Rosa Puig i Llonch
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 24 febrer 1901  Terrassa (Vallès Occidental) |
| Mort | 24 maig 1999 (98 anys) |
| Activitat | |
| Ocupació | compositora |
| Gènere | Sardana |
Rosa Puig i Llonch (Terrassa, 24 de febrer del 1901 - 24 de maig del 1999) va ser una compositora, pianista i professora de música molt vinculada a la seva ciutat.[1][2][3]
Filla de Salvador Puig, fuster, i Beneta Llonch, quan tenia set anys ingressà a l'Escola Coral egarenca, i hi començà a estudiar piano amb Lluís Puig i Joan Llongueres. Continuà la formació amb Blai Net (piano), Enric Morera i Josep Cumellas, i acabà titulant-se a l'Escola Municipal de Música de Terrassa amb notes excel·lents el 1918. El 1923 s'inicià en el violoncel, i amb aquest tocà a l'orquestra d'instruments d'arc de l'Escola, i en el Trio Femení Conservatori (juntament amb la seva neboda Beneta Trullàs i Puig[n 1] i Joaquima Duran).[1][2]
Quan tot just acabava els estudis a l'Escola Municipal de Música de Terrassa, Rosa Puig hi obtingué feina com a professora auxiliar el 1918[6] gràcies a una beca de l'ajuntament. Tota la seva vida, a l'Escola, a altres institucions (com a l'"Escola Choral" que dirigia el mestre Joaquim Pecanins el 1923, i d'on Puig n'era sub-directora; com al breu[6] "Conservatori de Música" privat fundat pel mateix Pecanins pels voltants de 1925) o a casa seva, ensenyà música: solfeig, teoria i història; cant, piano (va ser professora de piano del Conservatori Municipal de Música de Terrassa) i violoncel; harmonia, contrapunt, fuga i instrumentació. Tingué per alumnes, entre molts d'altres, en Josep Jordi Llongueres i Galí, fill del que havia estat mestre seu, Joan Llongueres; el futur terrassenc de l'any 2006 Josep Puigbó i Cardellach, el director d'orquestra i musicòleg Joan Grimalt, i el seu germà i músic de jazz Ramon Grimalt. També feu crítica musical a la premsa local, amb el pseudònim Agredolç al diari El Dia.
Després de la guerra dirigí el cor de veus blanques de l'Escola Municipal de Música. Salvador Salvatella, en fundar el 1943 la Massa Coral de Terrassa, li n'oferí la direcció, i Rosa Puig ocupà el càrrec des d'aleshores[7] i fins al 1971.
Després de més d'un quart de segle dirigint la Massa Coral, en jubilar-se'n [n 2] l'Ajuntament de Terrassa la distingi amb la Medalla de Plata[3] de la ciutat, va ser nomenada "terrassenca de l'any 1970"[8] i al mateix any 1970 se li dedicà[9] un concert d'homenatge. Posteriorment, en un altre homenatge ciutadà[10] al 24 de febrer del 1997, l'ajuntament egarenc posà una placa amb el seu nom i el seu retrat[11] a la façana de la casa on va néixer, al carrer de la Societat. A la mateixa ciutat, el consistori municipal denominà una placeta amb el nom, on hi ha l'Escola d'Economia Domèstica.
Com a compositora, fou autora d'un centenar de peces pròpies: sardanes, cançons, música de cambra, per a piano, per a instruments de corda, per a cor; a banda, harmonitzà o arranjà cançons populars catalanes[12] per a piano o coral.
El seu fons personal, juntament amb el de Beneta Trullàs, es conserva a l'Arxiu Comarcal del Vallès Occidental.[13]
- Beethoveniana, per a violí i piano, sobre el tema del Rondó per a dos oboès, clarinets, trompes i trombons en mi bemoll major, WoO 25
- Cançó de bressol, per a quartet de corda
- «Cant matinal dels infants, a una veu amb acompanyament de piano». Amb lletra d'Iu Pons
- Cant perdurable (1963), himne amb lletra d'Enric Gall
- Joguines, peces fàcils (1926), per a piano (comprèn Retorn, Ballet, Bressant, Jugant, De bon matí i Melangia)
- Miniatures, comprèn entre altres Pregant i Dansant, amb lletra d'Enric Gall
- Minuet, per a violí, violoncel i piano
- Petita suite, per a quartet de corda
- Plany, per a violoncel i piano
- Rialla d'abril, (1948). Cançó sobre un poema d'Apel·les Mestres.[14]
- Quan riu l'amatller (1920). Cançó sobre un poema de Josep Carner.[14]
- Triet, per a violí, violoncel i piano
- Harmonitzacions de cançons populars catalanes [12]
- Eterna primavera (1951)
- L'hostal de la Peira, sobre una melodia popular, per a piano
- La ploma de perdiu, sobre una melodia popular
- Raig de llum (1948)
- Rosa de tot l'any (1949)
- Rialla d'abril, (1948). Cançó sobre un poema atribuït a Apel·les Mestres.[14]
- Quan riu l'amatller (1920). Cançó sobre un poema atribuït a Josep Carner.[14]
- La mort del rossinyol (1934). Cançó sobre un poema pertanyent al recull "Cansons" d'Apel·les Mestres.[14]
- Cançó d'Abril (1934) Cançó sobre un poema atribuït a Apel·les Mestres.[14]
- Nit de Juny (1934) Cançó sobre un poema atribuït a Joan Maria Guasch.[14]
- Marina (1934) Cançó sobre un poema atribuït a Apel·les Mestres.[14]
- Marina (1934) Cançó sobre un poema atribuït a Apel·les Mestres.[14]
- Cançó trista (1934) Cançó sobre un poema atribuït a Apel·les Mestres.[14]
Bibliografia
[modifica]- Plans i Campderrós, Lourdes; Grau i Lluch, Mercè; Costa i Mateo, Laura (et al). Elles, terrassenques del segle xx. Terrassa: Ajuntament de Terrassa, 2000 (Investigació+Dona, 3). ISBN 848688606.
