Benjamin Bramer
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | c. febrer 1588  Felsberg (Sacre Imperi Romanogermànic) | ||
| Mort | 17 març 1652 (64 anys) Ziegenhain (Sacre Imperi Romanogermànic) | ||
| Activitat | |||
| Lloc de treball | Zwolle (1617–1649) | ||
| Ocupació | arquitecte, inventor, fabricant d'instruments, matemàtic, rellotger | ||
| Ocupador | Landgraviat de Hessen-Kassel, mestre d'obres (1612–) | ||
| Influències | |||
| Família | |||
| Pare | Jost Bürgi | ||
| Parents | Jost Bürgi, cunyat Jost Bürgi, pare adoptiu | ||
Benjamin Bramer (Felsberg, c. febrer 1588 - Ziegenhain, 17 de març de 1652) va ser un arquitecte i matemàtic alemany.
Vida i obra
[modifica]Era fill d'un pastor protestant que va morir quan ell només tenia tres anys. Va ser adoptat per una germana bastant més gran, que estava casada amb el conegut matemàtic i fabricant d'instruments Jost Bürgi i es va traslladar a viure a Kassel. El 1603 es va traslladar a Praga amb la seva família adoptiva, ja que l'emperador Rodolf II havia invitat Bürgi a treballar a la cort. El 1609 va retornar a Kassel on va ser força apreciat com constructor de fortificacions, obres molt necessàries enmig de les guerres de religió.[1]
El 1612 va ser nomenat Mestre de Construccions de la cort a Marburg i, a partir d'aleshores, va estar dirigint la construcció de les fortificacions de Marburg, de Kassel, del castell de Rheinfelds i de la fortalesa de Ziegenhain. Va morir en aquesta darrera fortalesa el 1652, quatre anys després d'haver-se signat la Pau de Westfàlia.
El 1617 va publicar un opuscle de 12 pàgines sobre la construcció i el funcionament del pantògraf, convertint-se en un dels primers divulgadors de l'invent de Christoph Scheiner.[2] Bramer va publicar diverses obres breus sobre matemàtics o sobre instruments matemàtics, el més interessant dels quals pot ser el titulat Etliche geometrische quaestiones, en el qual resol un problema posat per Bürgi que podria haver inspirat la geometria algebraica de Descartes.[3]
Referències
[modifica]- ↑ Andersen, 2007, p. 600.
- ↑ Schöneburg-Lehnert, 2018, p. 325.
- ↑ Williams i Tomash, 2003, p. 713.
Bibliografia
[modifica]- Andersen, Kristi. The Geometry of an Art (en anglès). Springer, 2007. ISBN 978-0387-25961-1.
- Schöneburg-Lehnert, Silvia. «The Pantograph: A Historical Drawing Device for Math Teaching». A: Kathleen M. Clark, Tinne Hoff Kjeldsen, Sebastian Schorcht, Constantinos Tzanakis (eds.). Mathematics, Education, and History (en anglès). Springer, 2018, p. 323-340. ISBN 978-3-319-73923-6.
- Williams, M.R.; Tomash, E. «The sector: its history, scales, and uses» (en anglès). IEEE Annals of the History of Computing, Vol. 25, Num. 1, 2003, pàg. 34-47. DOI: 10.1109/MAHC.2003.1179877. ISSN: 1058-6180.
Enllaços externs
[modifica]- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Benjamin Bramer» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
- Kirchvogel, Paul A. «Bramer, Benjamin» (en anglès). Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 24 agost 2024].
- Westfall, Richard S. «Bramer, Benjamin» (en anglès). The Galileo Project, 1995. [Consulta: 24 agost 2024].