Vés al contingut

Benet Soriano i Murillo

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaBenet Soriano i Murillo

El pintor Benet Soriano (1855) retratat per Federico de Madrazo. Museu del Prado. Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement3 abril 1827 Modifica el valor a Wikidata
Palma (Mallorca) Modifica el valor a Wikidata
Mort2 abril 1891 Modifica el valor a Wikidata (63 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
FormacióAcadèmia de Sant Lluc Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópintor Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Família
FillsRodrigo Soriano y Barroeta-Aldamar Modifica el valor a Wikidata


Benet Soriano i Murillo[1][2] (Palma, 3 d'abril de 1827-Madrid, 2 d'abril de 1891), també citat habitualment com Benito Soriano Murillo,[3][4] fou un pintor mallorquí.

Biografia

[modifica]

Formació

[modifica]

Format a París com a deixeble de M. Dumas.[4] Protegit del duc de San Lorenzo, aconseguí una pensió per formar-se a l'Acàdemia de San Luca de Roma. Des d'allà envià les primeres obres a les exposicions de la Reial Acadèmia de Belles Arts de San Fernando el 1849-1850.[2][4][3]

Activitat professional

[modifica]

El 1858 fou nomenat, per oposició, professor de dibuix de figura de l'Escola de Belles Arts de San Fernando, i després ocupà a la mateixa escola la càtedra d'anatomia pictòrica fins a 1864.[1][2] És d'esment que la seva vida professional transcorregué de forma paral·lela a la de Federico de Madrazo, també professor a l'acadèmia, i amb el qual va mantenir una molt bona amistat.[3]

El 1865 és nomenat sotsdirector del Museu de la Trinidad, alhora que Madrazo era nomenat director del Museu del Prado.[3] El mateix any és comissionat a l'Exposició de Dublín.[4] Posteriorment, ell i Madrazo foren cessats a causa de la Revolució de 1868 i, acabat el Sexenni Democràtic, el 1881 foren reposats en els càrrecs, si bé Soriano passà a ser sotsdirector del Prado, amb el qual havien fusionat la Trinidad.[3]

Participació a exposicions

[modifica]

Participà en diverses exposicions: el 1851 envià el quadre Virgili i la nimfa Amarilis a l'Exposició Universal de París de 1855; el 1856, 1858 i 1860 concorre a l'Exposició Nacional de Belles Arts amb les obres El sospir del moro, obtenint medalla de segona classe, La cita i Una nit de Posillipo, composició que fou guardonada amb medalla d'argent a l'Exposició de Baiona de 1864.[2][4]

Acadèmic de Sant Ferran

[modifica]

El 1880 és nomenat acadèmic de número de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sabnt Ferran, i prengué possessió del càrrec el 1883 amb una dissertació sobre la cultura artística i la conveniència de substituir espectacles tumultuosos i incultes amb solemnitats de les arts.[4][2]

Obra

[modifica]

La seva obra consta de temes mitològics, històrics i retrats.[1] A banda de les esmentades a les exposicions, pintà també un Estudi i una Albanesa (1849), el retrat del rei visigot Viteric per a la Sèrie Cronològica dels Reis d'Espanya, un retrat del rei Francesc d'Assís d'Espanya, el Naixement de Sant Joan per a l'església de Santa Elisabet a Sant Joan de Judea,[4][2] o el retrat del seu sogre Joaquín de Barroeta-Aldamar, per encàrrec de la Diputació de Biscaia.[4] D'altra banda, va treballar en la restauració de l'església de San Jerónimo de Madrid, i el 1862 dibuixà les làmines per a una edició del Quixot publicada a Barcelona.[4]

Galeria

[modifica]

Condecoracions

[modifica]

Fou nomenat cavaller de l'orde de Carles III.[4]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 1,2 «Benet Soriano i Murillo». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Labèrnia i Esteller, Pere. Salvat y Compañía, S. en C.. Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana. vol. 2, 1888, p. 891. 
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 «Soriano Murillo, Benito» (en castellà). Museu del Prado. [Consulta: 13 octubre 2020].
  4. 4,00 4,01 4,02 4,03 4,04 4,05 4,06 4,07 4,08 4,09 Ossorio y Bernard. Galería biográfica de artistas españoles del siglo XIX. Madrid: Imprenta de Moreno y Rojas, 1883-1884, p. 555-556.  Arxivat 2020-01-26 a Wayback Machine.