- «Rosa Puig, compositora i professora de música». Visquem Terrassa, núm. 47, 4-2001, pàg. 16.
Notes
[modifica]- ↑ Beneta Trullàs i Puig (Terrassa, 10 d'octubre del 1913 - Terrassa, 31 d'agost del 2012) va ser violinista i professora de música. El 1920 ingressà a l'Escola Municipal de Música de Terrassa i hi estudià piano amb el mestre Joan Soler i Diffent i piano amb la seva tia Rosa Puig i Llonch; també cursà Harmonia al Conservatori municipal, institució d'on en seria professora auxiliar fins al tancament d'aquesta, el 1936; poc després, aconseguí en propietat la plaça de professora de solfeig i violí a l'Escola Municipal. Des del 1944 col·laborà amb Rosa Puig, i posteriorment la reemplaçà com a directora, en la direcció de la Massa Coral de Terrassa. Formà part del quartet Gálvez Bellido, del Grup Íntim i del Trio Femení Conservatori, i amb Montserrat Comas fundà el 1968 l'escola de música "Sembra", on aplicaren la metodologia Carl Orff.[5]
- ↑ La jubilació efectiva sembla que fou el 1971, un any després dels homenatges.
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 diversos autors. «Cronologia». A: Rosa Puig. Terrassa: Ajuntament de Terrassa, maig de 1981.
- ↑ 2,0 2,1 «Puig i Llonch, Rosa - Músics per la Cobla». [Consulta: 7 abril 2024].
- ↑ 3,0 3,1 «Honors i distincions de l'ajuntament de Terrassa: Medalla de plata». Arxivat de l'original el 2012-07-08. [Consulta: 1r maig 2014].
- ↑ 4,0 4,1 Pi de la Serra, Paulina; Alavedra, Manuel; Puig Vilanova, Carles (et al). Rosa Puig. Terrassa: Ajuntament de Terrassa, 1981 (Homenatges, 3).
- ↑ «Text biogràfic sobre Beneta Trullàs, al catàleg en línia del fons "Rosa Puig i Beneta Trullàs" de l'Arxiu Comarcal del Vallès Occidental». [Consulta: 31 març 2018].
- ↑ 6,0 6,1 Ventayol i Bosch, Àngels. Escola Municipal de Música de Terrassa, un segle d'història (1909-2009). Terrassa: Ajuntament de Terrassa. Patronat Municipal d'Educació, 2009 [Consulta: 9 maig 2014].
- ↑ «La nostra entitat, al web de la Massa Coral de Terrassa». [Consulta: 1r març 2014].[Enllaç no actiu]
- ↑ «Nominats 1970 per "terrassenc de l'any"». Arxivat de l'original el 2015-09-23. [Consulta: 1r març 2014].
- ↑ Disc LP Massa Coral de terrassa. Concert homenatge a Rosa Puig amb motiu de la celebració de les noces d'argent de la Massa Coral de Terrassa. Barcelona: Discophon, 1970.
- ↑ «Homenaje en Terrassa a la pianista Rosa Puig». El Periódico de Catalunya, 23-02-1997, pàg. 53. Arxivat de l'original el 2014-05-12 [Consulta: 9 maig 2014].
- ↑ «Plaques honorífiques de l'Ajuntament de Terrassa». [Consulta: 1r maig 2014].
- ↑ 12,0 12,1 Les nostres nadalenques, harmonitzacions fàcils per a piano. Barcelona: Boileau, 1961. Comprèn: vol. 1. El Rabadà; El petit vailet; El desembre congelat; Bella companyia; Les dotze van tocant; Sant Josep i la Mare de Déu -- vol. 2. Allà sota una penya; El Noi de la Mare; Cap a Betlem caminem; Fum, Fum, Fum; Nit de vetlla; El rabadà jovenet
- ↑ «Arxiu Comarcal del Vallès Occidental. Objectius i projectes generals desenvolupats el 2012 i valoració del seu grau d'execució». [Consulta: 1r maig 2014].[Enllaç no actiu]
- ↑ 14,00 14,01 14,02 14,03 14,04 14,05 14,06 14,07 14,08 14,09 Partitura manuscrita conservada a l'Arxiu Històric de Terrassa, consultada el Juny de 2020
- ↑ «Rosa Puig, al web "Boig per la sardana"». [Consulta: 1r maig 2014].
- ↑ Arxiu Històric de Terrassa, consultat el Juny de 2020