandé, França: Alain Mimoun, atleta francès (n. 1921).[54]
- 2017 - París (França): Pierre Combescot, escriptor, periodista i crític musical francès, Premi Goncourt de l'any 1991 (n. 1940).[55]
Festes i commemoracions
[modifica]- Sants al Martirologi romà (2011): Gudenes de Cartago, màrtir (203); Zoil de Còrdova, màrtir (ca. 304); Ciril d'Alexandria, bisbe (444); Sampsó l'Hospitaler (530); Joan de Chinon, reclòs (s. VII); Ariald de Como, diaca màrtir (1066); Tomàs Toan, màrtir (1840); a Eslovàquia: Ladislau I d'Hongria, rei; a Praga: troballa de les relíquies de Sant Venceslau de Bohèmia.
- Beats: Benvingut de Gubbio, franciscà (1232); Marguerite Bays, terciària (1879); Louise-Thérèse Montaigne de Chauvance, fundadora (1885); Maria Pia Mastena, monja (1951).
- Sants: Anicet de Cesarea, màrtir (303); Salustià de Blanes, màrtir llegendari (s. IV?); Majorí d'Acqui, bisbe (s. IV); Crescenci, Justí, Màxim, Teonest, Tabra i Trabrarta de Magúncia, màrtirs (s. V); Deodat de Nàpols, bisbe (473); Hadelí de Crespin, abat (ca. 700); Jordi del Mont Atos, monjo (1065); Epó de Mallersdorf, abat (1143); Gerhoh de Reichersberg, canonge (1169); Ferran d'Aragó, bisbe llegendari de Caiazzo; Josep Do Quang Hien, màrtir (1840); en algunes diòcesis: Set Dorments d'Efes.
- Beats Davanzato de Poggibonsi, bisbe (1295).
- Venerables: Guillem de Sann, laic (1036); Daniel de Schönau, abat (1218)
- Servent de Déu Ettore Vernazza, laic fundador de l'Oratori de l'Amor Diví.
- Venerats a l'Orde Servita: beat Tommaso Corsini.
Església Copta
[modifica]- 20 Baoni: Eliseu, profeta.
Església Ortodoxa (segons el calendari julià)
[modifica]- Se celebren els corresponents al 10 de juliol del calendari gregorià.
Església Ortodoxa (segons el calendari gregorià)
[modifica]Corresponen al del 14 de juny del calendari julià:
- Sants Eliseu, profeta; Ciril de Gortina, bisbe; Josep de Tessalònica, bisbe (830); Metodi I de Constantinoble, patriarca (847); Joan d'Ivíron, príncep i monjo (1009); Joan d'Eucaita, bisbe (1100); Mstislav de Novgorod, príncep (1180); Nifó del Mont Atos (1330); Metodi de Peixnoixa, abat (1392); Sabas de Vatopedi (1349); Eliseu de Sumsk, monjo (s. XV); Julita de Tabenna; Grigorij Nikol'skij, prevere màrtir (1918); Josif, prevere màrtir (1918); Aleksandr, Nikolai, Pavel i Nikolai, màrtirs (1938).
Església Ortodoxa de Sèrbia
[modifica]- Justin Popović, teòleg.
Esglésies luteranes
[modifica]- Eliseu, profeta; Basili el Gran, Gregori de Nazianz i Gregori de Nissa, pares de l'Església, i Macrina la Major, teòloga; Godescalc dels Vends, màrtir.
Església anglicana
[modifica]- Richard Baxter, prevere (1691).
Diades
[modifica]- Dia do Mestiço, al Brasil
Notes
[modifica]- ↑ «Historia». Centre Catòlic de Sants. [Consulta: 3 maig 2020].
- ↑ «Battle of Poltava | Summary» (en anglès). [Consulta: 27 juny 2020].
- ↑ «Battle of Dettingen | 1743» (en anglès). [Consulta: 27 juny 2020].
- ↑ «Battle of Carillon | Summary» (en anglès). [Consulta: 27 juny 2020].
- ↑ Rowe, William T.. China's last empire : the great Qing. Cambridge, Mass.: Belknap Press of Harvard University Press, 2009. ISBN 978-0-674-03612-3.
- ↑ Palmowski, Jan.. Diccionario de historia universal del siglo XX. 1. ed. española. Madrid: Editorial Complutense, 1998. ISBN 84-89784-57-4.
- ↑ Flecha, Consuelo. Las primeras universitarias en España, 1872-1910 (en castellà). Narcea Ediciones, 1996-10-04, pàg. 229. ISBN 978-84-277-1159-4.
- ↑ «Maria Pi Ferrer». Geneanet. [Consulta: 31 desembre 2019].
- ↑ Vendrell i Sales, Ester. «Marina Noreg». Institut del Teatre. Enciclopèdia de les Arts Escèniques Catalanes. [Consulta: 1r març 2021].
- ↑ Giménez Morte, Carmen. «Rosángeles Valls Ballester». Institut del Teatre. [Consulta: 29 abril 2022].
- ↑ «Entrevista a Amelia Mora y Albert Val, guionistas de “Copito de nieve” y directores de contenidos y desarrollo de Filmax». El Blog de Cine Español, 19-07-2010. [Consulta: 4 maig 2020].
- ↑ «Olympedia – Miriam Alarcón». [Consulta: 5 maig 2023].
- ↑ «Aitana Ocaña» (en anglès). Discogs. [Consulta: 3 maig 2020].
- ↑ «Augustus De Morgan | English mathematician and logician» (en anglès). [Consulta: 27 juny 2020].
- ↑ 15,0 15,1 Diccionario Akal de historia del siglo XIX. Tres Cantos: Akal, 2007. ISBN 84-460-1848-9.
- ↑ «Mildred Jane Hill (1859-1916) - Find a Grave...» (en anglès). [Consulta: 21 abril 2024].
- ↑ «Berthe Cabra» (en anglès). Women in Exploration. [Consulta: 24 novembre 2021].
- ↑ «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1935» (en anglès americà). [Consulta: 25 juny 2020].
- ↑ «Biography & Facts» (en anglès). [Consulta: 27 juny 2020].
- ↑ Biographical dictionary of Chinese women. The Qing Period, 1644-1911. Armonk, N.Y.: M.E. Sharpe, 1998. ISBN 0-585-32374-7.
- ↑ «Helen Keller FAQ». Perkins School for the Blind. [Consulta: 25 desembre 2010].
- ↑ Mercier, Anita. Guilhermina Suggia: Cellist (en anglès). Routledge, 2017-07-05. ISBN 978-1-351-56476-2.
- ↑ Hirst,Warwick "Wylie, Wilhemina (Mina) (1891–1984)" Australian Dictionary of Biography
- ↑ «Philip Guston | American painter» (en anglès). [Consulta: 29 juny 2020].
- ↑ «Un técnico de extensa historia y grandes logros», 24-09-2010. [Consulta: 10 juny 2020].
- ↑ «Martinus J.G. Veltman | Dutch physicist» (en anglès). [Consulta: 27 juny 2020].
- ↑ Paulet, Alicia. «Mort de Magali Noël, actrice fellinienne et chanteuse osée» (en francès), 23-06-2015. [Consulta: 29 abril 2020].
- ↑ Solsvik Jr., Nils M. «Anna Moffo (1932-2006)» (en anglès). Find A Grave Memorial. [Consulta: 3 maig 2020].
- ↑ «Décès du metteur en scène Jérôme Savary» (en francès). Liberation, 05-03-2013. Arxivat de l'original el 2020-08-07. [Consulta: 3 maig 2020].
- ↑ «Presença Histórica - Itan Cruz - De Xica da Silva à luta, como Zezé Motta honra histórias do povo negro» (en portuguès brasiler). [Consulta: 21 juliol 2023].
- ↑ «Mary McAleese» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 1r maig 2021].
- ↑ «Isabelle Adjani | enciclopèdia.cat». [Consulta: 3 maig 2020].
- ↑ «Amina J. Mohammed». Planetary Security Initiative. [Consulta: 4 maig 2020].
- ↑ «Sylvie Fréchette» (en francès). Comitè Olímpic Canadenc. [Consulta: 1r maig 2021].
- ↑ «Susanne Georgi for Andorra!». European Broadcasting Union (EBU). Eurovision Song Contest, 04-02-2009. [Consulta: 3 maig 2020].
- ↑ «Czech Republic:». European Broadcasting Union (EBU). Eurovision Song Contest, 11-03-2016. [Consulta: 3 maig 2020].
- ↑ «Lauren Jauregui» (en castellà). Discogs. [Consulta: 4 maig 2020].
- ↑ Sánchez García, María Belén «Proyección del piano valenciano en el París de entre siglos (XIX-XX): Blas María Colomer». Cuadernos de Investigación Musical, Núm. 4, 2018, pàg. 32-53.
- ↑ Verdugo Martí, Vicenta «Rosa Estruch Espinós: alcaldesa comunista de Vilallonga durante la Guerra Civil». Nuestra Historia: revista de Historia de la FIM, 10, 2020, pàg. 227–234. ISSN: 2529-9808.
- ↑ «Bella Dorita: abajo el telón». La Vanguardia, 28-06-2001, pàg. 39.
- ↑ «Sancho VI Garcés - Auñamendi Eusko Entziklopedia» (en castellà). [Consulta: 27 juny 2020].
- ↑ «Giorgio Vasari | enciclopèdia.cat». [Consulta: 29 maig 2020].
- ↑ Cypess, Rebecca. «Elisabeth-Claude Jacquet de la Guerre» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 3 maig 2020].
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Sophie Germain» (en francès). [Consulta: 25 juny 2020].
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Claude Joseph Rouget de Lisle» (en francès). [Consulta: 25 juny 2020].
- ↑ «Beer, Amalie» (en anglès). Complete Works of Carl Maria von Weber. Digital Edition, 04-09-2022. [Consulta: maig 2024].
- ↑ «Carlotta Patti (1840-1889)» (en anglès). Find A Grave Memorial. [Consulta: 3 maig 2020].
- ↑ Sigrid Leijonhufvud. «K Sophie Adlersparre (f. Leijonhuvud)». Svenskt biografiskt lexikon. [Consulta: 16 juny 2015].
- ↑ «Elizabeth Cabot Agassiz». Encyclopædia Britannica. [Consulta: 22 juny 2017].
- ↑ Bellis, Mary. «Biography of Mary Anderson, Inventor of the Windshield Wiper» (en anglès). ThoughtCo, 29-07-2019. [Consulta: 3 maig 2020].
- ↑ «Lafita Babio, Felipe - Auñamendi Eusko Entziklopedia» (en castellà). [Consulta: 27 juny 2020].
- ↑ «Jack Lemmon». [Consulta: 10 juny 2020].
- ↑ «Tove Jansson» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 2 juny 2024].
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Alain Mimoun» (en francès). [Consulta: 25 juny 2020].
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Pierre Combescot» (en francès). [Consulta: 4 juny 2020].
- ↑ «Kalender - 27. Juni - Ökumenisches Heiligenlexikon» (en alemany). Das Ökumenische Heiligenlexikon. [Consulta: 23 desembre 2011]. Les dates entre parèntesis corresponen a l'any de la mort de la persona citada.
- ↑ Santi, beati e testimoni.
Viquinotícies conté notícies i pàgines d'actualitat relacionades: Categoria:27 de juny.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 27 de juny